Vaig conèixer G. Orwell de casualitat buscant llibres que parléssin de Catalunya a Amazon.com. Em va sobtar el títol: Homage to Catalonia, i el vaig comprar. El llibre em va impressionar molt i el vaig llegir robant-li hores al son. Quan el vaig acabar, el primer pensament que vaig tenir va ser "Ara entenc perquè l’avi no volia parlar mai de la Guerra Civil".
Aquell llibre va despertar en mi la curiositat per saber què va passar realment la Guerra Civil, i el següent llibre que em vaig comprar va ser For whom the bell tolls, d’E. Hemingway (un altre llibre imprescindible). Des d’aleshores, tota la literatura relacionada amb aquella època tan dura que m’ha caigut a les mans l’he devorat. I, lamentablement, cada cop entenc menys què va passar realment… però cada cop tinc més clar que la repressió després de la guerra havia de ser brutal per a eliminar, com efectivament va eliminar, qualsevol vestigi de la revolució començada i els seus ideòlegs e impulsors (els que el Partit Comunista va deixar vius, concretament).
Però bé, tot això venia pel fet que m’acabo de llegir Rebelió a la Granja, una crítica ferotge al comunisme que encarnava Stalin (i jo hi afegiria, també, en Mao).Novel.la que més aviat sembla un conte (perdona George, però per mi 130paginetes no són una novel.la), relata com els animals d’una granja essubleven contra el seu amo humà i el foragiten, creant a continuacióuna comuna on tots els animals són iguals. Però mica a mica aquestideal es va desviant fins que… (no explicaré el final, no).
I el fet que m’hagi recordat de Homenatge a Catalunya és perquè segons sembla, fou el comportament dels nostrescomunistes a la Guerra Civil el que va plantar la llavor del’anti-totalitarisme obrer/proletari en ell. Resulta curiós, peròtan ell com diversos autors sostenen que, de fet, Rússia ja havia decidit quepreferia en Paquituinstal.lat a la nostra península abans que una victòria popular queobrís les portes a una vertadera revolució anarquista i esdevingués unperillós precedent a Europa (i al món). Coses de la política, segons aquesta línea d’investigació (jeje Acebes) es van dedicar a destruïr l’anarquisme per finalment entregar la península als feixistes.
Classificat dins de Lectures | Cap comentari »
El 15 de Gener passat vaig anar a Cabrera d’Igualada, a donar una volta pels boscos del Penedès i veure els famosos Salts de Canaletes. És una excursió molt senzilla, es podria classificar com a familiar, que permet veure varis salts: el de la mala dona, el de cups, el del Cargol…
Per començar l’any de forma suau va estar molt bé. Si en voleu veure les fotografies, les teniu aquí.
Classificat dins de Sortides | Cap comentari »
Era el diumenge 22, un dia bastant fred i emboirat, però ja tenia moltes ganes de fer una excursió més seriosa. L’ascensió desde St Pere de Torelló és preciosa, caminant per entre camins més o menys amples al principi per després internar-nos pel bosc ple de faigs i algún roure. La boira i el fred ho feia una mica fantasmagòric, però realment va valdre la pena.
Classificat dins de Sortides | Cap comentari »
La ciutat de la llum és un un manuscri original del segle XIII que narra en primera persona el viatge d’un comerciant jueu italià cap a la Xina. A través del seu viatge i la seva estança a la ciutat de Zaitun, Jacob (el viatge) ens ensenya com s’organitzaven els viatges i, el que és més important, la vida diària a la ciutat de Zaitun quan estava a punt de caurer en poder dels tàrtars.
Un cop a Zaitun, Jacob manté llargues converses i discussions amb els savis i comerciants locals que ens il.lustra el seu pensament. A mi personalment m’han impressionat les descripcions de la vida diària dels jueus a l’Europa mitjeval, dominada per l’Església Catòlica. Jacob es queixa amargament de com les autoritats eclesiàstiques catòliques els obliguen a portar una peça de roba de color vermell o bé els expulsen pel fet de ser jueus (no us recorda res més recent?). També exposa la hipocresia de l’Església, que per una banda els acusa dels mals més terribles (fins i tot de provocar terratrèmols!) i per l’altra els encarrega encens i productes varis, o bé els hi demanen diners quan els necessiten.
En la meva opinió, un llibre absolutament recomanable, potser una mica lent de llegir. Però sens dubte, molt il.lustratiu de la vida de l’època i de l’actitut de l’Església respecte als jueus.
Classificat dins de Lectures | 2 comentaris »
Sé que això sona molt fric, però m’ha semblat un experiment que podia ser divertit: mirar les Notícies del Matías Prats amb paper i boli, relacionant quines són les notícies que marquen el seu estil i l’han dut a ser el noticiari més vist.
