Lluna – Ara que jo estic pletòrica, tu sembles xafat.
Estic cansat, aquesta setmana ha sigut un no parar.
Lluna – A poca cosa dius no parar.
Si, vaig començar dilluns i fins avui no he tingut un moment ni tan sols pel bloc.
Lluna – Els blocaires ho han agraït
Molta brometa, però pensa que aquesta setmana havia de fer-me un paper diari per saber que havia de fer hora a hora.
Lluna – ¿Poca memòria?
A sobre la senyora fent brometa. Estic cansat.
Lluna – Ara tens dos dies.
Si, a la platja i dinars i poca cosa més.
Lluna – Vols un reconstituent?
No, vull que faci menys calor, que plogui d’una vegada.
Lluna – I si plou diràs que per que plou, que ja et conec.
Un xà fec d’aquells bons, que refresqui una mica i puguem dormir.
Lluna – Clar, els mussols dormiu de dia i és quan fa més calor.
Ara m’arrencaria les plomes, de calor
Lluna – Com aquell anunci antic de l’Avecrem?
No el recordo, jo no havia nascut.
Lluna – Ara vas de jovenet?
Comparat amb tu.
Lluna – Això és un cop baix.
Ni els ratolins surten del cau. No puc ni caçar. No tinc esma.
Lluna – No sé si podré fer ploure.
Va, intenta-ho.
Lluna – Tu pots ajudar-me
Com?
Lluna – Canta una mica i amb la teva harmonia i veu, segur que plou.
Ara me’l tornes?
Lluna – Diguem allò de…..
Si, ja ho sé. Ara deixem dormir una mica.
Lluna – Bé, em taparé una mica amb els núvols.
Aaaaar, tapar. Quina calor!!!!.