M – Creus que em donarien l’oportunitat de fer un tren?
Ll – Tu vols fer un tren?
M – Si he pensat que si faig un tren que vagi per pobles que no tinguin tren, podríem fer una bona obra….
Ll – Home, no estaria malament. ¿On el faries?
M – Això és igual….El que jo vull és fer una línia de trens particular, o sigui que sigui meva…
Ll – No sé pas si això pot ser, però si ho proposes, amb els problemes d’ara mateix, sortiries als diaris..
M – No vull sortir als diaris. Jo vull fer-me milionari.
Ll – Pensava que volies fer un tren per millorar la comunicació entre els pobles?
M – No, res d’això. Jo vull fer una RENFE qualsevol….vull fer les vies, expropiar uns terrenys com a bens públics, posar-hi els rails, fer les estacions, petites i barates, després agafar unes locomotores de barat i senzilles i uns vagons de fusta i llestos. I sobre tot cobrar uns bitllets al preu de “mercat” o sigui a nivell europeu i llestos….
Ll – Però hauries de complir uns horaris, unes exigències de qualitat de servei, de seguretat, uns convenis col·lectius, etc.
M – Si, ho faria…
Ll – ¿ho faries? Llavors no és tan fàcil fer-se milionari….
M – Compliria com la competència, o sigui ara suprimeixo un tren per avaria, ara no arribo per falta de ganes, per trencar-se un ferro i quedar sense frens, etc. però sempre amb l’exclusiva. I estalviant molt. No caldria posar servei d’informació al viatger, ni tornar els diners, ni servei al client, ni res….tot guanys…i a més la ma d’obra subcontratada….que és molt més barata…i com que no és teva, si els passa alguna cosa…ja s’espavilaran…
Ll – Però ¿i la responsabilitat teva?
M – Jo responsabilitat?
Ll – Home, es clar que si el tren es teu, tens la responsabilitat tu…
M – Això és així? Funcionen així les coses als ferrocarrils?
Ll – Es clar que funcionen així…on creus que ets?
M – Es que jo….com que llegeixo els diaris….creia que….
Ll – És molta responsabilitat una línia de tren…no creguis que sigui fàcil.
M – Parlo d’una línia de rodalies, petita, no d’un d’aquests de extraordinària velocitat, d’aquests que van a….que sé jo…a 50 o 60 quilometres per hora…..o més….
Ll – Que dius? A 50 o 60? Però si ara van a 300.
M – O sigui que ara van a 300?
Ll – Clar, home, clar…on vius tu?
M – Ara m’has desorientat…..Si van a 300, llavors vol dir que Sitges és a 600 quilometres de Barcelona? Sempre havia pensat que era més propera….
Ll – Sitges és a 40 o 50 quilometres…
M – Crec que m’estàs fent “llum de gas”…Si el tren tarda dos hores i va a 300, el resultat…
Ll – No home, no. El que va a Sitges no va a 300. I tarda dos hores el dia que te problemes.
M – Ah, quin ensurt….Però algun dia tarda dues hores.
Ll – Ets un exagerat….
M – O sigui que no puc fer el “negoci”?
Ll – Crec que no.
M – Doncs algú el fa…o potser no?
Ll – Matem-ho….Segur que no t’has donat un cop al cap?
M – I puc ser el director dels trens?
Ll – No vull parlar més d’aquest tema…quan et poses pesat, ho ets i molt….
M – I a mi que m’agraden els trens…o potser no tan.