desPensaments

Actualment la majoria d'emissores retransmeten la seva programació a través d'Internet, ja sigui de forma paral.lela a les ones en format de podcàsting. Algunes, moltes, emisores ja només emeten per la Xarxa. La tecnologia per emetre via Internet és econòmica, senzilla d'implementar i encara més senzilla de mantenir donat que és un producte que no perd qualitat ni amb la llunyania ni amb el temps.

A Catalunya les principals emisores tenen el seu portal a la web i ofereixen tota la seva programació a través de la xarxa. S'ha convertit ja en un fet normal i s'entén que un mitjà de comunicació empra el seu canal natural (ones, paper,…) i el canal de canals (Internet).

A Barcelona alguns districtes ho saben i és possible conèixer i escoltar les emissores de viles veïnes desde casa. Entre d'altres, trobem:

• Sants Ràdio
• Ona de Sants
• Ràdio Horta Guinardó
• Ràdio Trinitat Vella

La única web de Ràdio Gràcia  es la que està integrada a ComRàdio. En ella hi podem veure tres notícies corresponents cada una a tres anys diferents: 2001, 2002 i 2004. Res més. La programació de Ràdio Gràcia no es pot trobar a Internet. No és possible saber a quina hora i quin dia es fan els programes. No és possible descarregar-se els programes emesos per a escoltar-los tranquilament quan tens temps. No és possible seguir la ràdio en viu.

Avui dia, hi ha dues formes d'obtenir informació sobre els programes emesos a Ràdio Gràcia. Una és a través d'un bloc publicat a GràciaNet pel director de l'emisora anomenat "Notícies de Ràdio Gràcia – 107.7 FM". Sorprenentment, no és propietat de la ràdio sinó que, tal com resa el titular del bloc:

és una iniciativa privada de La Tortuga de Gràcia (www.latortuga.cat) per informar de totes aquelles notícies sobre Ràdio Gràcia, l'emissora municipal de Gràcia

L'altra via és el diari digital La Tortuga de Gràcia, creat i editat pel director de Ràdio Gràcia, el periodista Carles Salat. Però es tracta d'un mitjà privat gestionat pel propi directori de l'emissora i per tant tampoc compta com a web de la Ràdio.

Recordo que fa bastants anys, no sé si 7 o 8, amb en crazy i crec que també en rafel  i en roger vàrem montar durant un estiu un ordinador a Ràdio Gràcia que permetia emetre un programa (no recordo quin) via Internet. El vàrem escoltar 4 gats (friquis?) però encara recordo la cara d'alegria quan els locutors van poder dir, amb raó, "Bona nit món!". Fou la primera emissió de Ràdio Gràcia a través d'Internet. I no sé si la última, fins al dia d'avui.

Si es vol que Ràdio Gràcia sobrevisqui i sigui una realitat entre els ciutadans graciencs és imperatiu que tingui web pròpia. I que es pugui seguir, en directe i en format de podcàsting, la seva programació. Durant els darrers anys desde la direcció i gestió de Ràdio Gràcia no s'ha fet cap pas per a crear una pàgina amb la informació relativa a la ràdio i els seus programes. Ningú s'ha mogut per a emetre a través d'Internet els programes que els ciutadans de Gràcia hi realitzen i, d'aquesta forma, permetre a molta més gent gaudir de l'emisora municial.

Crec doncs que cal renovar la direcció i gestió de la Ràdio per afrontar els nous temps i posar en pràctica la dita "si no ets a Internet, no existeixes".

Després de deixar-nos clar als ciutadans que la culpa dels accidents de trànsit és tota dels conductors i no de les carreteres, ara li toca el torn als accidents dins la ciutat. A Pi i Margall han aparegut unes pintades al terra, just devant els passos de vianants que diuen així:

Si la pintada estigués just devant el pas de vianants per tal que els cotxes ho veiessin em semblaria bé, però posant-les on les han posat semblen indicar que la culpa que un home mori atropellat per un cotxe en un pas de vianants és… (música suggerent) del vianant! 

Simplificant, es pot afirmar que a Catalunya hi conviuen dues tribus que sumen el 100% de la població. Una d'elles és catalano-parlant i l'altra castellano-parlant, cada una amb els seus referents i costums.

Una d'elles no consumeix pràcticament mai cultura en català. O més generosament, el seu consum de productes en català és ocasional. Llibres escrits en català, pel.lícules doblades al català, teatre clamat en català i cultura popular catalana formen part d'un imaginari i uns costums que no formen part de la seva vida quotidiana. Aquest comportament s'extén també al consum televisiu, que és bàsicament en castellà i de forma esporàdica en llengua catalana (sobretot en l'apartat d'esports).

Paral.lelament, els productes en castellà són consumits per ambdues tribus al ser-ne la oferta majoritària i, en molts casos, la única possible. Per una de les tribus, doncs, és l'única tria i per l'altra en resulta una ampliació de les seves possibilitats.

