El dia després …
Malhauradament el ‘NO’ ha perdut, i ha guanyat aquell sentiment català de “més val això que res”, em sap greu perquè teniem l’oportunitat de demostrar que el país podia tenir una estima més alta per ell mateix, però sembla que no que estem predestinats a ser “cornuts i pagar el beure”, què hi farem.
Segurament ara haurem de seguir 30 anys més amb aquest estatut, i ara ens diran allò de “ja us està bé perquè ja el vau votar”, doncs bé que hi farem. Així ha estat. Ara això si, esperem que almenys els goberns de torn del poc que ens pugui donar aquests estatut en sàpiguen treure el màxim de suc i de profit, perquè Catalunya ho necessita.
La participació ha estat molt baixa, cosa que indica almenys que aquest estatut no fa trempar suficient als catalans per anar a votar. Jo crec que el problema de la participació no és que tots plegats estiguem aborrits de sentir parlar de l’estatut sinó que molta gent ha vist que aquest estatut realment no solucionava molts dels seus problemes de la vida diària.
Els resultats a Gràcia han estat: 37486 vots pel Si 10521 pel No , 3149 en blanc I 585 nuls. Ha estat el Districte amb la participació més alta.
Més aviat s’hauria de parlar de la manca d’informació com a factor decisiu per l’abstenció.
Han guanyat els arguments del sí perquè l’estatut en paper ha arribat abans que les interpretacions i els anàlisis, i ERC només ha fet una tramesa postal de 4 raons, no cap text comparat, cap anàlisi que desmenteixi als del sí, cap full de ruta proposat per acompanyar aquest NO de la por que no ha estat ben contestat.