desPensaments

Per una vegada, i sense que serveix de precedent… Vive la France! Vive la Résistence! 🙂

En Josep Ma Terricabras ha fet avui un anàlisi en el que hi coindeixo plenament:

No fa massa vaig aprofitar que anava a casa ma mare per demanar-li llibres amens per llegir. Ella té una bona col.lecció, i com que em coneix els gustos sempre m’encerta el llibre que m’agradarà llegir.

Així doncs, me’n va deixar 3 de’n Ken Follet, que ja he devorat:

• El tercer gemelo.Novela d’intriga, que avança de manera trepidant, on el que menys m’haagradat és el final. Darrerament em passa bastant, llibres que emresulten molt interessants però quan arriba el final el trobo pobrementresolt, o bé recorrent a explicacions massa generalistes.

• El hombre de San Petersburgo.Novela d’amor en un entorn político-revolucionari ambientada en laEuropa prèvia a la I Guerra Mundial. M’ha agradat molt, més quel’anterior.

• Els pilars de la Terra.Amb aquesta novela he disfrutat com un camell. Extensíssima (l’edicióque m’he llegit té més de 1.000 pàgines), explica una història ques’allarga en el temps durant més de 50 anys. Ambientada en l’Anglaterradel S.XII, la seva excel.lent ambientació m’ha recordat una mica El metge, de Noah Gordon.

Quan vaig obrir el bloc em vaig prometre no parlar massa de política. I encara menys, de política a Euskadi. Farem una excepció, doncs.

Darrerament sembla que s’ha posat de moda eliminar l’interlocutor que més et pot ajudar a resoldre una crisi per la via pacífica i consensuada. Ha passat a Israel, a Txetxènia, a Afghanistan.. i ara passa al País Basc. Si dues postures estàn enfrontades, i hi ha una persona pel mig que pot ajudar a fer cedir ambdues parts per a l’interès de la majoria, caldria donar-li la màxima cobertura. Sona lògic, oi? Però sembla que darrerament en política hi ha poques ganes d’arribar al consens on tothom guanyi, i molts intents d’intentar imposar la teva visió a la força per acontentar només a un bàndol vencent i humiliant a l’altre.Tancar l’Otegi, que tothom sap que és l’home que pot actuar de pont, és sinònim de "com pitjor, millor".

No ho sé, potser la meva ment no està capacitada per entendre el que fan els polítics (malgrat sigui l’Audiència qui l’hagi tancat, tots sabem que són la veu del seu amo), i no m’adono que en el fons ho fan per mi. Potser si.

Però bé, jo ja vaig decidir fa temps que com que ningú es preocupa que jo visqui millor cada dia, ho faré jo mateix.

Així que com diuen les iaies… A mi… plim!

Recentment ha aparegut un troià, anomenat PGPCoder.A, que a través de l’Internet Explorer es cola a l’ordinador i, en comptes de destrossar arxius, es dedica a encriptar-los i demanar un rescat. El seu objectiu preferit són els arxius de Microsoft Office.

Fa gràcia, molta gràcia, que això només et succeeixi si utilitzes el navegador de Microsoft i la seva suite d’ofimàtica. Que no són productes precisament baratus. Si fas servir qualsevol altre navegador, i sobretot, un altre sistema operatiu estàs immunitzat. Encara que siguin gratuïts com els GNU/Linux.

Ja fa molt temps que quan algú em diu "tiu, em falla l’ordinador…em pots ajudar?" sempre els hi contesto el mateix:

Si no vols tenir problemes oblida el windows e instal.lat alguna distribució de Linux. Però si això és impossible, desterra el Explorer i utilitza el FireFox per a navegar i el ThunderBird per al correu. Només amb això t’estalviaràs el 90% dels problemes.

I us prometo que funciona, ho tinc comprovat.

Jo, amb el meu GNU/Linux ja fa temps que no pateixo per aquestes coses… i lo bé que visc.

Vespre (Els Pets)

Cap al vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort que n’estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un whisky i no te’l pots acabar.

I t’encens un cigarro sense ganes de fumar,
i l’apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por de sentir-te tan buit,
i te’n vas cap el pub i no trobes ningú.

