Ha començat el curs (ii). De la Jornada intensiva
Aquest havia de ser el darrer de la sèrie però l’actualitat mana i els titulars d’avui posant altre cop en el “canelobre” el tema de la jornada intensiva.
La jornada intensiva és una pràctica habitual a casa nostra tant en l’empresa pública com la privada. En aquests casos, el del funcionari rere un taulell o el d’un gestor de diners d’altri (bancs i caixes) la jornada intensiva no es qüestiona de cap manera. Qualsevol treballador que vol fer una gestió en un organisme oficial o, senzillament, vol anar at treure diners per anar a sopar s’ha d’adaptar a la jornada intensiva. I no passa res.
D’altre col·lectius no en fan de jornada intensiva, desconec els torns dels treballadors però ni petits ni grans comerciants fan jornada intensiva. Potser els seus treballadors en gaudeixen tot l’any de la jornada intensiva, terme emprat, en aquesta ocasió de la manera més extensa possible.
Quan parlem de l’escola però, els arguments desapareixen. Les famílies es troben que han d’ocupar-se dels seus fills i filles unes hores més al dia i acusen als mestres detreballar poc. El professorat diu que fer classe les tardes del mes de juny és perdre el temps per les temperatures que es donen en uns espais que no estan adequats per a suportar-les. Mentre els afortunats gaudeixen d’aire condiconat a casa o al feina, mestres i alumnes gaudeixen d’aules encarades al sol per aprofitar el màxim de llum. L’administració fa referència al model d’altres països, sempre diferents segons els seus interessos, per justificar la seva decisió. Sindicats, federacions i moviments volen acontentar qui els manté allà on són.
Quan vaig al metge i em diu que em prengui una pastilleta de color rosa, jo li faig cas i me la prenc; quan vaig al mecànic i diu que la meva moto li cal un canvi d’oli, jo li faig cas i li canvio; quan vaig al mercat i el meu carnisser em diu que avui no té el tall que jo agafo normalment, tot i que l’estic veient, jo li faig i demano una altra cosa. No crec se un ésser estrany. senzillament confio en els professionals, especialistes en la seva matèria i em deixo aconsellar pels que en saben. El meu mecànic ja ha renunciat a ensenyar-me a netejar la bujia de la Vespa: Jo no faig la seva feina i ell no fa la meva. Però quan un mestre ens diu que el 15 de juny a les quatre de la tarda és impossible captar l’atenció dels alumnes no només ho posem en dubte sinó que qüestionem, fins i tot, la seva professionalitat.
Ara sembla que la Conselleria ha baixat del burro i torna a obrir la possibilitat de demanar la tant qüestionada Jornada Intensiva. Argumenta que la famosa LEC amb l’autonomia de centres dona el mecanisme, exacatament el mateix que hi havia abans.
Digueu-me malpensat. Som a quatre dies de les eleccions i demostrar que realment ha escoltat els mestres potser permet recuperar alguns vots d’un col·lectiu força enfadat. Pares i mares es quedaran amb el record d’un conseller que va parar els peus als mestres i els va escoltar de manera que potser no perd alguns vots d’un col·lectiu molt nombrós. L’administració… (sense comentaris). Sindicats, federacions i moviments argumentaran amb coherència a favor de les noves mesures.
Les excuses usades per prendre la decisió desapareixen com van aparèixer, les hores lectives totals són les que han de ser, la conciliació familiar és un problema que va més enllà de l’horari escolar.
El professorat podrà gaudir altre cop de la jornada intensiva, les empreses de serveis recuperaran els clients perduts, els nens i nens aniran de colònies i es faran excursions més enllà del terme municipal i tot tornarà a la normalitat. Per que és així, una cosa normal, com la jornada intensiva dels despatxos o dels bancs
Filed under: Educació, El mon vist des del meu racó | Tagged: campanya, educació, Societat
Afirmes: “La jornada intensiva és una pràctica habitual a casa nostra tant en l’empresa pública com la privada.”
Vès què vols que et digui, em sembla que cada cop és més habitual a la pública i menys a la privada. I els que la fan és perquè durant l’any han fet més hores o perquè l’empresa pot deixar de treballar a la tarda un parell de mesos perquè la feina es cobreix o per torns o d’alguna altra forma. Dificilment una empresa privada deixarà d’antendr els clients perquè faci calor 😉
A mi, sincerament, em sembla que els professors són un col.lectiu eternament descontent. Exactament igual que els fucnionaris, al cap i a la fi. 😉
És una molt bona notícia que el Departament d’Educació hagi fet marxa enrere en aquesta qüestió, davant el gran malestar del professorat i que les escoles puguin continuar fent jornada intensiva el mes de juny, malgrat la sospita d’electoralisme.
Per no perdre uns vots aquest any els nens i nenes de Catalunya podran anar de colònies.
francec, em sembla molt roí (s’escriu així?) deixar un nen sense colònies només perquè a tu no et deixen fer mitja jornada durant uns dies. S’ha d’estimar molt poc als nens, per fer això… 😉
El que dic sobre la pràctica de la jornada intensiva fa referència a l’administració pública però també a bancs i caixes, empreses de serveis, gestors o administradors de finques en concret perquè són els casos que jo m’he trobat i amb els que he tingut el conflicte horari.
No nego el seu dret i no el discuteixo, ans el contrari. Només demano el mateix criteri per a tots els sectors., inclosos els mestres. Si reconeixem el dret del treballador i el problema és de l’empresari la solució no passa per eliminar el dret sinó per que l’empresari trobi solucions. I si es tracta de fer més hores de les contractades, mestres i professors en fan desobres sense comptar les colònies (no generalitzades) ni les sortides de tot un dia (força més generalitzades).