Mussol– Ets aquí?
Lluna – Soc aquí.
M – Has vist que aviat em tocat de sobte amb la realitat?
Ll – Ho dius…?
M – Per l’afer dels pirates. Aqui presumint de fotos amb tots els grans, que si som decisius, que si patatim que si patatam….i de sobte, plaf! La realitat…..
Ll – Si no t’expliques millor….
M – Em pregunto si aquets pirates s’haguessin comportat igual amb un baixell francés, per exemple, o israelià, per dir un estat més petit…
Ll – Segur que s’ho pensen dues vegades avans d’assaltar un d’aquets baixells.
M- Ho veus? Aquí molts jutges intervenint, molt de soroll, però al final….passi per caixa.
Ll- Vols dir que els francesos no haguessin fet el mateix?
M- D’entrada no hagués durat tan de temps. Segon, no haguessin sortit tan ben parats.
Ll- Però els haguessin portat als tribunals, no?
M- Si, possiblement, però al final. Quan els atrapes a tots, no quan n’agafes dos i la resta te els mariners teus sota amenaça.
Ll- Però ha acabat bé.
M- No sé que dir-te. Per sort no han matat a cap mariner, que és el més important.
Ll- Doncs?
M- Però s’ha vist que les medalles eren de llautó. Com ja suspitavem.
Ll- La realitat és sempre molt obstinada.