La resposta a la pregunta "Estàs a favor de la pena de mort?" seria inicialment: "NO". Però, com sempre, les coses no són tan senzilles com semblen.
Aquest és un debat que fa anys (segles, milenis?) que té es desenvolupa en la Humanitat. De fet, moltes civilitzacions n'han estat partidàries i l'han aplicat sense cap mena de remordiment. D'altres (les menys) han decidit respectar com a sagrada la vida humana i limitar els càstigs a l'aïllament, a l'exclusió social.
Vaig decidir donar-li voltes a la idea. Jo, d'entrada, n'era completament contrari. Però els que en són partidaris, i n'han sigut tants!, tenen les seves raons que cal escoltar i valorar. Sempre cal tenir en compte l'opinió contrària a les nostres idees per tal de reforçar-les. O canviar-les, si es dóna el cas estava errat. Resumint, els favorables a l'aplicació de la pena capital esgrimeixen com a motius la seguretat que el condemnat no tornarà a delinquir (això és de calaix), l'efecte intimidatiu sobre els altres (efecte que dubtosament té efecte, valgui la redundància), la despesa econòmica que comporta alimentar i tractar amb justícia per tota la vida al condemnat. Cap d'elles em sembla una raó de pes suficient, excepte potser l'absoluta certesa que el fet no es tornarà a repetir en la mateixa persona.
Vaig continuar rumiant. I, aleshores, se'm va acudir que a mi no em molestaria en absolut que alguns personatges actuals fossin eliminats de soca-rel. I bastants més ja desapareguts que, si s'haguéssin aturat a temps, ara tot seria bastant diferent. De fet, sincerament, el món seria molt millor sense tots aquests exèrcits, màfies, corruptes i integristes que actualment ens manen i guien el diestí. Què carai, un món sense violència seria decididament molt millor!
Així, recordant el que el llibre "Menys Prozac i més Plató" em suggeria, vaig intentar alterar la pregunta per tal de trobar una resposta que em donés una satisfacció ètica personal plena i m'ajudés a donar una resposta clara i contundent.
Aleshores, fent un pas més endavant, la pregunta es va replantejar de la forma "Ets partidari de la pena de mort sota uns supòsits molt clars i determinats?". Eps, la cosa ja resultava més senzilla de respondre. El "NO" es difonia i el "SI" començava a ressonar al meu cap. De fet, si aconseguia trobar un supòsit lògic i clar, podria respondre que SI. En cas contrari, la meva posició contrària n'hauria sortit reforçada al no poder trobar cap excusa per trobar aplicable la pena capital.
Un supòsit. Només necessitava un supòsit. I va venir:
Qualsevol persona que faci matar a un altre ésser humà
Si ho plantejo com a llei, seria:
Qualsevol persona que faci matar a un altre ésser humà serà jutjada i en cas de ser trobada culpable, executada
En aquest cas si que estic absolutament a favor de la pena de mort. Si aquest paràmetre el situem com a llei 0, és a dir, com la llei que està per sobre de tot en seria ferventment partidari. Ni exèrcits, ni sectes, ni màfies, ni grups terroristes podrien existir si aquesta llei existís i fos aplicada sense dubtar.
Finalment doncs, a la pregunta "Estàs a favor de la pena de mort?" ja no puc contestar que "NO". Ara he de dir, amb convenciment, que "Sota certs supòsits, si".
