La closca de la poma

Jump to Comments

Uff!… com canvia la vida en qüestió d’una setmana… Dos dels meus puntals basics a la feina han decidit marxar… un el divendres passat, i l’altre aquest proper…

El primer, en Jose, era el programador amb qui compartia el dia a dia, hora a hora, minut a minut, tota la meva jornada. Una d’aquelles persones que fa que la feina sigui molt més agradable i senzilla… un tipus excel·lent que ha marxat per millorar, ja ell s’ho mereixia de fa molt de temps! Sembla un home dur, però que li pots agafar carinyu… Ens seguirem veient segur!

La segona, em fa sentir una sensació agredolça, la Noemí  es potser la persona que em transmet més afinitat dins del curru, la noia de recepció amb qui ràpidament vam començar a intercanviar bromes, confidències i converses… La sensació dolça es per que se que necessita el canvi, necessita sortir d’un lloc on porta més de set anys i que finalment la portat a la monotonia. Però indubtablement la sensació que preval per sobre la dolça es l’agre… ja que jo em sentiré força sol, sense els cafès matinals amb ella, sense els e-mails a mig mati, sense les clocades d’ull cada cop que ens veiem pels passadísos… La trobaré molt a faltar.

Per sort, se i de bona tinta que no perdre el contacte amb cap dels dos… Sort del Messenger, del e-mail, del mòbil… i sobretot de les bones intencions!