Jo no entenc com és que triomfa tant, però així hodiuen les audiències.
Primer Bloc: Notícies Generals
Presenta Matías Prats:
- Accident d’helicòpter. Han mort els tres ocupants.
- Accident d’un caça bombarder espanyol, moren dues persones.
- Un home assassina la seva dona i després es suïcida amb la pistola.
- Notícia en forma de queixa perquè lagent acudeix massivament els bars on es permet fumar i els desbordaocupant l’espai de la zona no es permet fumar. Només un 5% dels barssón espais lliures de fum.
- Comercialitzen un nou aparell que és capaç d’injectar automàticament glucosa als insulino-dependents (paraules textuals)
- Espècie de pùblireportage del FITUR (Festival Internacional de Turisme, Feria de Madrid)
Pausa publicitària (1 anunci)
Segon Bloc: Esports
Presenta J.J. Santos:
- Futbol:Sorteig de la Copa del ReiFutbol: Polèmica amb el Deportivo València
- Futbol: Polèmica amb Quique Sanchez-Flores, entrenador València
- Futbol: Actualitat Reial Madrid
- Futbol: Actualitat F.C. Barcelona
- Futbol: Actualitat Reial Madrid
- Futbol: Actualitat Athlètic de Bilbao
- Futbol: Actualitat Atlético de Madrid
- Futbol: Actualitat R.C.E. Espanyol
- Futbol: Actualitat Cadis
- Futbol: Actualitat Sevilla
- Futbol: Sorteig Eurocopa 2008
Pausa publicitària (1 anunci)
- Autopromoció per part de J.J. Santos del seu programa a la ràdio.
Torna Matías Prats:
- Parla dels premis Goya per a presentar després les novetats cinematogràfiques de la setmana:
- Munich
- Cuanto me amas
- Iluminados por el fuego
- Secretos de familia
- Terror en la nieve
Pausa publicitària (1 anunci)
Matías Prats despedeix el programa. Són les 21:44h
Classificat dins de General | 2 comentaris »
Com no podia ser d’una altra forma, a Iu Forn l’han denunciat per recomanar als pressumptes militars golpistes (si n’hi ha o quan n’hi hagi) que vinguin a Barcelona sense les seves mares.
Però crec que el problema no és el que va dir, sinó on ho va dir. Examinem aquesta altra frase:
Serénate hablador. Mira cómo se hace: Los militaresgolpistas son unos hijos de puta. Ya está. ¿Otra vez? Allá voy: Losmilitares golpistas son unos hijos de puta.
La va escriure l’Arcadi Espada al seu bloc el 14 de gener.
He intentat esbrinar perquè una és ofensiva i l’altra no, i l’únic que se m’ha acudit és que Iu ho va escriure en català i a l’Avui i en canvi l’Arcadi ho va escriure en castellà i al seu bloc.
El proper cop, Iu, fes-ho en castellà i en un bloc i no et denunciaràn.
Classificat dins de Política | Cap comentari »
El passat 2005 va ser el meu primer any amb càmara digital. Els queem coneixen saben que, de sempre, he estat el típic que sempre esdeixava la càmara a casa quan anàvem de viatge, o bé tardava segles enrevelar les fotografies. I és que, realment, les fotografies nom’atreien massa. En realitat, gens en absolut.
Però tot això hacanviat aquest any. El fet de disposar d’una càmara digital on potsveure les fotografies realitzades al moment ha fet que la mevapersonalitat hagi mutat i ara no sigui capaç de sortir un cap desetmana sense la meva càmara. La tecnologia m’ha atrapat! 🙂
Així, fent un recompte de les fotos del’any passat he vist que n’havia fet més de 3.300!! I amb molta paciència les vaig anar mirant per triar la que més m’agradava de totes. És aquesta:
Es tracta d’una fotografia feta a Lyon, des d’un cotxe en moviment. Maca, oi? Doncs em jugo el coll que no sóc capaç de repetir-la 🙂
Classificat dins de General | 1 comentari »
Fa uns dies una amiga em va comentar les diferències que havia trobat en el terme nació buscant a diferents diccionaris. A partir d’aquesta conversa i veient com personatges pressumpament intel.ligents no es cansen de repetir que Catalunya no és una nació, em va picar la curiositat i he consultat a tres grans diccionaris el que significa exactament nació.
El Gran Diccionari de la Llengüa Catalana ens diu:
f DR /POLÍT Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat.
El Diccionario de la Lengua Española, l’oficial de la RAE, ens diu:
1. f. Conjunt dels habitants d’un país regit pel mateix govern.
2. f. Territori d’aquest país.
