Un petit racó de món

Bon dia tot el dia

Ja fa dies que em dona voltes pel cap això de l’estatut. Encara no l’he llegit sencer, i no se si ho faré, però hi ha un fet que, ara mateix mp’emprenya molt.

Des de fa temps defenso el vot en blanc com un vot útil. Entenia que es tracta d’un vot d’algú que volia anar a votar, es prenia la molèstia de fer-ho però que no estava d’acord amb cap de les opcions presentades. El vot en blanc era, doncs, la única manera de fer sentir la seva veu. Aquest vot en blanc és ignorant, menyspreat. No perdia l’esperança que un dia a quest vot en blanc fos prou quantitaiu com per convertir-se en qualitatiu i fos tingut en compte.

En forma de vot nul, no pas blanc, però vol que sigui la seva veu, la demostració de la seva força, del seu poder de convocatòria. Els resultats no reflectiran el text de la papereta nul·la, seran només una xifra.

No em sembla correcte. Si, des d’un partit, s’hi està d’acord el vot es positiu i si s’hi està en contra el vot es negatiu.

Potser fa por que el vot es barregi amb el d’aquell veí d’escala que mira malament cada cop que la senyera llueix al balcó però en això consisteix la democràcia, en respectar l’altri com és en la seva diferència.

A aquells que juguen a polítics només els demano una cosa: COHERÈNCIA. Honradesa, sinceritat, ransparència… són conceptes que haurien d’estar inclosos en aquesta coherència tret de en aquells que entren en política per enriquir-se i aconseguir poder i que, coherents això si, ho aconsegueixen. Permeteu que el ciutadà sigui lliure de votar, o no. De poder dir la seva sense que ningú s’apropii de les paraules. De dir si, no, cagar-se en tot o callar.

Fins la propera…

…des d’un petit racó de món

Si no

Filed under: General