M – Avui el cani ens ha deixat deures, mira
Ll – Molt propi. Com que no te ganes de fer-ho ell, carrega el mort als altres. Quina barra!
M – Es que diu que va prometre fer un post amb recomanacions per comprar roses. Mira tu, que hi pot entendre un mussol, de roses?
Ll – Si, però no et facis el màrtir, que t’ho ha deixat escrit aquí, que ho veig.
M – Només faltaria. Jo no distingeixo una rosa d’una palmera….be, potser no tan.
Ll – Home, ets un extremista. A veure que diu aquest paper?
M – Diu que les millors roses per comprar son les autòctones.
Ll – Com que son d’aquí…..
M – No, diu que son més fresques, que el 50% de les roses venen per avió i son collides dos o tres dies abans de vendre-les, i les d’aquí les cullen la nit abans, o sigui més fresques.
Ll – A, potser si que amb això te raó. No ho havia pensat. D’aquesta manera et duren dos o tres dies més, no?
M – Si, i sembla que al comprar ens hem de fixar que no siguin plenament obertes, encara que tampoc siguin poncelles, vaja que estiguin be, i que no estiguin “manipulades” o sigui obertes a mà, i això ho sabrem si mirem la part verda, els sepals, que estiguin oberts naturalment, que no tirin del tot amunt.
Ll – Complicat.
M – No, diu que es veu a simple vista, sense acostar-se molt. Diu que és fàcil. Que la flor ha d’estar a punt de ser “madura” ni verda ni molt madura. Diu que normalment es veu molt fàcilment, més que no pas descriure-ho.
Ll – I diu alguna cosa de l’olor?
M – Normalment les roses d’hivernacle no fan olor, o quasi no en fan. Les que si en fan son algunes varietats d’exterior i més al maig que no pas a l’abril. Encara que tot depèn de la varietat de la rosa, i moltes altres coses.
Ll – Coses de la “maduració” que diu…no?
M – Diu que una cosa molt important és la tija, quan més llarga i recta millor qualitat te la rosa, i més cara és. I diu que a la floristeria millor que no pas en les paradetes aquestes de la cantonada.
Ll – Si, amb això ja m’hi havia fixat. Fan una altra cara…vull dir…fila.
M – I que ell te la mania de demanar sempre les roses amb totes les fulles i les espines, que no vol que els hi treguin.
Ll – Però punxen…
M – Si, però creu que és millor. Primera per lògica, les roses punxen i si no punxen perden una part d’elles mateixes. L’altra que si els treus les punxes els fas unes ferides per on entren els gèrmens i la flor es fa malbé més ràpid.
Ll – També te lògica…no ho havia pensat.
M – I crec que és una mica sàdic i vol que quan la regala, l’altra es foti una bona punxada.
Ll – No, si m’ho crec tot d’aquest. I diu com s’han de conservar?
M – Si, mira, diu que s’han de comprar quan vagis cap a casa, que no les has de passejar gaire estona, i quan les portis pel carrer, amb la flor cap avall, o sigui al revés.
Ll – Això ho fa per vergonya. És tan poca cosa aquest…
M – No, que diu que va millor. I que seria bo comprar-les a primera hora del matí.
Ll – Amb la fresca….encara que tinguem les lleganyes als ulls. No et dic?
M – I un cop a casa, s’han de treure els papers i tots els embolcalls. S’han de posar amb aigua fresca, no cal de nevera…..i treure totes les fulles que quedin dins l’aigua i es talla una mica la punta de la tija en bisell.
Ll – Ara diu allò de l’aspirina?
M – No, diu que és bo que a l’aigua de les flors s’hi posi algun producte per conservar, com unes gotes de vinagre, de llegiu, de llimona, o un tros d’aspirina. Encara que diu que venen uns productes específics a les floristes. Que es tracte de que no es criïn gèrmens dins l’aigua.
Ll – Una injecció de penicil·lina? Crec que aquest és un exagerat.
M – Aquí diu que s’ha de canviar tota l’aigua cada dos dies i tallar una miqueta de tija, en bisell, per mantenir la bona porositat de la tija. A més diu que res de molta llum, res de llocs calents, que les tinguem en lloc fresc millor, que les podem treure al balcó a la nit, i coses així.
Ll – Només tonteries, com ell és, que és mes….
M – Ha deixat aquesta rosa per a tu.
Ll – Uy, que amable i gentil és. Mira tu, per que aprenguis. Clar que un senyor és un senyor i tu un mussol tossut. Ell si que sap tractar a una senyora. Que bonica és..
M – No deies que si fa només tonteries…que si això, que si allò…Ara resulta que el tonto soc jo….
Ll – I maldestre…ets poc atent….vaja, un mussol. Que es pot esperar d’un mussol….?
M – I jo que he fet, ara, per carregar-me tot això?