Poema d'Albert Mussons dedicat als Castellers de la Vila de Gràcia.
Gràcies Albert!
UNA TORRE ESCLATADA DE BLAUS
Dedicat als Castellers de la Vila de Gràcia
Si a dins del pit t’esclata un blau
qualsevol vespre, qualsevol juny, a qualsevol recer,
si no t’enfaixen mai l’oblit ni la mesquinesa,
i amb la galta humida de l’infant esgarrapes el cel,
vol dir que ets un bon casteller, amic, un brau pilar
i que tens el cor gentil i la parla noble
i que et fons en un indret,
on la pluja de ciutat esdevé tendra
i centenars de torres encantades
envolten una pinya d’amistats amb nom de Gràcia.
Si creus en una vila conformada pel so de les
matinades,
colze a colze, braç a braç,
trèmul l’anxaneta als peus del sol,
mentre l’empenyen la força i la raó de mans
entrellaçades,
vol dir que ets un bon casteller, amic, un brau pilar.
Si enyores el vertigen d’alcàssers fondejats
allà on els blaus festegen prop del núvol
i d’altres, abrivats, acaronen amb els peus la beneïda
terra,
vol dir que ets un bon casteller, amic, un brau pilar
i que gestes una colla amb nom de Gràcia
i la beses, i l’estimes, i la vols, plàcidament.
I si de cas et trobessis allunyat d’aquestes vores,
quan esclati la preuada llavor d’un quinze d’agost,
a dalt del cim esquerp de rebrotada penya,
o endins del cos del mar enjogessat,
i ploressis amb altres que, com tú, senten temença,
pel gorg esbiaixat de la distància,
sigues amic, un bon casteller, un brau pilar
i aixeca amb tots ells l’erecta senyera
d’una torre tan alta com els déus,
una torre que, en els cors, hi brodi el nom de Gràcia
i el besi, i l’estimi, i el somiï dolçament.
Albert Musons
Nadal de 1997
