Aquest control ha fet que mica a mica, pas a pas, Barcelona Decideix hagi anat perdent membres que eren tan sols professionals, restant una cúpula formada per persones amb interessos polítics. Ara, amb el resultat de les eleccions a la mà podem veure el que molts intuïem: el partit que ha intentat capitalitzar les Consultes ha estat castigat i expulsat del centre de poder.

Fa molt temps vaig dir que el fet que els dirigents fossin només d’un corrent polític (que a més explosionava generant nous partits) generava més rebuig que atracció en la ciutadania. De fet, en més de 6 mesos de campanya, Barcelona Decideix no ha aconseguit arribar a la quantitat mínima de voluntaris necessaris. No només això, sinó que tampoc ha sapigut captar els diners necessaris per una bona campanya. Anant més enllà, tampoc ha pres nota dels resultats obtinguts en la perifèria de la capital catalana i en d’altres capitals del país, amb uns índex de participació ridículs que destrossen la bona feina desenvolupada al rerepaís.

Barcelona Decideix ha de ser sincera i veure que no és capaç d’organitzar un referèndum amb les condicions necessàries per obtenir una gran participació. Barcelona Decideix ha d’assumir que no ha estat capaç d’aglutinar la voluntat de saber. En definitiva, Barcelona Decideix ha de ser conscient que només és un intent desesperat d’una fracció de la societat per sortir a la fotografia.

Barcelona Decideix ha de plegar. Pel bé de tots i, sobretot, pel bé del país.

La Travessera de Gràcia es millora amb l’ampliació de la seva vorera costat muntanya en 30 centímetres més, amb l’objectiu d’afavorir el comerç de proximitat i el pas dels vianants. No obstant, la mesura obligarà a tallar aquest carrer en el tram que va de Gran de Gràcia a Torrent de l’Olla durant dos mesos i mig aproximadament.

No obstant (ja miraré de fer alguna foto i la penjaré) la veritat és que la banda mar també l’han aixecat i m’atreviria a dir que ampliat. I la banda muntanya l’han ampliat més enllà de 30cms. I o bé jo no m’aclareixo amb les mides o la informació que dónen és del tot esbiaixada (per no dir falsa).

Actualització: Mirant la foto potser sí que aquí sembla que només sigui un pam… però es veu que han refet ambdós voreres

Si desitges eliminar la teva adreça electrònica de la nostra llista, envia un missatge a unsubscribe@mesbiblioteques.com amb el concepte: ‘Eliminar de la llista’. Aquest procés tardarà set dies a fer-se efectiu.

La darrera frase és brutal: Aquest procés tardarà set dies a fer-se efectiu. Si no m’erro, a l’administració van a l’increïble velocitat de 2 clics per setmana. I aquí no ho aclareix, però s’entén que els 7 dies són laborables, no naturals.

Però ei, sempre que parles amb un funcionari et diuen que treballen tots molt. Faltaria més.

Barcelona és una ciutat molt gran i el referèndum no hauria de ser orientat com un recompte d’independentistes com s’està fent desde molts Districtes. Això és un error gravíssim, ja que les plataformes que pretenen organitzar el referèndum haurien de ser conscients que el seu paper no és el d’una entitat que agrupa “patriotes” sinó el d’una Administració que fa allò que l’Administració (central o autonòmica) es nega a fer: preguntar als ciutadans sobre una qüestió cabdal: la situació política d’un territori.

I no és només aquesta desviació el que farà fracassar la consulta, sinó també la poca perícia o incapacitat manifesta dels que “remenen” les cireres a Barcelona. No n’hi ha prou amb bona voluntat, sinó que a més cal saber fer les coses. Si hi sumem les ganes de protagonisme o de voler-se aprofitar de la situació per a beneficis personals de més d’un el còctel es torna explosiu.

A Gràcia també hi ha pressions en aquest sentit. Jo ara marxo de vacances i no seré a la manifestació del 10J (a la que tampoc tenia previst assistir, doncs no vaig donar el meu suport a l’Estatut i tampoc el donaré ara, apart que no servirà per absolutament res efectiu), però certament hi ha hagut moviments dins la comissió executiva per intentar que l’organització s’hi adhereixi. Ara per ara les forces semblen equilibrades i no s’hi ha adherit, però ignoro què passarà en els propers dies.

El que cal tenir molt clar és que Gràcia Decideix no és una entitat sinó una Junta Electoral. I com a tal, no pot donar suport a absolutament res. Cert és que no tinc el do de la paraula, però si el de saber què penso i on vull i no vull estar. I jo vull estar en una Junta Electoral, no en una altra organització d’independentistes disfressats.

Ara el més divertit és com amaguen una participació del 12% i, el que és més fotut, com li donen validesa a una decisió presa per menys del 10% dels ciutadans. Enfront de les riotes que aquests mateixos partits feien devant el 20% de participació a les consultes populars tot es torna una mica esperpèntic.

Al final, sense voler-ho, aquests de l’Ajuntament han fet dues coses:

• Mostrar-nos a Gràcia Decideix com NO s’ha de montar el sistema de vot electrònic.
• Donar molta més validesa a un 20% de participació i, segons els seus mateixos paràmetres, fer del resultat un fet vinculant.

La consulta de la Diagonal s’ha fet molt malament, és evident. S’ha fet malament la organització perquè l’entitat convocant no era neutral (l’Ajuntament), s’ha fet malament la publicitat (totalment esbiaixada), s’han equivocat amb el sistema de votació online (poc de fiar) i el presencial (no pot ser que no existeixi la figura de l’interventor). I també s’han equivocat amb la pregunta, ja que al meu entendre a la gent se li ha de preguntar “SI” o “NO” per evitar equívocs.

Per vès per on, els hi ha sortit bé. La gent està participant (segurament els números de vots online estan inflats) i, sobretot, n’està parlant.

Però, a més, a les consultes sobiranistes els obre una porta: si una Entitat pot accedir al padró de forma directa per organitzar una consulta aleshores perquè jo, com a Entitat, no puc fer-ho també? Encara que sigui a través de canals que no em permetin veure les dades però si confirmar si el que pregunto és correcte o fals?

Entenc que per les consultes sobiranistes se’ns obre una porta que ara teniem tancada. I, a més, s’ha posat sobre la taula un sistema que malgrat els molts diners invertits no ha aconseguit arrossegar més gent que els moviments populars guiats pel boca-orella.

Així doncs, una cosa que s’ha fet malament ha acabat sortint bé. Quines coses té la vida…

I aquí ho deixo escrit.

[EDICIÓ] Ahir vaig anar a la votació i el 100% dels vots són electrònics i sense rebut. No hi ha forma de fiscalitzar els vots emesos i/o rebuts i, per tant, és susceptible de ser manipulat. El 90% dels que féiem cua hi anàvem per dir que ni A ni B, però segur que sortirà A.

De cop i volta, ara tot són presses per reformar la Diagonal per fer-la “per les persones” . I què ha canviat en dos anys a la Diagonal que faci tant necessària (segons els favorables) el seu canvi? Els carrils bici. Res més. Bé, i potser que fa temps que no es dediquen a posar-ho maco i es degrada, com tot lo que no cuides.

I és cert, abans podies passejar per la Diagonal, amb els seus arbres i ombres, i bancs, i certa classe. Però els nostres manaires van decidir que calia posar carrils bici per tot arreu i amb un pinzell van pintar dues franjes blanques a l’acera de la Diagonal per indicar que les bicis, i només les bicis, havien de passar per allí. I aquest espai va resultar ser més ampli que el que els hi van deixar a les persones, a més de dificultar els accessos al servei públic i provocar, en definitiva, un enfrontament entre ciclistes i caminaires.

