desPensaments

Hi ha tres tipus de dones:

• Amb les que t’hi agrada jaure
• Amb les que t’hi agrada dormir
• Amb les que t’hi agrada despertar

Les terceres són les més escasses.

A vegades saps que alguna cosa t’inquieta, que et remou per dins i t’incomoda. Saps que quelcom no t’encaixa, que hi ha una mena de rum-rum dins teu que no para però que no és un ronroneig. No. No. No és un ronroneig. És una mena de grúa que construeix un nou edifici. Dins teu. Molt endins. I fins que no ha arribat a una alçada mínima no l’has vist: fins aquell moment restava tapat pel teu present.

Sents com les llàgrimes pugen esvalotades per llençar-se cantant i rient per l’altra banda. Notes que el coll no pot empassar, que alguna cosa t’impedeix omplir els pulmons sense sanglotar. Control. Calma. Sang freda. És la teva especialitat. Els símptomes externs desapareixen. Els ulls no fan pampallugues, la gola s’ha alliberat i el pit no sanglota.

Però l’edifici no el pots enderrocar. És impossible. S’ha fet amb les restes del teu passat, que ja no existeix. I s’ha edificat amb el teu present, que ja tampoc existeix. I puja decidit cap al teu futur, que encara no és real.

I tornes a veure una escena. I tornes a parpallejar incòmode, conscient de l’emoció del moment. Emoció interna. Control de nou. Però no et serveix de res, perquè la façana ja no representa l’interior.

Has identificat el rum-rum. Saps perquè et fan pampallugues els ulls. Ho has vist clar. Tu també ho vols, ho desitges, ho sents desde molt endins. No vols quedar-te sense, no vols fer tard.

Aprofito aquesta talaia per expressar el meu absolut i decidit suport a la violència i vull denunciar la absoluta hipocresia de la majoria de les persones que se’n declaren contràries. És el meu pensament, doncs, que la violència és un fet natural i en moltes ocasions necessari i no me’n puc mostrar contrari.

Si algú està cometent un robatori, sóc partidari de trencar-li la cara.

Si algú pretén violar una altra persona, sóc partidari de trencar-li la cara.

Si algú bloqueja les provisions de menjar d’un altre, sóc partidari de trencar-li la cara.

Si algú obliga a un altre a viure en mode d’esclavitut, sóc partidari de trencar-li la cara.

Si algú impedeix l’accés a la cultura a algún altre, sóc partidari de trencar-li la cara.

Si algú mana matar a algú altre, sóc partidari de la seva execució.

En moltes ocasions no només sóc partidari de trencar-li la cara sinó també d’amputar-li algun membre en mode de recordatori. I si fos més fort i valent fins i tot jo mateix predicaria amb l’exemple.

El que semblava que no passaria mai al final ha succeït: una colla de finsalscollonsdetot la va emprendre contra una pantalla gegant, cremant-la de dalt a baix acusada de botiflerisme i col.laboració amb el colonitzador.

Imatge extreta de Raco Català

I com que els catalans malgrat la Història Oficial que som gent pacífica d’això no en tenim res [consulteu Guerres dels catalans, de Junqueras&Calpena] aquesta bestiesa de la pantalla podria desembocar, si Déu vol, en un final directament copiat de V de Vendetta, amb el Parlament (o el Congreso) volant pels aires.

(També semblava impossible que un xarnego arribés a President de la Generalitat votat pels independentistes catalans i mira… 🙂 )

Aquesta setmana s’ha inaugurat la nova terminal de l’Aeroport del Prat i tothom se n’alegra molt i critica el mateix: que no hi arriba ni el tren ni el metro. Però algú s’ha parat a pensar de debò en aquestes crítiques? Perquè jo ho miro i:

• El metro no arriba. Coi, no ha arribat mai el metro a l’aeroport! Aleshores, com pots criticar que la nova terminal no té un servei que no ha tingut mai l’aeroport? A més, és absolutament necessari fer arribar el metro a totes les terminals?
• El tren no arriba. Cony, però si que arriba a l’aeroport! I des d’allí només cal agafar un bus llençadora que et porta a l’altra terminal, com a tots els aeroports del món. O és que potser la gent es pensa que a la resta d’aeroports mundials tenen un tren i un metro a cada una de les terminals? Aquesta gent s’ha mogut gaire pel món, per anar criticant d’aquesta manera tan gratuïta e ignorant? Entendria que es critiqués que el tren no té una freqüència de cada 5 minuts (com el metro, quina casualitat) però no que no arribi a la terminal. A veure si els senyors també demanaran que tingui una parada per cada tauler de facturació!

Tot plegat em sembla el mateix que les queixes sobre la RENFE i la Sanitat, dient que els serveis que rebem són tercermundistes. Algú dels que fan servir aquestes paraules ha anat al Tercer Món a veure els serveis i ho ha comparat amb els que tenim? I de debò creu que RENFE i Sanitat ens ofereixen serveis propis de Ruanda o Congo? Va home va, a veure si comprovem abans de comparar…

Com menys gent participi en un esdeveniment més senzill resulta de preveure’n el final. Això que és una veritat bastant irrefutable és l’axioma en el que es basen els partits polítics per a no canviar res de la llei electoral i permetre, quan no empènyer de forma sibilina, l’abstenció ciutadana en les eleccions.

Quan la majoria de gent no vota els que ho fan són els fidels, els que voten al mateix partit de sempre, els que en definitiva pots preveure a qui donaran suport. És per tant molt previsible el resultat d’unes eleccions en les que només hi acudeix el votant habitual i, contràriament al que ens expliquen, als partits polítics els hi proporciona la seguretat de saber què passarà el dia després i, d’aquesta forma, tenir-ho tot ben lligat.

Perquè seria possible accedir a un crèdit si en les properes eleccions resultes expulsat de les institucions i, conseqüentment els teus ingressos econòmics desapareixen? No.

Seria possible dedicar-se a la política si corres el risc de perdre l’escó a cada elecció? No, necessitaries també una professió.

Seria intel.ligent no presentar programa polític si el votant pot assenyalar als representants que no vol que el representin? Tampoc.

Així doncs, l’abstenció és una variable que permet als partits polítics respirar tranquils ja que els hi dóna les eines per a preveure els resultats. I és per aquesta mateixa raó que no faran absolutament res per a canviar aquesta inèrcia ja que els hi va la hipoteca i la vida amb això, i com si d’una ERO es tractés es mobilitzaran abans de permetre que ningú els prengui el lloc de feina.

Gent com Iceta, Puigcercós, Montilla, Zaragoza, Saura, etc. que en sa vida han “treballat” no s’arriscaran a perdre la única feina que han tingut. És de sentit comú. Si algú vol canviar res la única via és la revolució.

Quan penso en què podria fer per millorar la qualitat de vida del meu país se m’acudeixen moltes coses, moltes cosetes que ajuntades farien d’aquest un país més bonic, eficient i perdurable. Una bona xarxa de tren que enllaci totes les capitals de comarca, una millora del material docent, l’aposta per la cultura de la compartició de coneixements, instal.lacions sanitàries a tot el territori, centres de producció d’energia neta i renovable per a la substitució del petroli, etc. Tot plegat es redueix a proporcionar al país les eines per a poder formar la gent i a facilitar la interacció entre els seus habitants de forma neta, pràctica i senzilla.

Tot això serien diners, possiblement bastants en l’intent de vertebrar el territori a través d’una xarxa de tren. Molta gent diria que són molts diners, massa diners per a unes comunicacions que avui dia es poden fer (exclusivament) gràcies al transport privat. Per això em fa tanta ràbia quan veig que el que se’ls hi nega a uns se’ls hi concedeix als altres.

En els darrers anys s’han fet 2 grans obres a Barcelona, capital d’aquest meu petit país, relacionades amb el transport. En total s’hi han gastant 10.000 milions d’eurus (1.670.000 milions de pessetes, casi 1.7 BILIONS de pessetes). Tants diners tan sols per a portar la gent a Madrid (el TGV) i a augmentar la capacitat de l’aeroport del Prat (terminal T1).

A més a més, hi ha en marxa dues obres més. Una d’elles és una línia de Metro que unirà la zona metropolitana (que ja estava unida) pel mòdic cost de 6.000 milions d’eurus (1 BILIÓ de pessetes). L’altra és la nova estació de tren que preparen a Barcelona, amb un cost aproximat de 1.000 milions d’eurus (167.000 milions de pessetes).

En total, doncs, veig que 4 obres a Barcelona s’enduen 17.000 milions d’eurus, o el que és el mateix. 2.839.000 milions de pessetes que per ajudar a la lectura ho arrodonirem a 3 BILIONS de pessetes (i segur que em quedo curt, perquè tot costa sempre més del pressupostat).