Per tant, tenim que el públic de TV3 (o la CCRTV) és normalment el de la tribu catalano-parlant, que representa (aproximadament) el 50% del total de la població resident a Catalunya. Per tant, intentar captar públic fent una aproximació a les tesis culturals de la tribu castellano-parlant no fa guanyar audiència, donat que la raó que el producte no es vengui no és ideològica sinó lingüística.

No obstant, l'enorme mèrit de TV3 és mantenir-se amb uns índexs d'audiència alts amb només la meitat de mercat que la resta de canals. Un mèrit que no se li reconeix, una dada que mai es ressalta. Però, remarco, un enorme mèrit.

Durant les darreres dues setmanes he estat fent una dura selecció de personal per dessignar el futur (ara ja actual) director d'una transnacional amb un pressupost per a l'any 2008 de 8.500milions d'eurus.

La candidatura vencedora m'ha convençut per diverses raons. La primera d'elles ha estat la seva nula experiència en el camp en què opera la nostra transnacional. En el seu CV s'observa que mai ha tingut contacte amb els productes amb els que treballem, i tampoc ha dirigit mai un equip de professionals com el nostre. No obstant, ha tingut una experiència breu i recent en la direcció d'una gran empresa no-transnacional amb un pressupost molt menor, que ha abandonat per finalització de contracte. Un altre dels punts favorables és la seva propera adquisició d'un compromís personal que li impedirà la dedicació exclusiva a la Direcció. En un període breu de temps, no més de 5 mesos, solicitarà la  baixa per atendre uns Assumptes Personals que no li permetràn exercir el seu càrrec. Aquest compromís adquirit li modificarà els hàbits de vida, sobretot en els horaris i la capacitat de desplaçar-se a les delegacions que tenim obertes a l'extranger, per lo que en cas de realitzar qualsevol visita aquesta haurà de ser breu i adequar-se a les necessitats adquirides.

Ha resultat totalment definitiva la poca simpatia que desperta en el Consell Directiu, malgrat les recomanacions que ha rebut d'empreses alienes al nostre treball.

Estic molt orgullós de la meva decisió i estic absolutament convençut d'haver escollit el millor dels currículums possibles. Ha estat una feina molt dura, hi havia gent molt qualificada i amb una àmplia experiència en el sector que aspirava al lloc de feina, però ara tothom em felicita per la meva decisió i m'aclamen com al líder que necessiten.

Per a qui li pugui interessar, el currículum vencedor ha resultat aquest, per a aquesta transnacional.

Me'n van parlar molt bé l'any passat, però no ha sigut fins aquest que l'he fet la ràdio "per defecte" a casa. Normalment m'agraden les emisores tranquiles, sense ràdio-fórmula d'actualitat, en català i sense estridències. Així mateix, també prefereixo aquelles emisores que opten per mostrar-me música cantada en el mateix idioma que parlo jo. I si a més em donen informació cultural en comptes de política doncs millor que millor.

Però el que resulta espectacular d'iCat és la seva pàgina web. S'agraeix que una pàgina web que en el fons hem pagat tots funcioni tan bé i et permeti aprofundir en el coneixement de l'artista que en aquests moments està sonant. Així, mentre escoltes la música (ja sigui per la ràdio o a la pròpia pàgina) et mostra informació de l'artista, la lletra de la canço que sona, la biografia, enllaços a la seva pàgina web i, en alguns casos, l'opció de comprar la canço.

I, a més, per Internet existeix la possibilitat d'accedir a emissores temàtiques ja sigui idiomàtiques o regionals. I això, el fet de poder escoltar amb l'ordinador emissores que emeten només per internet em fa preguntar quan els equips de música portaràn un connector de xarxa per poder-los connectar a internet i fer sonar la web a l'equip de música.

La nostra societat ha desenvolupant una por a la mort i una passió pel moment actual que ens ha portat a impedir per qualsevol mitjà el cicle natural i a apartar l'inútil. Així, els nostres avis es fan cada dia més grans i es converteixen en un obstacle. I molt acaben en un geriàtric, consumits un temps que ja no és el seu.

Avui la iaia fa 89 anys. Viu en un geriàtric. No té cap mal que la pugui matar, però en té molts de petitons i un que la va esborrant. El seu marit, l'avi, va morir fa 19 anys. Els seus germans i germanes, amics, coneguts i saludats també ho són, o enterrats en vida com ella. Pràcticament ningú la va a veure mai. I als comptats que hi van, no té ni idea de qui són. Ni tan sols reconeix, recorda, identifica la seva filla. La seva carn. La seva pròpia estirp, que la va fer plorar, riure, emocionar-se i omplir-li primer la panxa i després la vida de vida.

