Ll – Avui ets en des Pensaments?
M – Es que vull escriure algun text pel concurs aquest de GràciaNet, per Sant Jordi.
Ll – I no tens idees? No arreglem el món, cada dia, sense compromís però amb complicitat? Pots parlar una mica de tot, i un tros de res…
M – Senyora Lluna, Li importa si parlo?
Ll – No home no, com si fossis a Can Winston o Ca’n Jordi, tu fes el que faries cada dia,
M – Què diu que què?
Ll – Que facis el que fa la Gent de Gràcia, sortir de casa, agafar el Tramvia de Gràcia, anar a treballar,…vaja uns assajos sobre la realitat de cada dia. Com qui diu un diari d’un aborigen gracienc que viu, treballa, i passa desapercebut Eppur si muove!
M – M’agradaria més fer uns monòlegs políticofestius, però molt íntims, com qui vol parlar a cau d’orella. El que tu dius és com un Egometre, només parlar de mi, com anar mastegant el tap d’un retolador Carioca, no ho vull fer. Al final seria Eva i les llunes, o el meu bloc.
Ll – També pots escriure com si fessis un viatge. Un viatge a l’interior de Gràcia, com si fessis unes cròniques del guirisme en territori gracienc, Gràcia vista amb altres ulls. O unes reflexions des de fora, com unes reflexions d’un exiliat.
M – M’agradaria més una cosa més lleugera, més ecològica, més de natura.
Ll – Pots parlar dels animals típics de gràcia, la seva fauna.
M – Com si fos un petit racó de món? Com si l’hagués descobert jo?
Ll – Si, mira pots escriure sobre les costums de l’Elefant Trompeta o la Tortuga de Gràcia, que em sembla que te un nom oficial que es diu Tiocfaidh Ar La, o alguna cosa així. I aprofitar per fer una crida com Salvem els nostres boscos, o alguna cosa semblant, això sempre queda molt bé. Podries dir la Mer, o salvem el Mediterrani, o salvem Der Blaue, que seria més frapant.
M – També puc escriure sobre música, com el meu bloc fos El Pentagrama o una novel·la amb trama musical.
Ll – Encara que tu de musica poc, i al final el teu bloc seria un ball de bastons, un Bastonarium on rebries i et dirien de tot, menys bonic.
M – Si perquè parlar d’esports no, oi?
Ll – Pots parlar de cuina, fer un reportatge de la cuina de la Lola,
M – Serà la cuineta del mussol, no? Que no em dic Lola.
Ll – Es igual, pots parlar de plats exòtics, com un plat que sigui fet amb la closca de la poma. Encara que amb tu a la cuina poden haver-hi molts accidents domèstics….mala cosa.
Ll – Mira, escriguis del que escriguis, has de fer soroll! Una bona batzacada, una Batakada RadioActiva. Que tingui impacte, has de buscar la línia OTCH (ostres tu, ca horrible!), i un personatge que sigui el centre, que cridi l’atenció.
M – Un personatge que la gent pugui identificar, La Figurita del bloc, com a les teleseries sud-americanes?
Ll – Exacte, mira si tenen gent que les segueix.
M – Es que tenim molts malalts xbasquet per aquest món.
Ll – Amb totes les propostes, ara podries triar-ne una, que ja n’hem dit moltes….
M – Si ara m’ho faré als daus de deu. Encara que a mi m’agradaria molt fer un bloc de viatges, de llocs exòtics, llunyans i propers….
Ll – Ara son de moda les illes Maurici, pots fer unes Cròniques Mauricianes, com si fossis un enviat especial.
M – Això amb uns tocs de pensaments de Festa Major, crec que seria el millor de tots.
Ll – I quan penses escriure-ho?
M – El 1897, per ser més exactes….
Ll – O sigui Adara mateix….Estàs com un llum….
M – Com una flor a la primavera…nena
Ll – Com un Adelfo….I perquè no fas com tothom, i poses el bloc de l’Alfons, el bloc d’en Xavier Florensa, el bloc del Xurret, o el diari de l’Emma.
M – I podria parlar de tu, podria posar el bloc de l’Harpia…
Ll – O sigui que a més, m’insultes?
M – Mira, és que amb tantes coses, ja no sé que escriure. Em sembla que escriuré sobre mi….i sobre tu…podríem dir-ne el mussol i..
Ll – Si, ja ho veia a venir, ara ja hi som tots, i segurament diràs el que tothom vol sentir, el ¿que seria Gràcia sense tu? El que deia, com un llum i cregut. Bona nit i tapat…encara que amb aquesta temperatura….