El mussol i la lluna

Ets aquí Lluna?

Lluna – Si, sóc aquí, però tinc la llum apagada.

Molt bé, veig que aquest Sant Joan no has volgut venir a la festa.

Lluna – He de descansar de tan en tan, i, per conveni, tinc descans cada 28 dies.

Molt bé.

Lluna – Molts regals?

Si, entre ells alguns que comentarem en el seu moment.

Lluna – I que tal?

Tinc un altre mussol.

Lluna – I van….?

No ho sé, he perdut el compte. Tinc la casa plena de mussols, òlibes, ducs i altres parents.

Lluna – Una casa plena de rapinyaires nocturnes.

Home! Ara t’has passat una mica, no? Que som bona gent.

Lluna – Jo dic el que es diu.

Ja, una altre que no te criteri. Ella diu el que sent a dir, el que diu la gent, el rumor, …

Lluna – Però ho diuen els llibres….

També diuen els llibres que tu tens males influencies i jo no t’ho retrec.

Lluna – Bé, disculpa.

Disculpada.

Lluna – I que tal el nou mussol?

Molt bé, és de fusta decorada de colors, amb un estil una mica exòtic, crec que deu ser del sud-oest asiàtic.

Lluna – Molt bé, no?

Si, encara que és una mica “baranda� i s’ha barallat amb l’ànec holandès que tinc sobre la pantalla. Els he hagut de separar.

Lluna – Me’l pots ensenyar?

Si, ja et poso una foto a l’album.

Lluna – Trobo que s’assembla molt a un polític….

No diguis noms, no sigui que després diguin que insultem a la gent.

Lluna – Doncs tu, a la intimitat…..

Si, je, je, m’agrada dir-los de tot menys bonics. Una debilitat com una altra.