dimecres, gener 2nd, 2008...10:57 pm
Primer dibuix de l’any: Un lloro, un moro, un mico… i un senyor de Puerto Rico
Com a primer dibuix de l’any, enguany, he decidit fer una il·lustració basada en una cançó que em resulta molt divertida: “Un lloro, un moro, un mico… i un senyor de Puerto Rico” del grup “Dijous Paella”… per cert em sembla que a més de ser una cançó també era una dita tradicional catalana de finals del XVIII, principis del XIX…
Il·lustració de Roger Giménez Tomeo – 2008
Un senyor de Puerto Rico
al balcó tenia un lloro,
ric de ploma i de bon pico,
d´aquells lloros que fan oro,
dels que costen un bon pico.
I un veí seu que era moro
de Tetuan va rebre un mico,
i amarrà aquet mico el moro,
al balcó quedà el lloro,
a l´altra banda lluny del mico.
Tant i tant xerrava el lloro
que s´empipa un dia el mico
i amb rabiós alè de toro embesteix,
s´amaga el lloro
i trenca la cadena el mico.
Salta a la gàbia del lloro,
surt el lloro, pica al mico,
xiscla el mico, xerra el lloro
i esverats surten el moro
i el senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Perquè no tanca el seu lloro?
Perquè no amarra el seu mico?
Van cridar tots dos fent coro,
volent l´un agafar el lloro
i estirar-li l´altre el mico.
Cau el mico sobre el lloro
i li clava el lloro el pico,
reganyà les dents del mico
i esverat mossega el moro
i el senyor de Puerto Rico.
I renega aquet del lloro
prometent matar el mico,
mentre que furiós el moro
provoca l´amo del lloro
i embesteix el lloro al mico.
Cap amunt s´enfila el lloro,
cap avall s´esmuny el mico
i faltant tots el decoro
agarrats queden el moro
i el senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Ai moro si perdo el lloro!
li diu ja el de Puerto Rico,
replicà cremat el moro,
pagaràs ben car el lloro,
al cristià si es perd el mico.
L´escarneix ara del lloro,
a baix fa mueca del mico
i no se sap si és el moro
o el que parla o bé el lloro
o el senyor de Puerto Rico.
El brunzit creix, vola el lloro
i al carrer cau sobre el mico
corre en guà el de Puerto Rico
veient-se en perill el lloro
altra volta sobre el mico.
Es desfà com pot del moro,
entra i pega un tiro al mico,
però l´erra i mata al lloro,
desmaiat cau, riu el moro
i ja fuig a buscar el mico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Eixerit retorna el moro
amb el lloro mort i el mico,
a auxiliar al de Puerto Rico
i després envia el lloro
amb una carta pel mico que diu:
"Seis onzas de oro
per l´ataque en contra un mico
d´un cristià reclama un moro,
guardi´s ara dissecat el lloro
i pagui´m ara a mi aquest pico."
Veu això l´amo del lloro
i es tira sobre el mico,
mata el mico, mata el moro
i mort el moro, el mico, el lloro,
tot pel senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
4 Comments
gener 3rd, 2008 at 1:18 pm
la canço es molt divertida. Però el castell de personatges no està fet, segons diu la canço : un lloro, un moro, un mico i el sr de puerto rico. un petonàs.
gener 3rd, 2008 at 5:42 pm
Molt bona l’aventura del lloro, el mico, el moro i el senyor de Puerto Rico. De petit el meu pare en recitava un tros…penso que no la sabia tota o era una altra cosa.
gener 4th, 2008 at 2:22 pm
A mi aquest dibuix em fa certa por… Què hi farem?
maig 26th, 2008 at 7:50 am
Estimat amic, m’agradaria molt sentir aquesta cançó, que vaig traduir al portugués (sóc brasiler) peró no la vaig sentir mai. Em podries enviar una copia mp3 per e-mail? T’envio la meva tradició. Saluts cordials.
Um louro, um mouro, um mico, e um senhor de Porto Rico
Um senhor de Porto Rico
na sacada tinha um louro
emplumado e bom de bico:
um louro a peso de ouro,
desses que só compra um rico.
Um vizinho, que era mouro
de Tetuão, ganhou um mico.
Amarra seu mico, o mouro,
na sacada, e fica o louro
na outra, bem longe do mico.
Mas tanto gritava o louro
que um dia se irrita o mico,
e enlouquece como um touro
raivoso. Esconde-se o louro,
destrói a corrente o mico,
salta à gaiola do louro,
sai o louro e bica o mico,
grita o mico, grasna o louro
e, com os berros, sai o mouro
e o senhor de Porto Rico.
–Por que não tranca o seu louro?
–Por que não prende o seu mico?,
reclamam os dois em coro,
querendo um pegar seu louro
e puxando, o outro, seu mico.
Cai o mico sobre o louro.
O louro lhe crava o bico.
Dentes arreganha o mico
e, arrepiado, morde o mouro
e o senhor de Porto Rico
Este renega seu louro,
jurando matar o mico,
enquanto, furioso, o mouro
provoca o dono do louro
e enfurece louro e mico.
Sai, cabeça erguida, o louro;
vai, cabeça baixa, o mico;
e a eles todos o decoro
faltando, atracam-se o mouro
e o senhor de Porto Rico.
–Ai, moro, se perco el loro!,
lhe diz o de Porto Rico.
Responde, ultrajado, o mouro:
–Pagará bem caro o louro,
ó cristão, se perco o mico!
Do alto desafia o louro,
faz careta, embaixo, o mico,
e não se sabe se é o mouro
quem fala, ou então se é o louro,
ou o senhor de Porto Rico.
Cresce a zorra; voa o louro,
cai na rua sobre o mico…
Se assusta o de Porto Rico,
ao ver em perigo o louro
novamente pelo mico!
Escapa às pressas do mouro.
Entra e dá um tiro no mico,
porém erra – e mata o louro.
Cai desmaiado. Ri o mouro,
que corre buscar seu mico.
Esperto, retorna o mouro
com o louro morto e o mico.
Ajuda o de Porto Rico…
E depois lhe envia o louro,
com uma carta, pelo mico,
que diz: “Seis onças em ouro
pelo ataque contra o mico,
de um cristão exige um mouro.
Guarde, dissecado, o louro.
Mas agora pague o mico”.
Lê isso o dono do louro
e se volta contra o mico.
Mata o mico, mata o mouro.
Mortos mouro, mico e louro,
vai-se embora… a Porto Rico!
Deixa un comentari