M – Tu ets a casa?
LL – Que vols dir amb això?
M – Que si et trobes a casa?
Ll – Jo mai m’he mogut d’on soc, o sigui que suposo que si que soc a casa.
M – Tots ens movem, però el dir “ser a casa” suposa molt més, suposa que el lloc on ets i vius el consideres casa teva.
Ll – Allò que diuen alguns quan arriben a l’aeroport “Ja som a casa”, encara que l’aeroport no és casa seva. No és això?
M – Si, és això.
Ll – Jo ho tinc difícil, ja que “casa meva” és un concepte massa tancat per a mi. Però si donar voltes a aquesta bola blava que vosaltres en dieu Terra, es pot dir casa meva, dons si soc a casa.
M – Jo també soc a casa en aquest bosc. Aquí vaig néixer, vaig aprendre a caçar, i aquí he fet el niu any rera any. Encara que vivia a l’altre costat, però ja és sabut, has de buscar el “teu lloc”.
LL – Perquè ho dius?
M – Per tota aquesta gent que ha vingut buscant una manera de guanyar-se la vida. Hem pregunto quants han trobat el seu lloc i quants només hi viuen com en una etapa de la vida, però el fan seu, sols l’exploten un temps i després adéu.
Ll – Difícil saber-ho.
M – Jo veig que alguns han vingut i no volen integrar-se, volen que els demés s’integrin en el “seu” de mon. En canvi altres et sorprenen amb el ràpidament que fan seves les coses d’aquí.
LL – I que en penses?
M – Penso que aquests que fan seves les coses d’aquí, son els que més fan per tal que els d’aquí ens integrem a les seves coses.
Ll – Com?
M – Mira, gràcies a la ràpida integració del meu veí, avui he adoptat amb tota naturalitat algunes de les coses que m’ha ensenyat.
Ll – Estàs parlant de cuina? Que et conec…
M – Cuina, però també respecte per una sèrie de coses que per ell son importants i que per a mi, fins ara no ho eren ni tenien la més mínima importància.
Ll – Llavors….
M – Crec que aquests son els que influenciaran en els canvis de la nostra cultura, en canvi, els que es tanquen i no accepten rés sols colliran mals entesos i enfrontaments.
Ll – Vols dir que tindran influencia?
M – Totes les cultures evolucionen, la gent influencia uns als altres. La nostra “cultura” actual és només una evolució de la cultura anterior més les influencies, més o menys fortes d’altres. I avui dia menjar cous-cous o sushi és cada dia menys exòtic i més normal, en trobes a tot arreu, la gent el prepara a casa com pot preparar una truita de patates o unes croquetes.
Ll – Ja, ho sigui que tu proposaries un dinar multicultural, amb lectures variades i segur que acabaríeu integrats i ben integrats.
M – Dons no et dic que fos mala idea. Ja hi havia un programa de la tele que cada comunitat preparava els seus plats i els compartien o no amb gent d’aquí.
Ll – Dones molta importància en això de compartir taula.
M – Es que ho és. Compartir taula és un grau d’intimitat molt gran a la nostra cultura, però a quasi totes. La gent compartint menjar comparteix el més sagrat, ja que necessitem menjar per viure i aquells productes formaran part de les nostres més intimes parts cel·lulars. Més intimitat impossible.
Ll – Llavors proposes….
M – Proposo taules per compartir les croquetes amb el que sigui i també parlar, parlar molt, escoltar versos, música, etc. Crec que és la forma d’integrar-nos els uns en els altres de forma pacifica, sana i agradable.
Ll – Puc apuntar-me?
M – On?
Ll – A aquestes festes gastronòmiques? Jo portaré…..no sé, soc tan mala cuinera.
M – Porta versos, la lluna és un tema referent a totes les cultures….
Ll – Ben pensat. És que soc tan internacional….
M – I tots seriem “a casa”