I com ho podem arreglar tot plegat? És molt senzill, i molt econòmic. Els laterals de la Diagonal han de ser dedicats als autobusos i els ciclistes, tots dos amb carril dedicat. I la part central ha de mantenir el carril bus per tal que taxis i busos ràpids puguin creuar-la sense dificultats, i els dos carrils actuals de cotxes.

Certament amb aquest pla el cotxe perd espai, però també és cert que si el transport públic fos ràpid de debò alguna gent no agafaria el propi cotxe. Caldria treballar en solucions paral.leles com posar Park&Ride a les entrades de Darcelona, i una millor planificació de les línees de bus.

L’inconvenient d’aquest pla és múltiple:

• Empreses amigues es queden sense txollu i per tant sense diners i per tant amb massa gent contractada,
• Els manaires han de pensar i fer coses amb coherència
• Els manaires perden la seva obra faraònica particular
• El TRAM no s’enllaça per la Diagonal, però no es pot fer malament una cosa d’inici i arreglar-la amb una altra cosa mal feta

Els avantatges són pocs:

• És funcional
• És econòmic de fer

Ho crec i ho deixo per escrit, per així poder-ho corroborar quan hi hagi la consulta.

En uns moments com els actuals en què els polítics estan totalment desacreditats degut als seus jocs verbals ocultant incapacitats el que resulta menys adecuat és realitzar una consulta en què els funcionaris tinguin un paper rellevant. Són els professionals i els apartidistes (que no formen part de cap partit) els únics que poden tenir la credibilitat suficient per tirar endavant una Consulta que convoqui a més d’un milió de persones a les urnes. Cal bastir una estructura basada en el coneixement i la neutralitat, i tot el que s’aparti d’aquí aboca directament a un fracàs participatiu.

Un fracàs que si es dóna deixarà marcada tota una generació.

Un èxit que, si es dóna, donarà ales a tota una generació.

“Èxit o fracàs” és en aquest cas sinònim de “País o Protagonisme”. Barcelona, què decideixes?

El motiu de la present és denunciar l’actuació poc professional del col.lectiu mèdic d’urgències maxil.lo-facials d’urgències del Nivell II-I del seu hospital, més en concret d’una metgessa de la qual ens va ser impossible saber-ne el nom però segur que la podran localitzar sabent el dia i hora en què els fets van succeïr. Li exposaré l’evolució dels fets per tal que en pugui extreure les conclusions pertinents i emprendre les mesures correctores adients.

El passat dissabte 13 de Març vaig acudir al servei d’Urgències remès per una cirugiana odontològica degut als intensos dolors que estava patint i pel fet que els antibiòtics (Augmentine 875) presos en les darreres 72 hores no havien fet cap efecte. Aquesta doctora ens va fer un informe (que envio adjunt) en la que exposava els fets i recomanava un tractament de xoc. Ens va atendre el doctor Artajona, que va fer una exploració bucal violenta donat l’estat en el que em trobava. Després d’administrar-me un calmant em va fer una radiografia i que va mostar un quiste maxil.lo-facial. El doctor em va recomanar seguir amb la dosi d’antibiòtics que ja m’estava prenent i va afegir-hi un relaxant muscular donat que va entendre que els dolors es devien a una contractura.

El següent dimarts dia 16 de Març  i donat que els dolors no havien remetit sinó augmentat vam acudir de nou a Urgències després d’una conversa telefònica amb el mateix servei en el que em van recomanar tornar-hi, donat que no era possible que la medicació no estigués funcionant.

En un primer moment ens va atendre un cirurgià que també estava fent tasques de maxil.lo. Ignorem el seu nom, però pel fet que la seva procedència era sud-americana, probablement argentina, segur que el podreu identificar. El seu tracte fou correcte i després de llegir-se tots els informes i fer la exploració bucal va dir-nos que requeria d’una altra opinió donat que no veia clar el quadre clínic. Al cap de 15 minuts d’estança en el box 4 aparegué la doctora Esther Montane Sala, que després de confirmar-nos  que no havia tingut cap conversa amb l’anterior metge procedí a una nova exploracio bucal. En aquell moment vingué el doctor anterior i entre els dos decidirent fer una extracció en viu via xeringa a la inflamació per veure si hi havia pus, sense administració de cap calmant previ o posterior al fet. Clavaren la xeringa al paladar i se’n van anar. deixant-me en el box desatès i amb uns dolors cada cop més grans. Veient que aparentment s’havien oblidat de mi i el dolor era prou intens com per plorar els meus acompanyants van demanar ajuda per calmar-me el dolor. Al cap de 15 minuts i després de més de 3 crits d’auxili va aparèixer una infermera que mentre mantenia una conversa particular amb el telèfon mòbil va administrar-me una injecció, que suposàvem un calmant ja que no va dirigir-nos la paraula per explicar-nos què era, entenent que la seva conversa particular en horari laboral és probablement molt més important que atendre un pacient d’urgències.

5 minuts després vaig desenvolupar una crisi d’ansietat ja que el dolor no només no va remetre sinó augmentar i els meus acompanyants, veient-me plorar de dolor i tremolar van témer que no estigués desenvolupant una al.lèrgia al component químic administrat. Fou aleshores quan la doctora Esther Montane Sala va aparèixer de nou amb un joc de receptes dient que amb antibiòtics el dolor desapareixeria i sense cap intenció aparent de disminuir-me el patiment de forma immediata. Automàticament vam exigir un tractament de xoc immediat una atenció específica donat que no entre els doctors no semblava haver-hi comunicació. A resultes de la tensió existent i malgrat la negació de desatenció per part de la doctora, i donat que el meu estat era evidentment molt pitjor la doctora finalment decidí procedir amb el tractament inicial indicat per la cirugiana odonològica i se’m va administrar Enantiu i antibiòtic per la via intravenosa, resultant en un estat de relaxació al cap de molts pocs minuts, i de remissió del dolor de forma pràcticament absoluta.

