El mussol i la lluna

Bona nit lluna.

Lluna – Hola, disculpa, no t’havia vist.

Com que estàs una mica girada.

Lluna – Estic una mica minvant.

Jo no.

Lluna – Veig que t’estàs estarrufant les plomes.

Demà vaig al sopar dels Blocs.

Lluna – Puc venir?

Suposo que si, quan més serem més riurem.

Lluna – Es que demà tinc feina, et recordo que jo a la nit tinc feina.

I que fas?

Lluna – Il·luminació, el meu és la llum nocturna.

Dons et perdràs un bon sopar.

Lluna – I com ho saps que serà un bon sopar.

Hi haurà molta gent dels Blocs. Amb això tenim assegurat un sopar interessant.

Lluna – Però si tu no en tens ni idea.

I que? Així aprendré alguna cosa nova.

Lluna – A més tots seran molt més joves que tu.

Em donaré un bany de joventut, que ja em va bé.

Lluna – Ho sigui que aniràs a un sopar sense mi?

Si, penso anar-hi i penso passar-m’ho bé.

Lluna – Això si que és decisió.

Els mussols som molt atrevits, ja ho hauries de saber.

Lluna – I no saps ni que menjaràs.

L’important d’un àpat és la companyia.

Lluna – Això és ben cert.

Demà ja ho veuràs, si mires.

Lluna – Espero em deixis bé.