M – Ja hi tornem a ser
Ll – A veure, que passa ara.
M – El pamflet aquest de TeleMadrid.
Ll – Que vols que et digui? Ja saps com les gasten
M – Doncs jo em queixo de que fan els amics Piqué, el que dintre de poc et demanarà el vot per ser alcalde d’aquesta ciutat en Fernandez-Diaz i tants altres.
Ll – Que vols que facin? Han de callar i conillets amagadets…no sigui que vingui el tio Paco amb el garrot.
M – I la Nebreda? Sembla que sigui independent, al menys ho diu.
Ll – Calla, calla, ets més innocent que els lliris…
M – Es que em fa ràbia…
Ll – Mira noi, aquí tenim un castellà-parlant de president de la Generalitat. Un senyor que és d’origen andalús. Creus que un catalano-parlant, un nascut a Catalunya podria ser president de qualsevol altra comunitat? Doncs ja som al cap del carrer, no cal parlar-ne més.
M – Una altra. Si una família catalana, per feina, ha d’anar a viure a Madrid, pot portar als seus fills a un col·legi on ensenyin català? No, encara que podem trobar col·legis amb alemany, francès, anglès, etc. i molts pares castellano-parlants hi apunten els seus fills. ¿Com és que es pot estudiar en una llengua estrangera i no en una llengua de l’Estat? O es que ¿no és espanyol?
Ll – Si poguessin contestar aquesta pregunta, la cosa estaria molt més clara.
M – I em pregunto ¿tenen a Madrid la Feria d’Abril? ¿Tenen a Madrid les processons tipus andalús com a Hospitalet? Per posar dos exemples.
Ll – Anem per pams. No li donis més voltes, el problema és que quan tu dius això, ets un nacionalista català, en el pitjor sentit de la paraula, una persona que va contra la “sagrada” unitat de la pàtria. En canvi quan dius o fas un pamflet com aquest del que parlem no ets nacionalista….O veus? El pitjor de tots els nacionalismes és el nacionalisme invisible, aquest que no existeix.
M – Ja ho entenc. Tu dius que el pitjor càncer és el que s’ignora. Ja que si no es tracta et mata. En canvi, quan ets conscient de la malaltia, la pots combatre, pots posar-hi el remei.
Ll – Si, veig que ho entens…
M – No, si ja fa temps que ho he entès….el que m’agrada és que, ara, també tu ho entenguis.
Ll – Ets…ets…vaja, deixem-ho estar….Bona nit.
M – Bon dia. Jo vaig a fer una bona becaina, aquesta nit ha sigut mogudeta….