En aquell moment decidiren deixar-me en dieta absoluta i sotmès a tractament intravenós durant tota la nit per veure’n l’evolució. Òbviament a partir d’aquell moment els meus dolors van remetre i les infermeres em van poder posar al passadís a l’espera de poder-me assignar un llit definitiu.
Al voltant de les dues del matí em traslladaren a la unitat de quirúrgic, en un estat ja molt millor després de l’administració de l’Enantyum, l’antibiòtic i el paracetamol de forma intravenosa. Em posaren al llit número 7 on vaig poder passar la nit i tot el dia següent, sotmès a sedants continus, antibiòtics cada 8 hores aproximadament i en dieta absoluta.
Al migdia, i donat que el metge encara no havia acudit en cap moment a evaluar el meu cas vam preguntar a les infermeres si l’especialista tenir previst passar-se per la unitat en algún moment. El localitzaren i reberen per resposta que efectivamet faria una visita. A la tarda, veient que no havia vingut tornarem a reclamar l’atenció de l’especialista que finalment aparegué a les 16:00. La metgessa que acudí i de la que no poguerem conèixer el nom donat que no es va identificar en cap moment va fer tan sols dues preguntes: “¿Qué muela le duele? ¿No ha pensado en ir al dentista a extraéserla?”. En aquell moment li vaig preguntar si s’havia llegit l’historial i em respongué: “No. Sólo sé lo que me han contado”. Li vaig respondre que fes el favor de llegir-se l’expedient, formar-se una opinió i tornés amb un diagnòstic, doncs un pacient no s’està en un box durant 24 hores en dieta absoluta per un senzill dolor de queixal. En aquell moment es girà acomiadant-se amb un “Pues hasta luego” per no aparèixer mai més.
45 minuts després i assumint que no tornaria els meus acompanyants van preguntar-ne el nom a les infermeres per procedir a una queixa formal i denúncia particular per mala praxis. No aconseguint aquesta informació, però, al cap de 2 minuts va aparèixer el doctor Xose Rubal Ledo que després d’estudiar-se l’expedient i consultar les enfermeres ens va atendre de forma molt correcta i ens va proporcionar les solucions adequades al mal. Va recomanar-nos procedir exactament el mateix tractament que havia estat funcionant les darreres 24 hores a l’hospital però a domicili. Donat el meu temor a que no funcionés, i després de 4 dies de dolors intensos, es va comprometre a atendre’ns de forma urgent  aquell mateix vespre si em sentia malament.
El tractament funcionà i afortunadament de moment no he hagut de tornar de nou a requerir els serveis de la seva unitat. És evident que un metge que ha llegit l’historial del seu pacient acostuma a emetre un bon diagnòstic, cosa que fins aquell moment no haviem aconseguit.
Vull remarcar el tracte exquisit i en tot moment molt professional de les infermeres i els cel.ladors de Quirúrgica del Nivell II-I d’Urgències. La meva més sincera felicitació pel tracte que en vaig rebre i l’actitut que van demostrar  durant el dia que hi vaig estar.
El motiu de la present és demanar-li emprendre les mesures correctores adients per evitar en el futur la manca de professionalitat dels seus doctors, molt especialment la doctora de la que no ens ha sigut possible aconseguir-ne el nom però sé que vostè podrà fer-ho sabent qui hi havia de guàrdia en aquell dia i aquella hora, i de sexe femení, a Urgències.

Li adjunto també els informes relatius als fets exposats, de forma que disposi de tota la informació possible per entendre la situació.  Esperant una resposta documentada per part de vostè, m’acomiado molt cordialment

La raó no és ni filosòfica ni espiritual ni res. Senzillament vull col.laborar a foragitar els sociates de l’Ajuntament i poder votar a Gràcia Decideix, si finalment es fa. Per la resta, em resulta exactament estar empadronat a Barcelona que a Ventdelplà, realment.

El que em rebenta és que ara si que em podran dir, amb raó, que sóc  xava. Però ha de quedar clar que el meu moviment d’empadronació no és per un sentiment de pertanyença sinó per unes ganes d’expulsió d’una gent que no se’n van ni amb aigua calenta.

Quedi clar.

Destinatari: info@grupbalana.com
Tema: Presa de decisions

Bon dia,

Em vull dirigir directament a vostès per explicar-li’s que a partir del dia d’avui han perdut un possible client no només de les pel.lícules que puguin emetre en català properament, sinó també les que han emeten des del dia d’avui en qualsevol idioma.

Sóc gracienc d’adopció i com a tal tinc els cinemes Bosque ben a prop de casa meva. Però els vull fer partíceps de la meva decisió de no trepitjar-los mai més, sigui quina sigui la vostra actitut a partir d’ara. Crec que als homes se’ls coneix pels fets i no les paraules, i vosaltres m’heu ensenyat qui sou a través dels vostres fets. I a mi a partir d’ara els cinemes Casablanca i Lauren em coneixeran pels meus fets, i més concretament, les meves visites.

Entenc que aquest correu no representa cap amenaça per vostès i serà enviat a la bústia d’escombraries, però volia comunicar-li’s la meva decisió ja que vostès s’han molestat en comunicar-me la seva a través dels mitjans de mass-media.
Aprofito per comunicar-li’s que aquesta carta serà exposada públicament a través dels pocs mass-media que puc emprar, és a dir, a través de d’Internet

Salutacions,
greips

Algú dels que s’escandalitzen tant ha perdut 5 minuts en provar per ell mateix aquest senzill tràmit abans de criticar a la bona gent de Vic? En fi…

Ara bé, Barcelona és una ciutat que es destaca pel seu altíssim volum de motos i ciclomotors. Aquests vehicles faciliten la fluidesa del tràfic al ocupar molt menys espai per circular i estacionar, per lo que d’alguna forma crec que se n’hauria de promocionar l’ús. I una forma de facilitar que la gent les faci servir és crear espais d’aparcament.

Avui dia és fàcil veure com les motos envaeixen les voreres per tal de poder aparcar, sobretot a l’eixample. Però quan m’hi fixo una miqueta m’adono que de fet no han envaït res ja que utilitzen un espai de la vorera que en general no s’usa: el que hi ha entre arbre i arbre. Perquè normalment a tots ens agrada caminar en línea recta i per tant l’espai entre arbre i arbre, que acostuma també a emprar-se per les senyals de trànsit i demés, no el fem servir a no ser que haguem de creuar els carrer. Per aquest motiu la gent se n’ha apropiat i el fa servir per aparcar.

I jo em pregunto: què seria més intel.ligent: multar a les motos que hi aparquen o aprofitar aquest espai per a senyalitzar-lo com a aparcaments? El fet de permetre-hi l’aparcament no només ajudaria als motociclistes sinó també als vianants, que d’aquesta forma veurien creada una mena de barrera entre ells i els cotxes, proporcionant una mica de seguretat. No crec que tots els trams haguessin de ser aprofitats per aparcar-hi però si que podriem fer-ho de forma alterna entre arbre i arbre, i així poder permetre pujar i baixar dels taxis (per exemple) i a la vegada solucionar un problema de trànsit.

No fa massa llegia una carta a La Vanguardia que amb tota la raó del món demanava que abans de fer res a la Diagonal,és a dir abans de la consulta per preguntar a la ciutadania, la tanquin durant dos mesos. De proves. Amb dos collons. Així tots veurem com seria la ciutat sense Diagonal, i tots podrien votar amb coneixement de causa. I que deixin votar també als veïns dels carrers que en resultarien afectats, perquè tinc la lleugera sospita que la gent de l’Eixample deu estar a hores d’ara contentíssima al adonar-se de tot el tràfic que s’hauran de menjar doblegat com s’imposi la bestiesa eco-socialista.

També em resulta trist que la gent cridada a votar no és la gent que viu als carrers afectats sinó solament els que hi són empadronats, que és diferent. Jo per exemple tinc un pis llogat (al meu nom, clar) a 100metres de la Diagonal, l’atravesso un mínim de quatre cops diaris i no em deixen participar.

I aquest és un exemple de com es pot adaptar una ciutat als costums de la gent que l’habita. És molt habitual a Barcelona veure com els motoristes van avançant posicions en els semàfors fins quedar-se devant de tot. I heus aquí que l’Ajuntament ha decidit posar en algunes vies una zona dedicada al devant de tot per tal que les motos hi tinguin prou espai i no molestin als cotxes, que en el moment de l’arrencada es molesten tots.

Ara bé, veient el cas de les baranes i veient també aquest m’extranya que en un  cas l’Ajuntament decideixi posar traves a fer quelcom poc legal (creuar sense pas de vianants) i en canvi en un altre cas promocioni un altre comportament també poc legal (anar avançant entre els cotxes aturats). No hi veig un únic criteri i això, desgraciadament, no em sobta.

