M – Lluna? Et aquí?
LL – Si noi, fa dies que, per més que miro i miro, no us veig, tot és ple de núvols.
M – Aquí estem una mica humits. S’ha fet realitat allò de “pel maig, cada dia un raig”.
Ll – Si, sembla que ja feia falta.
M – Si, la gent, al final ha sentit la por de la falta d’aigua.
Ll – Però ara ja s’ha solucionat.
M – Tu creus?
Ll – Vols dir que no ha plogut prou?
M – En aquest país la pluja no sap ploure…recorda.
Ll – Home però ara ja està…no?
M – Que vols dir? Que ja podem tornar-hi?
Ll – Que ja no calen canonades, que tot va cap a la normalitat….
M – I com que ja ve el bon temps, apa, les mantes a fer punyetes…
Ll – Home, no dic això…
M – Mira, sempre ens queixem que les autopistes son estretes, que quan s’acaben ja falten carrils. Que els trens s’estrenen i falten vies en dos sentits, etc. Doncs posem-nos les piles i fem les canonades en doble sentit.
Ll – Doble sentit?
M – Si. Que si fa falta aigua en un extrem el puguem porta de l’altre extrem. Això se’n diu previsió. Posar el parallamps quan ja t’ha caigut el llamp, és poc rendible.
Ll – Però si ja no fa falta l’aigua. A més tu creus que alguna vegada es podrà portar aigua del nord al sud?
M – I perquè no? Que a Tortosa tinguin el riu, no vol dir que un dia es pugui “ajudar” al riu amb més aigua. Pensem que el riu necessita aigua per ser viu, encara que en un moment puntual en tingui menys, el que importa és que al llarg dels anys en vagi portant. I pensar que el barcelonès o qualsevol altre comarca, no en pugui transvasar, és, com a mínim ser agraït.
Ll – Home, això sembla una bajanada….amb perdó.
M – Si, ara no et diré que no. Però el temps ha portat coses molt més increïbles. Jo penso que s’hauria de fer de doble via. Anada i tornada.
Ll – Però ara no fa falta.
M – I quan es farà? Quan faci falta? Llavors direm que va ser una falta de visió, previsió, deixadesa, etc. I ja hi tornarem a ser. Ara l’enfrontament ja ha estat, doncs que al menys hagi servit per alguna cosa.
Ll – Es poden gastar els diner en altres coses.
M – En temps de crisi és quan s’han de fer les infraestructures comunitàries, que donen feina i amorteixen les caigudes de sectors com la construcció.
Ll – Mirat així….
M – I ara et deixo que tornen a caure gotes i he d’entrar al cau. A veure quin dia ens veiem….
Ll – Quan els núvols vulguin xiquet….com que jo no em mullo….a mi la sequera fa segles que ja em va arribar….