Aquest mati mentre anava cap a la feina, en Xavier Bosch de RAC1 ha llençat una pregunta als oients “Que os va faltar per dir als vostres familiars que han mort” aprofitant que demà es el dia de Tots Sants, la resposta ha estat increïble, i la veritat escoltant moltes de les coses que deia la gent he arribat al punt d'emocionar-me, de pensar en tots aquells, avies, amics, familiars que ja han traspassat i en tot el que els hi voldria haver dit.

Penseu-hi un moment, que li haguéssim pogut dir a aquell amic i/o amiga, que es va matar en un accident de cotxe o per alguna terrible en fermetat, que m'he deixat de dir a l'avia, tan tendre, quants cops li voldria haver fet un peto encara que no fos per res en especial, i a la meva padrina, i als companys i companyes, soc jove i diguem-ho no he perdut a tanta gent, però de segur que tothom troba algú que li va faltar allò de……

Per això he decidit que dedicar una mica mes de temps a aquells que de veritat estimo, a donar abraçades i petons, sense pensar el per que, per mirar de no tenir cap mes recança de hagués pogut fer o dir ……

Dedicar el temps a les coses i a les persones importants de debò, deixar de dedicar el temps a persones que no s'ho mereixen, en el fons quedar be amb qui no s'ho mereix es una hipocresia, hem de començar a racionalitzar el nostre temps, donat que no sabem quan ens en queda, ni a nosaltres ni a la resta. Tornem a fer que el repte de viure dia a dia sigui d'allo mes bo i huma.