De totes formes, en aquest cas cal felicitar que hagin pres una decisió que consolida un comportament en comptes de penalitzar-lo.

En general entenc que la gent té tendència a fer les coses bé, és a dir, a fer les coses com estan normalitzades (de norma). Es tendeix a llençar els residus a les escombraries, es puja a l’autobús pel devant, es creua pel pas zebra, s’aparca on és permès, etc. Dic en general, perquè no tothom és així, clar. Doncs bé, en el cas dels encreuaments també és tendència majoritària creuar pel pas zebra, ja que entre d’altres coses és el lloc “segur”.

Ara bé, hi ha casos en què això es salta bastant normalment per evitar embussos. I molt possiblement això és el que passa a l’encreuament del C/Gran amb Travessera. És realment una cruïlla molt transitada per persones i vehicles, i amb unes aceres bastant estretes que tot sovint fan que s’acumuli la gent mentre esperen atravessar el C/Gran o Travessera. O sigui que molta gent tendia a creuar el c/gran per fora el pas zebra, una mica per comoditat ja que s’hi formaven petits embussos.

I allí l’Ajuntament hi ha posat una barana al c/Gran. O sigui que ara tots estem obligats a passar pel pas zebra (o molt més enllà). En un cas així, i per tal que la gent complís la llei, hi havia dues opcions:

1. fer el pas zebra més gran, abaixant el seu límit uns 5 metres (per exemple) i aconseguint així que tothom passés pel pas zebra;
2. col.locar baranes que impedissin a la gent passar per on no estar permès.

És a dir, es podia adaptar la ciutat a les persones o les persones a la ciutat. I el nostre Ajuntament ha decidit que som nosaltres qui ens hem d’adaptar. Jo sóc del parer que és al revés, que són les ciutats qui s’han d’adaptar als usos i costums ciutadans, però aquí no mano jo i ho han decidit així. Passejant per Barcelona he constatat que en pràcticament tots els llocs on han instal.lat les baranes el problema es podria haver resolt ampliant la zona del pas zebra. I és que pràcticament a tot arreu es tractava de cruïlles molt transitades. Em pregunto què passarà quan algú caigui per una barana a conseqüència d’una empenta o multitut descontrolada…

Tornant al carrer gran, el més sorprenent és que el tram perillós d’aquesta cruïlla està a la banda muntanya, on s’incorporen els cotxes que surten de travessera i no hi ha pas zebra. I allí és perillós creuar. Però l’Ajuntament, que ens cuida i estima, ha considerat més oportú posar la barana a banda mar, on el perill és mínim però la gent optimitza el trajecte, i deixar la banda muntanya tal qual.

El cotxe continúa aturat, sense que en surti ningú.

De cop, en surt un senyor per la banda de l’acompanyant, gran però no ancià, i comença a escridassar a tota la gent que l’ha esbcroncat a ell per haver ocupat un carril com si el món fos seu.

Ja m’he fixat fa temps que a Barcelona darrerament la gent per una banda és molt impacient, i per l’altra tothom para on li rota sense fixar-se no només si està permès fer-ho, sinó si molestaràs gaire a qui vingui darrera. I si és així, com posar-se per tal de molestar el mínim possible.

Una mica una ciutat del pal “que li donin pel cul als demés”.

Gener, Febrer, Novembre i Desembre: de 10:00 a 18:00

Març i Octubre: de 10:00 a 19:00

Abril i Setembre: de 10:00 a 20:00

Maig, Juny, Juliol i Agost: de 10:00 a 21:00

Per exemple. Per marxar de vacances necessito el carnet d’alberguista, que em permet accedir als albergs d’arreu del món. A l’Agost em vaig connectar a la web de la Generalitat i allí explicaven que ho feien als Punts d’Informació Juvenil. Així doncs, vaig anar a la Biblioteca Vila de Gràcia i em van dir que el PIJ l’havien traslladat al nou edifici, a sobre de Fontana. Xino xanu m’hi vaig apropar però va resultar que a l’Agost estava tancat. A veure, jo pago impostos 11 o 12 mesos l’any? Amb quin dret l’Administració deixa de donar-me servei 1 mes sencer? Paciència, greips, paciència…

Bé, com que no el necessitava al mes d’Agost em vaig esperar que arribés Setembre. Ahir hi vaig anar i el noi que estava allí em va dir que m’havia de dirigir al c/Calàbria, a la seu de la Secretaria de Joventut perquè ells ja no ho feien. Suposo que ho han centralitzat en un sol lloc. I avui em connecto a la seva pàgina i resulta que al Setembre encara fan horari reduït i només obren al matí excepte dos dies que ens fan el favor de fer-ho també fins les 7 de la tarda. Setembre. Horari reduït. Per flipar en colors.

Tenen uns collons com un toru. El seu descans està per sobre la seva obligació de servir a l’administrat. La seva comoditat per sobre la seva obligació. Els seus drets per sobre, molt per sobre, dels meus. Els meus impostos per les seves vacances. La seva incapacitat al meu servei. Fa anys que predico al desert: l’Administració hauria d’estar oberta 24h al dia durant 365 dies l’any.

I això que jo visc a Barcelona, i en un moment donat em puc escapar. Si visqués a comarques ja m’expliques com carai aconseguiria el carnet si resulta que està centralitzat a Barcelona.

Però augmentar les voreres i seguir permetent l’aparcament de cotxes té un efecte clar: les camionetes i camions pràcticament no hi passen. Així, és habitual trobar-se amb imatges com aquesta:

Camió atrapat

Fet que provoca l’anomenat efecte vidres trencats, com podem veure en aquests dos cotxes que s’havien deixat les orelles obertes:

I no us dic res si us cal aparcar en aquest carrer i l’espai és just. Per una banda no tens marge per obrir bé el cotxe i entrar en picat, i per l’altra corres el perill d’empotrar-te a un dels pals si puges sobre l’acera al fer la maniobra.

Em sembla que aquest és un d’aquells carrers fets sobre el mapa per algú que, abans i després, no s’hi ha passat mai. Vaja, que compleix amb la llei (n’estic segur) però és un trunyu perpetrat per algú que no ho sap, ni li importa, com és el dia a dia d’aquest carrer.

Miro enlaire buscant un nom que m’orienti. Santa Eulàlia, sota fons vermell. Sóc a Barcelona, doncs? M’assec, respiro fons i constato que sí, que estic a Barcelona. Desde megafonia avisen que un tros de noséquina línea està tallada. Identifico que estic a Catalunya perquè empren el català. I sé que sóc a Barcelona perquè no hi ha metro enlloc més que a la zona metropolitana.

M’adono que estic assistint a la mort de Catalunya com a terra pròpia de la Nació Catalana. Tinc devant els meus propis ulls la punta de llança de l’exèrcit que ens convertirà en poc temps en una ètnia més d’un país que ja no és nostre, d’un temps que ja ha passat.

Aquestes són les seves preguntes i les meves repostes:

P1. Què opineu sobre la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona de remodelar el tram central de la Diagonal, entre les places de Francesc Macià i la de les Glòries?
Malament.
Si s’ha de canviar alguna cosa són els laterals, però tampoc és prioritari.

