dijous, juliol 12th, 2007...12:21 pm
Fer el verset, una de les obligacions del padrí
Jump to Comments
Mai he estat persona d’escriure gaire, tampoc de fer poemes, i menys textos romàntics… Si algun cop he escrit més de 4 línies, sempre ha estat amb un to humorístic, planer i amb la meva dosis particular d’ironia…
Encara ara em pregunto: En quin moment les neurones de mon germà li van rebotar malament i va pensar que tenia de ser jo qui li escrigués el verset a la núvia en el dia del seu casament… ?? No ho se… però ho vaig fer, i no em va sortir tant malament…
3 Comments
juliol 12th, 2007 at 7:57 pm
Doncs molt bé, no?
Dius el que volies dir i llestos.
juliol 13th, 2007 at 1:22 pm
Es molt maco el vers, em va agradar molt!! Ara buscar algun marc per penjar-lo 😉
Un petò
juliol 14th, 2007 at 8:43 pm
Et vas comportar com tocava, aixi que part meva cap dubte amb l’eleccio 😉
Deixa un comentari