Els últims cops que la vaig anar a veure a la residència, després de mirar per la finestra on tenia les seves plantetes sempre em deia: "Greips… jo què hi faig ja a la vida? L'avi no hi és i jo no em puc moure d'aquí. Jo vull morir-me, Greips". I jo sempre li deia "Iaia, tens raó".

Val la pena perdre la vida en vida?

Sembla que la esperada crisi immobiliària no només afecta als pardillus que van posar tots els seus estalvis (i futur) en una vivenda que-mai-perd-valor, sinó que els rics també ho estàn començant a pagar. Vaig veure un edifici a Passeig de Gràcia amb no un o dos cartells de "En venda", sinó 6!

La derrota de Muret al 1213 no només va significar la fi de l'expansió catalana Pirineus enllà sinó que a més, amb la mort i posterior tutelatge de l'infant en Jaume posà fi als Bons Homes. Pere I, l'únic que podia fer front a l'ofensiva de Roma i el tron franc contra l'heretgia fou mort i amb ell moriren les esperances dels bons homs i dons i, possiblement, el que unia la nació occitana. Els càtars foren exterminats, i els comtes catalans i aragonesos miraren al Sud i abandonaren les aspiracions de tenir potent un regne transpirenaic.

Així, els Càtars (que mai es van anomenar així a ells mateixos) han passat a formar part d'un imaginari popular, conjuntament amb els Templers. Un imaginari borrós, mític i desconegut, que encara avui ens rodeja. De fet, en coneixem molt poc però una aura de misteri rodeja aquests dues grans històries que, possiblement, haurien canviat el món mediterrani si aquell 13 de Setembre el Rei Pere no hagués mort en mans de les tropes de Simó de Monfort.

Aquest cap de setmana he refet un tros, molt petit, de l'anomenada Ruta dels Bons Homes que porta de Berga a Montsegur. Es tracta d'una caminada magnífica amb uns paisatges formosos i una màgia especial. La màgia de les muntanyes, el silenci i la Història.

Fa un parell d'anys tenia l'intenció de fer-la sencera i d'una tirada, carregat amb la motxila i un parell de mapes. No va poder ser, no em vaig veure amb cor d'atravessar els Pirineus sense cap més auxili que les meves cames; la forma física no m'acompanyava per fer front a tants quilòmetres sense una mínima infraestructura i un pla B.

Aquest cap de setmana però he fet una de les etapes, la que du de Gósol fins a Bagà. I m'he proposat tornar-hi i enllestir el camí, encara que sigui d'etapa en etapa, de mes en mes. La Història, la Natura i les petjades d'uns homes que 8 segles enrera pretengueren canviar el món des de baix són prou recompensa.

Us deixo aquí algunes de les fotos de l'etapa i la ruta en format Google Earth, per si a algú li fa servei.

Recentment al Facebook han iniciat la traducció al català. Fan servir un sistema que no havia vist mai: els usuaris proposen les traduccions del glossari i després els propis usuaris voten les traduccions (a favor i en contra). I quan arriben a un llindar determinat aquesta traducció esdevé aprovada i es mostra.

Com q el procés és lent (no tant com em pensava, en una setmana estarà traduït el glossari) ara mateix es pot veure una barreja de paraules catalanes i angleses que riu-te'n tu de l'spanglish. Deu ser un idioma nou, que batejo com a catalanglish.

Un cop passada aquesta primera fase començarà la de veritat, la traducció total. Si algú s'hi vol apuntar pot anar a http://www.facebook.com/translations/  (t'has d'haver autentificat primer) 

Una de les coses bones que té manar és que menges com un senyor. Comences essent un pelacanyes i un cop t'has fotut dins la nòria del poder tot són dinars i convits i vinga jalar com un desesperat. Al final, clar, t'engreixes.

Això hem vist com li ha passat al Jan Laporta, que va arribar a ca'n Barça prim i seductor com en Kennedy per ara ser una mica teixonet que fins i tot fa tard a la mitja part per aprofitar les restes dels snacks que ofereix a la gent de la llotja. Ara és una mica Nixon, per fer-ho gràfic.

També en Puigcercós ha engreixat de forma considerable estant de Ministre de Governació. Ups, no, conseller que és una mica menys. Ara que torna al cau se suposa que recuperarà la figura esbelta que li va fer obtenir el títol de "Tiu més seductor del Congreso" (o similar)

I avui he frapat amb un comunista de pro, un home conseqüent d'aquells que un dia diu blanc i l'endemà negre. És en Baltasar, un dels homes de pro dels ex-PSUC que en tan sols 15 dies ha passat de dir que no hi hauria transvassament del Segre a dir que era fonamental.

Així que en contra del que pensava, la frase "mentre la mamella ragi" no es referia a "d'aquí no em mou ni cristu mentre pugui remenar poder" sinó "d'aquesta taula no m'aparta ni déu fins que m'agi afartat". 

Ah, per cert, a mi tota aquesta aigua del Segre m'anirà de perles per banyar-me a diari, donat que ja no és bevible.