P2. Crec que la Diagonal hauria de ser un espai…
de passeig i de trobada per a veïns i vianants en general: En desacord
de desplaçaments mitjançant més transport públic: Molt d’acord
de potenciació del comerç: Totalment en desacord
de dotació de més espais verds: Indiferent
de desplaçaments, però reduint el trànsit privat que hi ha actualment: En desacord

P3. Penso que el tram central de la Diagonal podria millorar la mobilitat…
implantant el tramvia per connectar el Trambaix amb el Trambesòs: Totalment en desacord
creant un espai per al transport públic separat de les altres circulacions: Totalment en desacord
apartant el carril bici dels vianants i de la resta de vehicles: Totalment en desacord
millorant la xarxa d’autobusos, la seva freqüència i els horaris de servei: Molt d’acord
reduint la circulació de vehicles privats: En desacord

P4. M’agradaria que per millorar la sostenibilitat i el medi ambient a la Diagonal, entre Francesc Macià i Glòries…
s’impulsés el tramvia com a transport públic: Totalment en desacord
es potenciés l’ús de la bicicleta i dels carrils bici: Molt d’acord
disminuís el nombre de carrils destinats al transport privat: En desacord
s’implantessin els punts subterranis de recollida de deixalles així com la recollida selectiva: En desacord
augmentés la superfície d’espai verd: En desacord

P5. Per convertir el tram central de la Diagonal en un lloc més amable amb les persones, crec que caldria…
crear zones d’estar i àrees infantils en els triangles adjacents: Totalment en desacord
ampliar el mobiliari urbà: més bancs, més papereres…     : En desacord
garantir la mobilitat per a tothom: Indiferent
augmentar les zones verdes i millorar les actuals: En desacord
disminuir la distància a creuar entre voreres: Totalment en desacord

P6. Donades les limitacions d’espai (l’amplada del tram de la Diagonal que cal remodelar és de 50 metres), penso que caldria donar prioritat a…
ampliar les voreres laterals.

P7. En una hipotètica nova Diagonal m’estimaria més passejar per…
les voreres laterals.

P8. Respecte als arbres que hi ha actualment al tram central de la Diagonal…
em decanto per mantenir les quatre fileres d’arbres actuals, en el seu mateix lloc.

P9. A més de les mesures anteriors, n’hi ha alguna altra que considereu important per a incorporar al projecte de remodelació del tram central de la Diagonal, entre les places de Francesc Macià i la de les Glòries?
Eliminar els dos carrils laterals i crear-ne un de nou per a tansport públic, situant-lo entre les dues linees d’arbres que hi tenim a cada banda.
L’espai guanyat dedicar-lo a les bicis i a acera. No toqueu el centre de la Diagonal!!!

També he penjat una foto al seu grup de flickr:

Ja ho és

• El metro no arriba. Coi, no ha arribat mai el metro a l’aeroport! Aleshores, com pots criticar que la nova terminal no té un servei que no ha tingut mai l’aeroport? A més, és absolutament necessari fer arribar el metro a totes les terminals?
• El tren no arriba. Cony, però si que arriba a l’aeroport! I des d’allí només cal agafar un bus llençadora que et porta a l’altra terminal, com a tots els aeroports del món. O és que potser la gent es pensa que a la resta d’aeroports mundials tenen un tren i un metro a cada una de les terminals? Aquesta gent s’ha mogut gaire pel món, per anar criticant d’aquesta manera tan gratuïta e ignorant? Entendria que es critiqués que el tren no té una freqüència de cada 5 minuts (com el metro, quina casualitat) però no que no arribi a la terminal. A veure si els senyors també demanaran que tingui una parada per cada tauler de facturació!

Tot plegat em sembla el mateix que les queixes sobre la RENFE i la Sanitat, dient que els serveis que rebem són tercermundistes. Algú dels que fan servir aquestes paraules ha anat al Tercer Món a veure els serveis i ho ha comparat amb els que tenim? I de debò creu que RENFE i Sanitat ens ofereixen serveis propis de Ruanda o Congo? Va home va, a veure si comprovem abans de comparar…

Doncs es podria repavimentar i arreglar totes les carreteres de les comarques catalanes i doblar-ne la majoria. Es podrien construir CAP’s, llars d’infants, hospitals i geriàtrics arreu de la geografia catalana. Es podria teixir una xarxa de transport públic per carretera que no fes imprescindible tenir cotxe quan vius fora de barcelona. Es podria fer, per fi, la connexió directa ferroviària entre Girona i Lleida via Manresa e Igualada i teixir una xarxa de rodalies al voltant de cada capital catalana. Es podrien crear centres de recerca i desenvolupament a comarques i donar així sortida als joves no urbanites. Es podria…

A comarques es podrien fer meravelles amb tots aquests diners. Però a Barcelona amb tots aquests diners només fan una cosa: una estació de tren.

I m’alegra perquè cap dels consellers de l’Ajuntament de Gràcia amb bloc han escrit ni una línea al respecte. M’alegra perquè la pàgina web de l’Ajuntament no en diu res. M’alegra perquè els mitjans locals no en parlen, a excepció de La Tortuga  on en Belón resulta ser (oh sorpresa!) “un conseller molt respectat” i la denunciant ni tan sols contactada per a contrastar. M’alegra que diaris estatals facin soroll i merder perquè aquí a casa nostra ningú diu res.

Em rebenta el corporativisme dels polítics, però encara em rebenta més que no en vulguin parlar “perquè la roba bruta s’ha de rentar a casa“. Doncs no, si un senyor és acusat de cobrar 9.000€ per facilitar els papers se l’ha d’apartar, primer, i segon posar llum i taquígrafs al cas per tal que tothom sapiguem què ha passat. I s’ha d’estirar el fil fins al final encara que hi hagi altres partits implicats. Que, deixeu-me ser malpensat, això és precisament el que deu passar: gent de tots els partits han xupat del pot i ara tots hi tiren arena a sobre per tapar-ho. Quina altra explicació hi pot haver?

L’altre dia mirant un reportatge del Watergate al C33 m’adonava de com són de diferents les coses ara. Mentre durant aquella crisi els propis polítics ianquis van atacar als seus companys corruptes,  en la nostra democràcia actual no només no se’ls ataca sinó que se’ls presenta com a garants de la llibertat i pluralitat i la punyetera pressumpció d’innocència. Com si fóssim rucs i no sapiguessim que vivim al país dels enxufes, del vuelta-usted-mañana i del trapitxeo indiscriminat. La corrupció existeix i a ells, als companys dels corruptes, per alguna raó no els interessa que ho sabem.

Lo més sorprenent de tot plegat, és que la denúncia ja té 2 anys i mira, fins que no ha sortit al diari aquí ningú ha piulat ni s’ha enterat de res. Si no arriba a ser per les putes, el cas segurament hauria prescrit.

Poc imaginava quan vaig escriure aquest apunt que la corrupció a l’Ajuntament de Barcelona començaria a surar arràn dels prostíbuls. I no només al Districte de l’Eixample, ja que avui he vist a la Vanguardia que també a Gràcia hi ha denúncies de suborns per a poder obrir locals. Concretament, diu la denunciant que li van demanar 18.000€ per tramitar una llicència per una cafeteria a Travessera de Dalt. Curiós, aquest cas gracienc.  Segons explica la notícia fou un conseller del PP a l’Ajuntament de Gràcia qui li va demanar (indirectament) els diners per a les gestions que necessitava.

[fragment editat i eliminat]

Resumint: l’amor pels diners forma part de la naturalesa humana i per tant és lògic que allí on hi ha humans hi hagi corrupció. Però no em faig cap mena d’il.lusió en què es destapin tots els trapitxeos ja que els polítics són, de llarg, el gremi més corporativista que existeix i entre els uns i els altres es taparan les vergonyes, escolliran un cap de turc (que després serà degudament recompensat pel seu sacrifici) i aquí pau i després glòria.

