Lluna – Quin paisatge tan bonic!
Mussol – Sí, molt bonic, per a tu que no pateixes aquest fred.
Ll – Però tu estarrufant les plomes ho soluciones.
M – Quin remei. Deu ser perquè soc una empresa privada…je,je,
Ll – Què vols dir?
M- Alguns, sempre s’omplen la boca dient que l’empresa privada és molt millor que la pública, i altres raons….
Ll – Home, més eficient….
M – Mira ara mateix. Les autopistes anaven cobrant i ja es veia que tot allò era una ratera. Han quedat atrapats igual que a les carreteres. Però pagant, naturalment.
Ll- Home, és una força major….
M – I la llum? Que és una empresa pública, la llum?
Ll- Què vols que facin si ha estat una tempesta tan brutal?
M- Si hagués estat una empresa pública dirien que era natural, que bla,bla,bla…..
Ll – Què vols que et digui?
M – Que una autopista de pagament, pagues per un servei. Si el servei no el reps, ¿perquè pagues? Si estàs abonat a una companyia i et deixa a l’estacada, ¿perquè has de pagar?
Ll- Em sembla que pixes fora del test…..
M – Potser si. Com que soc un mussol, no hi entenc massa d’aquestes coses ¿oi?
Ll – Ni massa, ni gens.
M – No m’agradaria pas ser ara en aquestes tessitures….
Ll – Caram, quin llenguatge….
M – Es que soc una mica llegit….quan tinc llum, clar….
Ll – Au, va, passa cap el cau, que aquí fora et fotràs de fred…Bona nit.
M – Bona nit…..