3. f. Conjunt de persones d’un mateix origen i que generalment parlen un mateix idioma i tenen una tradició comuna.
4. f. *coloq. p. *us. naixement (? acció i efecte de néixer). Cec de nació.
5. m. *Arg. p. *us. Home natural d’una nació, contraposat al natural d’una altra.
Finalment, l’Enciclopèdia Britànica ens defineixm nació així:
People whose common identity creates a psychological bond and a political community.
Their political identity usually comprises such characteristics as acommon language, culture, ethnicity, and history. More than one nationmay comprise a state, but the terms nation, state, and country areoften used interchangeably. A nation-state is a state populatedprimarily by the people of one nationality.
Amb les definicions a la vista, i deixant de banda l’aspectesentimental, Catalunya és clarament una nació agradi o no agradi. A mésfixeu-vos que en cap de les tres definicions es diu que una nació hagide ser un país o un estat tal com alguns s’entesten en veure, i ques’ha convertit en una de les raons per negar el que és legítimamentnostre.
Classificat dins de General | Cap comentari »
Jo potser peco d’escèptic o desconfiat, però que la Policia estigui constantment enxampant a islamistes proveedors de terroristes al Pròxim Orient aquí a casa nostra em resulta sorprenent. No vull dir que no pugui ser cert, però hi ha alguna cosa que no em quadra.
Per això, i sense que serveixi de precedent per segona vegada en aquest bloc, subscric 100% l’article d’Opinió de’n Partal ahir a Vilaweb. Jo ho podria haver dit més alt, però no més clar. I em quedo amb aquesta frase, dins l’article:
Vegem les xifres dels últims fets: vint detinguts, dimarts; tresdetinguts, el 3 de gener ; dinou, el 21 de desembre ; un, el 15; set,el 9 del mateix mes; i onze, el 23 de novembre… En dos mesosl’Audiència ha ordenat la detenció de cinquanta-cinc presumptesterroristes islàmics. I de tots, n’ha dit que eren perillosíssims. Quèvoleu que diga? Em sembla impossible, tot plegat, i em recorda massa lapràctica de detenir tothom, que tantes voltes ha aplicat l’Audiència alPaís Basc o als anarquistes.
Classificat dins de Política | 2 comentaris »
Fa uns dies m’estic barallant amb un MS Windows Server 2003 per crear un Domini a la xarxa i que tots els ordinadors s’autentifiquin contra ell per accedir a la xarxa. En si el procés no és complexe (si el wizard al servidor funciona bé, com va ser el meu cas) però jo no comptava que "Windows es mucho Windows"!
Ara feia molt temps que no em barallava amb un Windows, i puc dir que bàsicament em sorprenen/molesten dues coses:
- És un egoísta insolidari. I no ho dic per dir, ja que disposo de 4 ordinadors client iguals (és a dir, mateixa marca i model, idèntica configuració) i 2 d’ells s’han pogut unir al Domini però els altres dos no volen. O no poden, vés a saber. Per tant, i fent el símil amb Catalunya, no es volen integrar a la caixa comuna i així ser profundament insolidaris amb els altres dos.
- Manca d’informació. Em sento perdut en el Windows ja que no registra enlloc el que està fent. On és el syslog? On trobo l’equivalent al /var/log? Quan un ordinador no es pot unir a un domini, només és capaç de dir-me "El servidor no pot realitzar aquesta operació" i prou? Remeno el Visualitzador d’esdeveniments però hi ha ben poca cosa, i cap referent al procés que ha fallat.
Així doncs, i malgrat diuen que el Windows és senzill, jo m’hi sentomolt perdut. Trobo que la documentació és pèssima, i malgrat no nego ladificultat de posar en marxa un Linux sé que, com a mínim i gràcies alsyslog, puc saber què està passant al sistema i on està fallant. Potserno ho sabré resoldre (bé, bastant probablement per ser sincers), peròsabré exactament on està el problema. I podré buscar a Internet, o acomunitats d’usuaris, a algú a qui li hagi passat el mateix i veure comho ha resolt per tal d’aplicar-ho al meu cas.
Ara em trobo amb la dificultat que dos ordinadors es neguen aentrar al Domini que he creat, i per buscar la solució només sé quewindows em diu que "El servidor no és capaç d’executar aquesta acció"… A qui pregunto? Qeè pregunto?
Argh! Com més m’acostumo a les tones d’informació que unsistema Linux és capaç de donar-te menys soporto l’aparent bellesa delWindows. En fi, em tocarà seguir-me barallant fins a trobar perquè tincdos ordinadors tan caparruts que es neguen a entrar en un Domini.
Ja us explicaré…
Classificat dins de Informàtica | 2 comentaris »
« Newer Posts - Older Posts »