Fa 40 anys, uns idealistes que volien canviar el món enarbolaven el “Prohibit prohibir” mentre corrien devant de la policia.

Fa 40 anys aquests joves no sospitaven que 40 anys després farien el que els seus contrincants no es van atrevir a fer mai: desallotjar Universitats i Esglésies a través de la força policial.

Fa 40 anys, uns quants joves no sabien que dintre seu portaven el mateix fill de puta a qui criticaven. Fa 40 anys van prendre notes del que feien per tal de, 40 anys després, ser més fills de puta que els fills de puta contra qui van lluitar. Cosa que deu demostrar que un no neix fill de puta, sinó que s’hi transforma.

Afortunadament no tots aquells joves que fa 40 anys lluitaven al carrer ara són uns fills de puta que repeteixen els tics dels anteriors fills de puta. Molts d’ells són bellíssimes persones, però els més cabrons han arribat dalt de tot a nivell polític.

Cosa que deu demostrar que per ser algú en el món de la política cal ser un gran fill de puta.

I és que si escoltes parlar als de Barcelona ells sí que diuen “oi ka mantens“. Imagino, doncs, que el títol l’ha posat un xava. Així que gràcies, senyor-lingüista-de-tv3 per no permetre que el títol fos tan xava com “oik mantns?”  i deixar-ho a mitges entre el xavanisme i el diccionari

El TGV és un Tren que circula a Gran Velocitat, i com es pot deduir, el més important és que pugui anar a Gran Velocitat. Al meu entendre, o segons la meva lògica, a les rectes es pot córrer més que a les curves i en els descampats més que en les zones habitades. Així mateix, les interrupcions en forma de parades són fatals ja que passar de 300 a 0, i després tornar a agafar la velocitat anterior requereixen molt de temps, tenint en compte que són transports amb una inèrcia i pes enormes. Resumint, un TGV ha de circular el màxim de temps per zones poc habitades, ha de fer el mínim de parades i amb trajectes tan rectes com sigui possible.

Partint d’aquesta lògica, mirem què s’han empescat a Barcelona. Fan entrar el TGV a la zona més densa de Catalunya a través del Baix Llobregat (una de les comarques més densament poblades) i adapten una estació de tren existent per tal que hi pugui parar el tren. Des d’aquest punt, construeixen un túnel pel centre de la ciutat perquè el tren pugui parar a l’altre extrem, i des d’allí enfilar-se cap al Nord atravessant una àrea amb molta edificació.

Quin sentit té????

Barcelona no és una ciutat gran, és en comparació a la majoria de capitals europees una ciutat molt xica. És lògic posar-hi 2 estacions de TGV? I construir-hi un túnel pel centre de l’Eixample, on el tren no podrà arribar a la seva velocitat de creuer? I atravessar la zona més densa del país, on tampoc podrà circular a la seva velocitat normal degut als edificis circundants i a la pròpia orografia? Que s’han tornat bojos?

Has calculat mai la quantitat pornogràficament elevada que suposa construir tota aquesta infraestructura de forma que no hi hagi cap risc per a ningú en cap punt del trajecte i el tren pugui moure’s a una velocitat adecuada? Jo no tinc els números (tampoc deuen ser senzills de trobar), però la lògica em diu que de totes les opcions aquesta era la més cara, lenta i complicada.

La meva menystinguda opinió és que el tren no hauria d’haver arribat mai a la ciutat. De fet, si m’hi paro a pensar massa li trobo poc sentit fer-li arribar. Si tenim en compte que el TGV converteix Barcelona en un lloc d’encreuament de vies més que no pas en una terminal jo hauria posat l’estació més enllà de les muntanyes. Martorell em sembla un lloc adequat: l’aeroport del Prat està a 15 minuts per carretera, té connexió amb FFCC (ara en diuen “El Metro del Baix Llobregat”) i RENFE costat per costat, i hi passen una autovia i un parell d’autopistes. No està densament poblat i la línea del TGV havia de passar per allí tant sí com no. Tan sols realitzant una lleugera inversió amb un enllaç ferroviari directe Martorell-El Prat estava tot fet ja que la resta d’infraestructures ja estaven creades. Com a  màxim hauria calgut preparar una estació al costat de les 4 ja existents. Desde Martorell, i fa de mal dir perquè no sóc d’allí, hi ha connexió directe amb comarques de l’interior de Catalunya que estarien la mar de contentes que un dia se les tingués en compte de cara a tirar endavant el país i no haver de seguir anant a Barcelona per a tot. Tornant al TGV, d’allí mateix el tren ja podria d’enfilar directament cap a Girona, València (amb la futura connexió que crec que ja s’està realitzant) o Madrid, aconseguint tenir un ràpid i TGV molt ben comunicat a 20 minuts de Barcelona. El mateix que es tarda per anar a l’aeroport.

Ja et dic jo que si l’Aeroport del Prat no estigués ja fet de fa anys i ara mateix calgués construir un aeroport per a BCN, aquests il.luminats l’acabarien construïnt al Tibidabo. Tant si com no.

I aleshores penso que no em sento a gust en aquesta nova ciutat que ha aparegut en els darrers anys. La meva pròpia cultura, la forma en la que m'han ensenyat a veure i entendre l'entorn, sembla haver claudicat devant les embranzida castellana i transoceànica i s'ha retirat més enllà de les muntanyes. Silenciosament però sense aturador veig com els meus amics, coneguts i compatriotes agafen les maletes i emprenen una nova vida serralada enllà, on el país encara és país i no residu, i on enmig d'una cultura pots viure tal com t'han ensenyat i has après a estimar.

No es tracta de voler apartar la gent culturalment aliena sinó de poder viure en un entorn amb qui comparteixes uns valors, una llengua i uns costums. Viure tal com t'agrada i sents com a propi, i fer-ho a casa teva. I si per estar còmode i a gust cal agafar les maletes i abandonar el vaixell, s'haurà de fer.

Segons com ens convertim en emigrants en la nostra pròpia pàtria.

I em molesta. Em molesta perquè és una cosa contra la que poc hi puc fer però que com una petita lapa se m'ha anat enganxant i ara em costarà molt de treure. I no em rebenta només perquè em senti malament amb mi mateix sinó perquè sense voler m'identifica com a resident, i per molts provinent, d'una zona que no sento pròpia i que cada vegada ho és menys. I a sobre, de retruc, em treu un dels que jo considerava els meus encants: el meu origen.

I és que se m'està enganxant l'accent xava.

Els de ATM sempre s'excusen en que les despeses han pujat i, per tant, això ha de repercutir en el preu que al ser "pagat" a mitges per Administració i usuaris doncs ha de pujar.

I jo penso: si sense fotre ni un sol kilòmetre nou de Metro la pujada sempre ronda el 7%, quan obrin la nova línia L9 fliparem amb la pujada oi? Perquè aleshores les despeses de TMB pujaran de forma espectacular i, lògicament, repercutirà en el preu que paguem.

Preparem-nos doncs: d'aquí un parell d'anys fliparem amb la pujada. Això si, és clar, no ens han enganyat amb les raons dels augments anuals, clar. Que no ho hauran fet, això d'enganyar-nos. No. Que tenen les mans netes, si.

(Ja m'assemblo al Molina, que no acaba mai).

