Darrerament he tingut la sort d'aquirir, i llegir, tot un reguitzell de llibres que es sitúen en els segles anteriors a l'implantació de l'Imperi Romà. Crec que és la primera vegada q em llegeixo tants llibre de ficció ambientats en moments històrics coincidents.
Així, he pres consciència i he interioritzat millor el procés de la Història en els segles anteriors a la notra era. He après que va existir un imperi comercial cartaginès que va perdurar durant segles a la nostra banda del Mediterrani. Simultàneament, i a l'altra banda del mar, els grecs desenvoluparien un sistema humà i polític del que avui ens en declarem fills. Per si això fos poc, l'Imperi Persa ja s'extenia per l'Àsia Menor, i els faraons ja feia segles que havien desaparegut.
I aquest món antic, que després seria heretat pels romans, va romandre més o menys immutable durant segles. I quan dic immutable em refreixo a avenços tècnics, ja que filosòficament fou una època molt activa. De tant activa, ho podem prendre com a base quan analitzem els problemes actuals, ja que molts filòsofs antics ja els havien tractat i estudiat.
Però el que més em sorprèn és la davallada que es produí a Europa, juntament amb la desaparició de l'Imperi Romà. Com pot ser que l'evolució d'aquelles societats fos, de fet, una involució? On va anar a parar el legat humanístic i polític grec? Què se'n van fer dels mapes i el coneixement comercial dels cartaginesos? PErquè es van oblidar els coneixements mèdics de l'Egipte dels Faraon?
No sóc pas un entès (ni molt menys!) però fins on arribo hi veig alguna llum. Amb l'Imperi Romà es produí també la primera gran globalització al Mediterrani. Les mateixes lleis foren esteses a molts territoris, eliminant o assimilant (i després transplantant) les que ja hi havia. Posteriorment, i per mi aquest fou un pas decisiu, s'eliminà de soca-rel el politeïsme de les diferents nacions i s'imposà un monoteïsme. I amb el monoteïsme desaparegué la consciència col.lectiva de la diferència. Les nacions se sabien diferents perquè tenien diferents déus, que fins i tot podien assumir com a el mateix (Amón-Zeus, Heracles-Melkart, per exemple) però sabent que tenien diferents noms a diferents llocs. La gent menuda era conscient que més enllà la gent era diferent, amb diferents creences i formes de vida, que calia respectar.
Però amb el monoteïsme arribà la Veritat. I amb ella, el Pensament Únic. I amb la implantació del culte a un sol Déu, i la creació dels tribunals que castigaven qui no ho feia s'eliminà la dissidència i, amb ella, la consciència de diferents móns i diferents formes correctes de viure. Una sola forma de viure i veure el món s'imposà, castigant la dissidència amb la mort.
Classificat dins de General | 9 comentaris »
