Mussol – Et veig trista Lluna.
Lluna – Vull ser mare
M – Com dius?
Ll- Vull ser mare d'un nen negre com la nit, i el pariré dins d'una pastera, el batejarà l'Atlàntic i el portaré a la platja dels meus braços per abraçar-lo fins que faci una rialla blanca, alimentat per la via làctia.
M- I jo l'adormiré amb música de Mbalax i amb ritme de djembé, i ell somniarà amb que es gronxa en un estel.
Ll- Vull ser mare d'un nen moreno com el sucre de canya, el pariré i trauré d'una claveguera de la sudamérica més pobre, de la rua o la fabela, el batejarà l'Amazona i l'alimentaré amb llet de coco.
M – I jo l'hi faré una cançó per adormir a ritme de bossa nova i el farem somniar amb un carnaval de colors.
Ll- Vull ser mare d'un nen d'ulls grans i cabell despentinat, el pariré sota un enderroc de runes, amb olor de bomba, i l'acaronaré fins veure un somriure en els seus ulls, el batejaré amb aigua del Mediterrani, i l'alimentaré amb la dolçor del dàtil.
M- Jo puc fer una cançó de bressol amb musica de canun, out, yargul i rababeh, per fer-lo somniar amb una terra sense odis.
Ll- Vull ser mare d'un nen de mirada perduda i cara bruta, el pariré pidolant en una cantonada abandonat, i l'embolcallaré amb llum, i l'hi rentaré la cara amb aigua de llàgrimes i l'alimentaré amb mel i mató.
M- Li faré una cançó per dormir amb música del violà de Balanescu, per fer-lo somniar en un futur cert.
M – Però Qui serà el pare?
Ll- Crec que el pare de tot això ja va ser en Joan Oliver, un dia, no fa gaire, en un diari.
M- Llavors és cert?
Ll – Hauria de ser cert