A continuació us presento la bicicleta que casi va imposar-se al concurs pel Bicing, essent derrotada a la gran final pel model que avui envaeix les voreres. Com a grans punts a favor té la resistència (d'aquí el nom de Tuareg Interceptor per al model) i el sistema antirrobatori:

Resistència Urbana

A veure qui és el guapu que la pispa

1. la cultura del funcionariat,
2. la creença que els drets dels administradors estan per sobre d'aquells a qui administren.

Això ve a "cuentu" d'un petit rebot que he tingut avui. Resulta que ja fa dies em vaig assabentar d'una interessant exposició que et mostra a través de fotografies l'evolució de la ciutat de Barcelona en els darrers 160 anys, i tenia ganes de veure-la. O sigui que he buscat a la web de l'Ajuntament de Cacalona on es feia i quan ho he trobat (m'ha costat, només apareix al google si fas la cerca en castellà!) he rebuscat els horaris.

I aquí apareix el rebot: són horaris de funcionari. Perquè ho dic? Doncs perquè només es pot visitar de 9 a 2 del matí, i un parell de dies a la setmana també de 4 a 6 de la tarda. Excepte els 3 mesos d'estiu que només obren al matí, suposo que degut a la jornada intensiva que aplica l'Administració a l'estiu.

És a dir, un servei municipal que només obre quan el funcionari de torn hi és present sense tenir en compte que nosaltres, els administrats, treballem i només podem visitar-ho fora d'hores de treball.

Total, que no hi podré anar ja que els funcionaris també tenen els seus drets i l'Administració els considera més importants que els meus.

Referències:

• Horaris i situació del l'Arxiu Fotogràfic
• "Barcelona fotografiada"
• Petita recomanació

O com a mínim, la que optaria a més premis de Disseny.

Diuen que la raó per canviar-lo és que la parada de metro estarà molt a prop de Ca'n Barça i per tant el més lògic és que dugui el nom del camp del Barça, així tothom s'ubicarà. La parada també estarà molt a prop del Campus Universitari, per això inicialment s'havia de dir "Campus Nord", si no vaig errat. 

És a dir, entre batejar el nou nat amb un nom relacionat amb el futbol o amb el coneixement, tots (menys uns) han escollit futbol. Per això dic que es tracta d'una decisió totalment basada, aquest cop sí, amb el pensament de la majoria de gent: el futbol és lo més sagrat.

Deia en Paquitu el genocida que el futbol era l'opi del poble, i no anava errat. Ho continúa sent tants anys després.

Només hi ha un petit problema: les bicis no són glamouroses i la suor és pròpia dels obrers. I als clients del super-mega-luju hotel que hi ha se'ls ha de cuidar, que tenen molts dinerons i qui sap….

Així que per no molestar als senyors rics que paguen una fortuna per hostatjar-se a l'hotel de super-luxe els promotors del Bicing han decidit moure la parada una mica enllà. Aproximadament 200 metres enllà, en un carrer amb les voreres ben estretes i per on si hi passa un cotxe possiblement no hi cabrà també la bici. 

I m'he quedat flipat. Hi havia una carta d'en Antonio Norverto Gabaldón que deia ser el regidor "del muntatge de la cavalcada de Reis de Barcelona". (enllaç aquí) Suposo que això de regidor deu voleu dir que és un càrrec públic.. i si és així ja em puc imaginar de quin partit és Una feina estressant tot l'any, sens dubte.

En concret, el nostre amic es queixava de la informació que havia donat El Periódico de la cavalcada i puntualitzava un parell o tres de fets:

• "(…)a les carrosses de Ses Majestats es va incrementar la lluminositat amb uns supletoris plegables de 2.000 watts més per cada lateral i contra –que tampoc tenien l'any anterior–, més un elevat nombre d'encegadores". És a dir, un fotimer més de llum
• "Respecte del so, es va repetir la potència, amb 6.000 watts per carrossa, i es va incrementar amb elements portàtils per a les comparses de 2.000 watts cada u". És a dir, un fotimer més de soroll.
• "(…)noves mesures de seguretat adoptades per l'ajuntament aquest any, per les quals tots els nens participants en la cavalcada havien d'estar subjectes amb cinturó de seguretat als seients de les carrosses.". És a dir, un fotimer més de tonteria protectora.

Si no ho entenc malament doncs, mentre l'Ajuntament ens va apagant els llums per "lluitar contra la contaminació llumínica" i ens tanca abans els bars "per lluitar contra el soroll" van i foten una cavalcada on augmenten espectacularment el soroll i el llum de l'any anterior. I, a sobre, es queixen que els diaris no ho diguin. 

Quins collons! 

Un altre dia parlaré del miracle de la meva generació, que hem arribat a adults sencers sense haver portat mai cinturons de seguretat enlloc, patit i repartit pallisses a les escoles, rebut calbots dels professors, menjat sense comptar les calories i, en definitiva, haver viscut perillosament al límit durant tota la nostra infància. Un miracle, com dic. 

Hi ha diverses raons per les que em preocupa molt poc el que demanin. Una d'elles és que estic completament convençut que les dues parts menteixen. Això ha de ser així per establir una negociació i, sincerament, no tinc cap mena de ganes de posar-me a esbrinar quin dels dos és el mentider més gran. D'altra banda, diguéssim que no és la meva guerra. I com que ells ben poc es solidaritzen amb la meva, han d'entendre que a mi la seva també me la porti bastant fluixa. Amb tots els respectes, no crec que estiguem en el mateix vaixell.

Ara bé, trobo que són uns impresentables. Ambdós bàndols. Els uns (els dirigents) per apujar-nos les tarifes als usuaris de forma escandalosa any rera any. I ja en van molts, de pujades per sobre de l'IPC (real o no és el barem que s'utilitza) que no es materialitzen en una millora evident del servei. Això si, hem convertit els transports en uns enormes panells de publicitat que recorren la capital del disseny a major glòria del visitant.

I els altres, els xòfers, és que no els entenc. A veure senyor conductor, quan vostè va firmar el contracte no va veure que no tindria dos dies seguits de festa? Si? Aleshores perquè collons va firmar? Ah, és que creia que podria negociar… Miri doncs, jo hi ha setmanes en les que tampoc tinc dos dies seguits de festa. I companys meus treballen dia i nit fent guàrdies. I què fem? Doncs res, perquè ja ho sabiem al signar el contracte. Si no ens agrada marxem i prou, no ens dediquem a fer caure els sistemes informàtics per tal que tothom que en depèn (i en són uns quants milers) ho pateixin i els hi fotem el dia enlaire. Però vostè no. Vostè vol ser un privilegiat treballant en el sector (semi)públic i tenint uns avantatges que d'altres no tenen. Vostè el que és, si em permet l'expressió, es un cara-dura. Si no li agraden les condicions de feina doncs se'n busca una altra. Com qualsevol fill de veí.

O si vol montar sarau (que hi té dret, no es pensi que li nego) intenti no fastiguejar els milers de treballadors que depenen del transport públic per a anar a treballar o per deplaçar-se. Que, a més, som qui li paguem el sou, sap? S'han parat a pensar en la quantitat de gent que estàn perjudicant cada dia amb les seves demandes? Saben la quantitat de gent que ha de pagar un taxi (caríssim!) per poder anar al metge, a la feina, a l'altra punta de ciutat perquè vostès no estàn d'acord amb el contracte que han signat voluntàriament? Saben la ràbia que fa estar esperant l'autobús durant molts, moltíssims minuts i que quan arribi estigui ple com un ou i no hi puguis pujar? O que, senzillament, no arribi perquè han decidit no circular?

