Va d’eleccions (6).
Titular de EL PUNT (edició barcelonès nord) del propassat dimarts 8 de gener: Ara no puc dir quin dia plegaré, però serà quan el PSC i jo així ho decidim
Titular de EL PUNT (edició barcelonès nord) del propassat dimecres 9 de gener: Maite Arqué confirma que marxarà tan bon punt sigui nomenada senadora.
No tinc res a dir respecte les aspiracions, del tot lícites, de fer carrera. Fins i tot em sembla lloable i de justicia que qui val en faci. Com que no tinc cap mena de relació amb Badalona no posaré en dubte la validesa de la seva actual alcaldesa.
Ja vaig introduir fa temps el concepte de democràcia hereditària així que no hi tornaré.
El que aquesta entrevista em fa plantejar és fins a quin punt em puc fiar de cap polític. Què m'assegura que els mateixos arguments que justificarien aquests dos titulars no són extrapolables a altres decisions? Quan un polític em digui que té les mans netes me'l puc creure o ho fa pel bé del seu partit? Quan un polític em digui que donarà suport a no se quin estatut me'l puc creure o ho fa pel bé del seu partit? o de l'estat? o de…ves tu a saber? Quan un polític em parli de llengües cooficials en bé de la igualtat me'l puc creure o ho fa per guanyar vots, és a dir, en bé del seu partit?
La campanya encara no ha començat. Ja ens han dit que si el TAV arriba abans de les eleccions no vindran a fer cap inauguració. Potser els treuria més vots que no els en donaria? Ho fan per la dignitat dels ciutadans? Per evitar una escridassada popular? Per no donar vots a l'oposició?…
La campanya encara no ha començat i ja dubto si me'ls puc creure ja no en les seves promeses, aquestes ja fa temps que les vaig deixar de creure. Ara ja dubto fins de les afirmacions més senzilles.
Fins la propera
Filed under: Jo rondino, i tu?