31 Octubre, 2006
No fa gaire em vaig assabentar que a flickr s'havia montat una mena de grup anomenat "En pesetas" on es podien penjar fotografies mostrant com s'havien disparat els preus des de l'entrada de l'euro. De fet, la frase que identifica la idea es alguna cosa similar a:
Si tornéssim a la pesseta m'agradaria saber si la pastissera tindria els sants pebrots de cobrar-me 167 peles per una baguette
Bé doncs, l'altre dia vaig anar a una teteria d'aquí la Vila i al anar a pagar hi vaig pensar. Ens van cobrar 1330 peles per dos tès! O sigui, 8 eurus. Aqui va el comprovant:
27 Octubre, 2006
Fet i fotut, tot plegat acaba sent el mateix
Enviat per greips a [General ][ (2) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Cada cop estic més convençut que les diferències entre el que s'anomena "esquerra" i "dreta" al final es redueix a una qüestió formal i argumental més que no pas vital. És a dir, el que diferencia els seus discursos no és el contingut sinó les paraules usades per expressar-se.
A tall d'exemple pràctic, podria perfectament donar-se el cas que el PP (o UDC) demanés que no es renovés la llicència al FICEB (Festival Internacional de Cine Eròtic de Barcelona) per celebrar-se a La Farga d'Hospitalet. Si argumentéssin que
"aquest festival és degradant pels catòlics, ofereix espectacles de sexe en directe, provoca embussos de trànsit i no aporta res a la ciutat"
tots els seus votants hi estarien d'acord i aplaudirien la valentia del PP (o UDC) per denunciar aquesta degradació moral que representa la pornografia. Si això fos així, IC, ERC i possiblement el PSC alçarien el crit al cel en nom de la llibertat de creença. Dirien que un festival que atrau 60.000 persones bé ha d'aportar coses a la ciutat, entre d'altres diners i reconeixement internacional, i que més de 100.000 catòlics hi han anat durant els anys que s'ha realitzat. I tindrien raó. Els mitjans afins els aplaudirien i segurament alguns diaris (El Periodico, El Pais, etc) presentarien articles d'opinió on carregarien contra la intolerància de la dreta episcopal i a favor del divertiment, masculí i/o femení.
Ara bé, què passa quan és ERC qui demana que no es renovi el contracte amb FICEB? Què passa quan PSC i IC hi estàn d'acord? Què passa quan la raó per no voler el festival és que
"aquest festival és degradant per les dones que és visualitzada com un objecte sexual, hi ha espectacles de sexe en directe, provoca embussos de trànsit i no aporta res a la ciutat".
Les 100.000 dones que diuen els organitzadors que hi han passat durant els 9 anys que s'ha celebrat els hi agrada que les degradin, doncs? Se les ha de salvar del foc etern? Necessiten un guia capacitat que les ajudi a sortir del pou de degradació en el que han caigut? Haurien d'afiliar-se a "Degradades Anònimes" i començar amb una teràpia per recuperar l'orgull, l'amor propi?
Qui és el progressista? Qui és el conservador?
27 Octubre, 2006
Com que ara tinc la mar de temps lliure he començat a esperonar la mula perquè em baixi coses. Ahir al vespre em vaig asseure a mirar una peli de coca-cola i crispetes: Pirates of the Caribbean: Dead Man's Chest. Just abans de començar la película hi havia un anuci bastant agressiu on s'anaven sobre-impressionant les següents frases:
you wouldn't steal a car
you wouldn't steal a handbag
you wouldn't steal a television
you wouldn't steal a dvd
downloading pirated films is stealing
steal is against the law
piracy is a crime
Ei, queda clara la idea oi? Afortunadament, en aquest país baixar-se películes no és delicte i les crispetes no em van sentar malament.
La película... fluixeta. Però aquest tros d'actoràs que està fet el Johny Depp la salva.
25 Octubre, 2006
La (pressumpta) transparència del tripartit
Enviat per greips a [Cacalona ][ (3) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Bé, deixant de banda les queixes veïnals (encertades o no) la realitat és que no hi ha ni un trist cartell que informi de les obres. En d'altres llocs, bàsicament en obres no realitzades per l'Ajuntament, s'hi pot veure un cartell on hi consta, com a mínim:
- Descripció dels canvis a realitzar
- Durada de les obres
- Empresa i arquitecte que executen els treballs
- Cost a abonar per part dels ciutadans (via Administració)
En el cas que ens ocupa, ni una sola d'aquestes dades és accessible als ciutadans. Almenys, no a la pròpia plaça.
No fa massa, a la Pl. del Diamant també hi estaven treballant i allà sí que hi havia un cartell amb només part d'aquesta informació... La famosa transparència de la que es vanagloria el tripartit cada vegada que ataca CiU no existeix, és una altra mentida repetida tants i tants cops que sembla que sigui veritat.
ACTUALITZACIÓ 26/10/2006: Em diuen que al panell d'anuncis de l'ajuntament està exposat un cartell explicatiu... a veure si li faig una foto, ja que és de justos recitificar.
ACTUALITZACIÓ 26/10/2006 (II) : Certament, al panell d'anuncis hi troben un paper que deu fer aproximadament 20x30cms on s'hi explica el que es pensa fer a la plaça. Però és previ a les obres, i no dóna més informaciò que el què s'hi farà. Per tant, consideraré que no hi ha informació relativa a les obres. Aquí hi teniu el cartellet (mai més ben dit).
24 Octubre, 2006
"Antes muerta que Montilla" (II)
Enviat per greips a [Política ][ (16) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Finalment vaig anar a recollir a Correus els sobres del vot per correu i després d'una profunda reflexió ja he votat. Val a dir que en aquestes eleccions m'ha costat més decidir a qui NO voto que no pas a qui voto.
Vegem, el procés partia de dues premises bàsiques:
- Votar un partit català, no una sucursal catalana de cap partit espanyol (ni, evidentment, un partit espanyol)
- Impedir, en la mesura del possible, la presència del PSC en el Govern.
Les raons són múltiples però es poden reduir en dues afirmacions:
- no em cauen gens bé
- cal un contrapès a la Generalitat que freni el pes del PSC a l'àrea metropolitana (ajuntaments, diputació, etc)
Doncs au, primer calia decidir-se per un dels 5 partits parlamentaris:
- CiU: Bé, malgrat compleixen les dues premises la veritat és que psè, no em fan el pes. No vam estar d'acord amb cap dels dos darrers referèndums (Constitució Europea i Estatut de Catalunya), i res fa pensar que ara de cop i volta ens hi posem d'acord. Descartat.
- PSC: bé, aquest directament incompleix les dues premises. Descartat.
- ERC: Són el grup més proper, més dels "meus" que possiblement cap altre de parlamentari. Però no me'n refio, ja me la van clavar fa 3 anyets i pel que veig es moren de ganes de repetir el tripartit. Descartats.
- PPC: sucursal de l'espanyolíssim PP. Descartats.
- IC: el seu discurset "esquerres=boníssims, dretes=papus" em cansa i, a més, el trobo d'un infantilisme impropi de persones adultes. També aposten per reeditar el tripartit. Descartats.
Vaja, cap dels 5 "grans" se m'ajusta, o sigui o bé no voto, o ho faig en blanc o em decideixo per algún dels partits petits/friquis. I remenant, n'he vist algún que m'han fet gràcia (PCPC, RC, Escons Insubmisos) i finalment opto per Escons Insubmisos - Alternativa dels Demòcrates Descontents. La seva proposta és molt senzilla: no estàn d'acord amb el sistema representatiu actual ni en com treballen els polítics i han decidit fer insubmissió al Parlament per demostrar el seu descontentament. A la pàgina inicial de la seva web hi tenen una frase que encaixa perfectament amb el meu sentiment: "A tots els ciutadans que no es senten representats pels polítics".
Com que m'agrada guanyar (participar és important, ja ho sé, però si a sobre pots guanyar és la hòstia) he mirat els resultats del 2003 i no van treure masses vots amb lo que em temo que no guanyarem, a no ser que hi hagi un gran traspàs de votes del PSC i IC a EI. Llàstima. Però d'aquesta forma el sentit el meu vot és claríssim i ningú el podrà interpretar a la seva manera.
Així doncs, finalment he posat la seva butlleta dins el sobre i l'he facturat. Ja he votat, i estic satisfet amb la meva decisió.
22 Octubre, 2006
De forma totalment involuntària em trobo de nou en un d'aquells períodes de canvi, i aquesta vegada no ho he buscat jo. Car i català, he canviat d'empresa i m'he apalancat a la més gran del país, l'INEM. Feia temps que em temia una retallada de personal, però al final han optat per donar-nos porta a tots, indemnitzar-nos amb el màxim permès (un punt a favor seu) i esperar que la vida ens torni a ajuntar.
Bé, no és cap drama... he estat molts cops a l'aturi trobar feina no ha estat mai un problema. Que la fena m'agradi, o em paguin prou perquè em surti rendible treballar ja són figues d'un altre paner. Però feina, el que es diu feina, en aquest país n'hi ha molta.
O sigui que ara em trobo que malgrat estic a l'atur tinc un munt de feina: estudiar el mercat a veure què es demana ara i a quins sous per tal d'orientar el currículum; buscar cursets que m'atreguin i siguin econòmicament accessibles per a seguir-me formant i no avorrir-me a casa; fer tots els tràmits de papers per tal de cobrar el subsidi com més ràpid millor; mirar les despeses que tinc per tal de reduir-les, ara no es tracta de gastar en bestieses; aprofitar per fer tot allò que fins ara no podia per manca de temps (anar al dentista, recollir aquells papers que no podia per incompatibilitat horària, etc); fer un llistat d'ETT's per anar a deixar el CV; desprogramar el despertador ja que ara no em cal matinar a diari; etc. Vaja, que de moment aniré més atabalat que si treballés. :-)
De rebot, suposo que les gates i GràciaNet en sortiran beneficiats...
20 Octubre, 2006
Acabo de veure a la televisió el darrer anunci de Sanitas. Tot l'anunci es basa en un fragment del monòleg que, al Mercader de Venècia, el jueu Shylock fa un alegat a la igualtat entre els homes siguem de la raça, credo o nació que siguem.
Al final, ni es molesten a dir que el text no és seu, deixant entreveure doncs que se l'han inventat ells.
Aquestes són les paraules originals de Shakespeare:
Hath not a Jew eyes? Hath not a Jew hands, organs dimensions, senses, affections, passions; fed with the same food, hurt with the same weapons, subject to the same diseases, heal'd by the same means, warm'd and cool'd by the same winter and summer as a Christian is? If you prick us, do we not bleed? If you tickle us, do we not laugh? If you poison us, do we not die? And if you wrong us, shall we not revenge?
Realment, s'ha de tenir la cara molt dura per apropiar-se de les paraules de Shakespeare com si fóssin teves.
18 Octubre, 2006
Doncs no, finalment no va ser la Pica d'Estats sinó el Puigmal... i em temo que la Pica fins l'any que vé res de res.
Era el meu primer cop tant al Puigmal com a Núria, i no em va decepcionar gens. Vam atacar el pic per la via fàcil, deixant el cotxe a Fontalba i pujant amb bastants ànims. Al cap de dues hores ja havíem fet pic, o sigui que ens férem les fotos de rigor i cap abaix que fa baixada (i vent). La baixada pel Coll de l'Embut va ser preciosa... resulta molt tranquilitzador caminar envoltat de silenci (de fet no és silenci sinó tan sols soroll de Natura). Així que mentre baixàvem vam poder veure com s'anava formant el cabdal d'aigua que finalment acaba al Freser, com serpenteja i s'amaga sota terra per sortir després; veure els cavalls pasturant i/o dormint; disfrutar del soroll del vent i el silenci humà...
Al arribar a Núria estava tot tancat degut a tasques de manteniment (millor) o sigui que ens vam apalancar a uns bancs a dinar i casi sense ni temps de fer baixar els entrepans vam continuar. Vam agafar un caminet que neix al voral del Camí de Queralb i després de 2 horetes més arribàvem de nou al punt de partida.
En total, havien sigut 6 hores justes passejant per les valls de Núria, recarregant piles i coneixent una mica més el nostre país tan petit que tenim. Les fotos les podeu trobar aquí, però ja us aviso que degut a la manca de càmara ho vaig haver de fer amb el mòbil i clar, no és el mateix :-)
17 Octubre, 2006
Avui ha vist la llum una entrevista que en Xavier Sala-Martín li va començar a fer a ne'n Montilla en un restaurant... i que no va poder acabar perquè el candidat a President va decidir que ja n'hi havia prou d'aquell color, es va aixecar i va pirar.
No discuteixo el dret de'n Montilla de considerar-se ofès per l'entrevista, cada ú s'ofèn de qui vol quan vol... però em sembla molt clarificadora la seva actitut durant tota l'entrevista. El company no assumeix cap error en la seva gestió, afirma que qui el critica és perquè no sap de què parla, troba correcte que els dirigents (o funcionaris màxims) no hagin de seguir les mateixes regles que els seus subordinats (tota una mostra de socialisme, sí senyor)... I finalment, en una mostra d'una manca de cintura acollonant per un personatge que es postula com a President de la Generalitat i que va d'humil i currante, comença a insultar l'entrevistador i se les pira.
En fi, cada ú tindrà la seva interpretació. La meva, ja de fa temps, és que aquest pallasso és un pàjaru de molt cuidadu a qui no m'agradaria tenir com a enemic... ni com a amic. I evidentment, encara menys com a President del meu país.
L'entrevista sencera la podeu llegir aquí.
16 Octubre, 2006
O sigui que uns quants dels països més xungus, acostumats a anar pel món repartint llenya quan tenen un excés d'adrenalina sense canalitzar, s'han posat d'acord i han volgut intimidar a Corea amenaçant-lo amb fer-li una cara nova si no deixava de fer proves. I cuidadín amb explicar-ho al cosí de Zumosol (la Xina, que també és un nen dolent i té bombes per donar i vendre) perquè aleshores la cara no seria l'única cosa nova que li farien.
Diuen que és perillós que Corea en tingui. La veritat, a mi qui em resulta perillós que en tingui són els USA ja que ells sí que les han llençat sobre la població civil. I a sobre, van repetir.