La meva solidaritat? La meva solidaritat la tindràn quan per obtenir els seus propis beneficis no em fastiguegin el meu dia a dia o el dels meus co-ciutadans sense perjudicar el seu cap. Vol perjudicar l'empresari cabró que l'explota? Doncs sigui original i faci quelcom que el perjudiqui de debò. Se m'acudeixen dues coses: o no cobrar el bitllet o circular les 24 hores del dia amb les freqüències d'hora punta. L'empresa notarà una pèrdua econòmica que li farà reconsiderar la seva posició i els usuaris s'adonaràn que el mal servei no és culpa seva, senyor conductor, sinó de la planificació empresarial.

I la propera vegada, abans de signar un contracte faci el favor de llegir-lo i saber a què es compromet i a canvi de què.

I vet-ho aquí que entre els papers he trobat una sol.licitud que vaig fer a finals del 2006. Es tractava d'una pregunta a l'Ajuntament de Barcelona referent a les obres a la Pl. Rius i Taulet (en vaig fer un apunt i tot!), de la que no n'he obtingut cap mena de resposta. Vaig seguir tot el que em van dir: trucar al 010 i d'allí a una sol.licitud oficial, per això sé que jo ho vaig fer bé.Extranyar-me no m'extranya gens, ja que aquest Ajuntament es caracteritza per gastar-se molts calés en propaganda i molt pocs en informació. Així que ho penjo per aquí a veure si algú es dóna per al.ludit i m'ho respòn (que ho dubto).

 EXPOSICIÓ DELS FETS

Recentment han iniciat unes obres a la Pl. de Rius i Taulet i enlloc es pot veure qui les executa, quant costen i què s'hi fa.

PETICIÓ

Voldria saber, en relació a les obres de Pl. Rius i Taulet:

• Qui executa les obres
• Què s'hi està fent
• Quants diners costen les obres

Aquesta sol.licitut té número de registre 2006/0581682-0 i fou comissionada el 10/11/2006 a les 12:40.

• TGV
• Fòrum i Fira 2
• Gestió informàtica pública sota mans privades (Microsoft, Oracle…)
• Hotels de 5 estrelles (o més)
• Immigrants servint als bars i botigues
• Bicing gestionat per transnacionals
• Aeroport de luxe
• Tibiesa legal amb visitants
• Metro nocturn inexistent els dies laborables
• Serveis públics més cars q els privats (teatre, aparcaments, etc)
• Molta publicitat
• Substitució de barris obrers i artístics per zones d'alt standing (Poble Nou, Gràcia)
• "Barcelona la millor botiga del món"
• Desaparició ràdios i televisions locals

Tot això sota el govern pels socialistes i comunistes…

Així doncs, es demostra la inutilitat del Fòrum 2004, on s'hi van abocar mils de milions de pessetes (del contribuent) per uns dirigents incapaços per a absolutament res. O si: per fer fora els autòctons i posar-hi gent amb molts diners, molt guapa i molt moderna.

El temps ha acabat donant la raó a tots aquells que ens miràvem atònits les palles que els polítics es feien entre ells, felicitant-se per un event que va fracassar total i absolutament. Una mostra de l'absoluta alienació dels dirigents polítics envers les necessitats dels seus administrats. 

Aquest bloc s'ha creat perquè els ciutadans i les ciutadanes aportin propostes concretes en cada àmbit, així com per rebre opinions sobre el procés participatiu que l'Ajuntament està desenvolupant per confeccionar aquests programes.

En realitat es tracta d'una web on  qualsevol pot intentar escriure-hi mitjançant un formulari i la gent ho pot després comentar. I poca cosa més. De fet, res més.

Li diuen "eina de participació". I… no té cap mena de sentit. Encara ara me l'estic mirant  tractant de trobar-ne un (de coherent, em refereixo).

El bloc (ejem) el podeu trobar aquí i es titula "Blog del PAM" (si, barregen bloc/blog constantment).

Per agafar perspectiva, veiem el que ens explicava l'Ajuntament de Barcelona l'any 2000. Llegim-ho directament a Barcelona Informació, la revista de l'Ajuntament:

A Barcelona hi ha unes 300.000 bicicletes, però sols unes 20.000 s'utilitzen diàriament per anar a treballar o a classe. L'Ajuntament de Barcelona està decidit a incentivar el
seu ús. Per això preveu incrementar la xarxa de carrils bicis fins als 200 quilòmetres, gairebé el doble del que hi ha ara.

El creixament de la xarxa es realitzarà de forma progressiva. cinquanta nous quilòmetres fins a l'any 2003 i cinquanta més el 2006. Tots els nous carrils bici seran d'una
amplada mínima de 1,2 metres i estaran segregats. És a dir, que no seran ni per les voreres ni a base de ratlles pintades sobre l'asfalt. Així s'evitarà que els cotxes atropellin ciclistes i que els ciclistes atropellin vianants.

 Avui en dia, Barcelona disposa de 128 quilòmetres de carril bici inserits en la trama urbana

Partint del diari AVUI (notícia aquí) em fixo que al principi diuen:

Barcelona és una de les ciutats amb un nivell de contaminació atmosfèrica més elevada d'Europa, segons un estudi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que ha presentat el Centre de Recerca d'Epidemiologia Ambiental.

Així doncs, me'n vaig a la web del Centre de Recerca d'Epidemiologia Ambiental (CREAL) que és aquí. D'allà arribo a la convocatòria de premsa, on em trobo amb el gràfic que tots els medis (crec) han agafat per a la seva notícia de portada:

La font és la OMS, concreament el document "Air Quality Guidelines. Global Update 2005". El trobo a Internet (aquí) i…. no hi diu res de Barcelona! Ni de cap ciutat europea! La cosa em mosqueja, i vaig a buscar a la wikipedia què carai és el PM10. I hi ha un fragment que diu això:

The composition of aerosol particles depends on their source. Wind-blown mineral dust [2] tends to be made of mineral oxides and other material blown from the Earth's crust; this aerosol is light-absorbing. Sea salt [3] is considered the second largest contributor in the global aerosol budget, and consists mainly of sodium chloride originated from sea spray; other constituents of atmospheric sea salt reflect the composition of sea water, and thus include magnesium, sulfate, calcium, potassium, etc. In addition, sea spray aerosols may contains organic compounds, which influence their chemistry. Sea salt does not absorb. (negretes meves)

Vaja,  la sal marina és el segon major productor de la factura d'aerosols (traducció aproximada)… això explicaria perquè Barcelona en té més concentració que Mèxic o Londres, ciutats en les que per poc que t'hi passegis t'adones que estàn més contaminades que Barcelona. Perquè Marsella, València o d'altres ciutats europees no hi surten? Ho ignoro.

Així doncs, Barcelona la tercera capital europea en contaminació? Doncs no, no exactament: és la tercera capital europea present a l'estadística en concentració de PM10, segurament gràcies a ser una ciutat marítima i bastant polucionada.

Total, que l'afirmació amb la que fa dies ens bombardegen (i que serveix per a justificar la reducció de velocitat a 80km/h a l'entorn de BCN) no sembla ser tal com ens l'han pintat. 

Per acabar de despistar al personal en la mateixa pàgina on hi ha l'enllaç a l'estadístic anterior hi trohem un altre gràfic basat en dades extretes pel Departament de Medi Ambient (que ja ni m'he entretingut en buscar la font original), on Barcelona té una concentració més de 10 punts per sota de l'altre estudi pressumptament realitzat per l'OMS: