Una pel.lícula cada nit
juny 16, 2008
Durant molts anys he sigut un d'aquests que afirmen no recordar el que somien, si ho fan. Potser alguna temporada ho recordava, però sempre era per alguna sensació dolenta quan em llevava, que m'acostumava a durar tot el dia sense tenir clar de què provenia. Diuen que tots somiem cada nit, i que tenim varis somnis. I vès per on, darrerament em llevo recordant-me del somni, i no només això, sinó que el recordo bastant bé. I em fascina aquesta meva nova capacitat de recordar somnis.
És una experiència nova, engrescadora i que em té bastant excitat. Em xoca que durant el dia vaig tenint flaixos del que he somiat i encaixo la gent, les olors i els records amb el que he estat somiant. Resulta sorprenent la capacitat de la ment d'associar diferents veus, cares, situacions i entrellaçar-les formant una aventura, una pel.lícula de fantasia a la ment amb la capacitat d'influenciar-te quan estàs despert.
De fet, si fa poc parlant amb E. afirmava que llevar-me era un dels moments més feliços del dia ara a més em trobo que les nits han adquirit una nova característica: la de poder disfrutar d'una pel.lícula d'estrena, en so envolvent i 3D.
A veure quina una n'estrenen avui.
Encara que a la meva familia tinc esceptics, tinc també la rara qualitat de somniar (no cada nit) coses més o menys historiades. Tinc somnis llargs i com una historia, no sempre coherent, però historia. Algunes de bones i altres de no tan.
Veig que ja no soc tan extrany, que altres també ho reconeixen. Per a mi que molts no ho reconeixen, i no sé el perquè. Al cap i a la fi sembla ser que son maneres d’acumular i reciclar informació i conexions neuronals.
O sigui que s’han de tenir, com a minim, dues neurones….:D Bona senyal.