Cap al vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s’esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

Vagi per endavant que sóc de l’opinió que fomentar l’ús de les bicicletes a la ciutat és una bona idea.

Però hi ha vàries coses en les que discrepo amb l’Ajuntament (per variar). A veure, no entenc perquè els ciclomotors paguen impostos per circular i en canvi les bicicletes, que ocupen el mateix espai però en canvi tenen carrils propis i exclusius, no ho han de fer.

Tampoc és de rebut que les bicis no siguin mai multades quan es salten un semàfor. I jo he vist fer-ho a Diagonal i l’Urbanu mirar cap una altra banda!

I el casc? Heu vist un ciclista amb casc? Amb casc de veritat, vull dir. Doncs corre el mateix risc que un ciclomotor, eh? La velocitat molts cops és similar, i els perills els mateixos. Quan fa uns anys van obligar als ciclomotors a portar casc tothom deia que era innecessari, que ningú se’l posaria, que era exageradíssim… i en canvi ara ningú dubta de la bondat de la mesura.

De la mateixa forma, un vehicle que circula pel carril bus és multat,però una bicicleta no. I anar amb el bus a ritme de bicicleta usprometo que és desesperant!

Sembla ben bé que tinguin permís per fer el que els hi rota perquè clar, com que són ecològics i no contaminen…

Que no, que no… que a Amsterdam has d’anar amb quaranta ulls perevitar que les bicis t’atropellin i no m’agradaria que aquí passés elmateix. Si la gent vol anar en bici, encantat! Però que paguin comtothom, i facin servir els carrers, no les aceres. Si usen la viapública, que paguin. Oi que els ciclomotors ho fan? Doncs ells també,tu.

Aleshores, quan ho facin, tindràn tot el dret del món a reclamar. Mentrestant, que es limitin a donar les gràcies per tenir carrils exclusius per al seu ús, cosa que cap altre vehicle de barcelona pot dir.

De tots els càntics i frases que he sentit aquest cap de setmana arràn de la Lliga guanyada pel Barça, definitivament em quedo amb la que fa:

Oleguer, solidari, reparteix el teu salari!

No em negareu que és molt simptomàtic que un xicot tranquil, que fa la feina bruta de la defensa i no aixeca mai la veu; però que en canvi està molt compromès políticament i social amb el nostre país, hagi acabat sent un dels més estimats per la culerada.

Quin bon rotllo que dóna tenir un xaval així al Barça, oi? 🙂

Continuant amb el post que vaig publicar anomenat L’encobert, descobert, val a dir que hem examinat a fons els logs i malgrat les dificultats que provoquen els proxy’s i les IP’s dinàmiques hem aconseguit saber d’on sortien el 80% dels missatges.

I tenint localitzat el lloc de sortida (que no era només un, sino més aviat un parell) trobar els dits que ho escrivien ja no resulta tan difícil.

El que sí que resulta difícil és obtenir una disculpa tal com demanàvem en els fòrums. Potser al final la única sortida serà publicar tot el que sabem. I que cada pal aguanti la seva vela.

Firefox ha fet 3 divertits vídeos que es poden veure tan sols tenint Flash instal.lat al sistema. Sembla ser que els ha fet Mozilla Europa i els podeu trobar aquí.

Increïble el que comenta en Ricardo Galli al seu bloc. Ja ho havia llegit també al bloc de Xavier Caballé arràn de la publicació als diaris italians del text complet, incloses les seccions censurades, de l’informe sobre la mort de Nicola Calipari.

El mateix li va passar a Blair quan justificava la guerra a Irac basant-se en un document que després, revisant les meta-dades del word, es podia veure qui havia estat editant el document i alterant-lo.

Fa por pensar que aquesta mateixa gent són els que després diuen que un nen de 14 anys ha pogut saltar-se totes les barreres de seguretat de xarxes informàtiques. Si medim la seguretat de les seves xarxes a partir de la integritat dels documents que publiquen… apaga y vámonos!

Ah! Diga’m simple, però si haguessin distribuït el text en format text pla res d’això no els hi hauria passat.