Amb tot això, la línea de Ferrocarrils que havia d’unir Lleida amb Girona de forma directa, o l’orbital que enllaçava Vilafranca del Penedès amb Sabadell estàn aturades per manca de pressupost, així com la millora de l’enllaç Manresa-Lleida que ara per ara només tarda pràcticament 3hores. I així em vaig trobar l’altre dia que per anar d’Igualada a Girona amb transport públic i vaig tardar pràcticament 5 hores, ja que la única forma de fer-ho era amb tren i via Barcelona.

És intel.ligent que tots els vots tinguin el mateix pes? És raonable que el vot basat en “perquè és guapo“, “perquè em cau bé“, “perquè l’altre és pitjor, segur” tingui el mateix pes que el d’algú que s’ha llegit el programa? És vàlid que persones imputades en delictes es puguin escollir per dirigir la res pública? És lògic que gent que viu fora pugui decidir el que passa dins? És coherent que gent sense formació ni professió dirigeixi estaments públics de grans dimensions i repercussions? És lògic que el vot nominal valgui més que el vot en blanc? És intel.ligent que tingui dret a vot gent acrítica?

Els grecs, que foren els primers a posar en marxa el sistema democràtic i que els hi va permetre crear una societat avançadíssima, no creien en el sufragi universal, ni de bon tros. Veient l’aplicació actual d’aquest sistema basat en les seves idees, funciona millor el sufragi universal i l’accés universal al poder que el control del mateix per les capes formades (de “formació”) de la societat? És possible que no sigui així.

De fet, jo sóc més partidaria d’una meritocràcia que no pas d’una democràcia.

COMPRADOR: Hola bon dia. Necessito un cotxe petit senzill i he estat mirant a la web però allí no hi posen els preus, o sigui que vinc a preguntar-ho.
VENEDOR: Bon dia. Quin cotxe voldries?
C: Cosa senzilla: el Corsa bàsic amb l’afegitó de l’aire condicionat i la ràdio
V: Bé, tenim diversos extres com ara la pintura metalitzada, o anar a un motor més potent..
C: No, no. Necessito que tingui 4 rodes i aire, res més. Ben barato, senzill i que em desplaci: jo ja en tinc prou.
V: Bé doncs, aquest model està al voltant dels 12.000€
C: Val. Em pots fer un pressupost per escrit?
V: Si clar.

El fa. Complimenta una fulla d’excel, l’imprimeix i me l’entrega.

C: Moltes gràcies. Ui, veig que m’apliques el descompte de 2000Eurus, però jo no tinc cap cotxe a canvi.
V: No hifa res, el fem a tothom aquest descompte. Per quan el voldries?
C: Ui, suposo que aviat.
V: Ho dic perquè si el vols per aviat m’hauries de fer la comanda ja mateix perquè amb l’estiu pel mig ara ja ens n’anem fins a setembre. Clar que si em fas la comanda ara podria mirar els stocks i trobar-ne algun similar per entregar-te’l. Ja et regalariem els extres com ara la pintura metalitzada o la ràdio.
C: Ah gràcies. Doncs ja et diré…
V: Pensa-hi: si el vols ràpid digues-m’ho aquesta setmana perquè sino fins més enllà de setembre… I no et preocupis pels extres que ja els ajustariem al preu que t’he donat.
C: Si, ja et diré. Per cert, si ho vull pagar a plaços com ho fem? Aquí no me’n dius res…
V: Ah! no hi ha problema… Diga’m en quants mesos el vols i ens ajustem.
C: Ah caram.. Bé, doncs ja parlarem perquè encara no sé si el pagaré trinco-trinco o buscaré finançament

Conclusió. En trec dues:

1. Necessiten vendre com sigui per cobrir els ratis
2. Els 2000 dels Governs són una enganyifa que demostren, de nou, que els que legislen no tenen ni puta idea sobre què legislen. Molt segurament, aquests mateixos 2000Eurus els concessionaris els descomptaven també abans amb qualsevol altra excusa. L’avantatge és que ara només en descompten 1000, ja que els altres 1000 els obtenen de l’Estat. Es a dir, de nosaltres.

Sentint parlar en Junqueras i en Tremosa es constaten dos fets:

1. Tenen una cultura vastíssima
2. No són polítics

D’aquests dos fets se n’extreuen dues conclusions:

1. Els dirigents dels partits són mediocres
2. Els dirigents envien els homes brillants lluny del centre de poder dels partits

D’aquestes dues conclusions se’n pot treure un teorema:

Els líders actuals perpetuaran la mediocritat política de forma conjunta per a poder-se mantenir en el poder