– El fred modifica la trajectòria del peixos ( Pierre Szalowski ) va ser premi llibreters d’un país nòrdic que ara no recordo. A mi no em va agradar gaire

– Ciutat de vidre ( Paul Auster )

– A peu per Murcia (JM Espinàs) Com sempre un bon llibre, amb les seves sensacions i reflexions de la mirada tranquil·la

– El silenci (Gaspar Hernández) Un bon llibre amb una bona història, però sobretot si t’agraden les ciències alternatives i vols acabar d’entendre-les una mica més.

– L’últim patriarca (Najat el Hachmin) Aquesta noia catalana d’orígens magrebins ja ha rebut alguns premis de renom dintre la literatura catalana i aquest llibre es un bon llibre. L’autora sap fer-ho perquè et fiquis a la pell del personatge

– El noi del pijama de ratlles (John Boyne) sincerament m’esparava molt més d’aquest llibre

– El codi da vinci (Dan Brown) Si la pregunta és Eduard encara no t’havies llegit el llibre aquest? La resposta es no. I si, la pel·lícula em va agradar.

– El caçador d’estels (knaled Hosseini) Molt recomanable

– La mort d’Ivan Ilitx (Tolstoi) ni fu ni fa.

– Olor a colònia (Silvia Alcàntara) Ja us he parlat amb un altre article

– Frase celebre de los niños2 (Pablo motos) Divertit

– The phantom of the opera (Jennifer Bassets) nivell per a gent amb poc angles. Com diem els companys de classe nivell P4

– CAT (Matthew tree) M’esperava més coses del llibre i del autor

– L’ultima carta del president companys (Toni soler) també us vaig fer un article fa poc

Si algú vol compartir alguna cosa d’algun llibre d’aquest parlem-ne.

“Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l’església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?

Atrapat, atrapat queda el lector fins a l’última pàgina d’aquesta novel•la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.

Olor de Colònia evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l’escola per als fills, l’església, les botigues i les cases per viure-hi.

Sílvia Alcàntara i Ribolleda, nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944, a mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s’acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua i, quan ho aconsegueix, se li obre un món que no havia pogut ni imaginar. Es posa a escriure i encara no ha parat. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l’Aula de lletres, on ensenyen tècniques d’escriptura literària; és de les primeres a apuntar-s’hi. Després, a l’Ateneu Barcelonès completarà l’aprenentatge. Ha guanyat alguns premis de contes breus. Aquesta és la primera novel•la.”

La vida transcorre plàcida a la Kabul de 1975 . Una ciutat animosa, en expansió; bolcada als concursos d’estels que s’hi realitza cada any. Guanyar-lo significa glòria i prestigi. Amir i Hassan decideixen participar i guanyar-lo. Però cadascú des de la seva situació social inamovible: amo i servent. Amir, vol guanyar-se l’admiració del progenitor vol demostrar que és ell realment l’escollit, i voldrà guanyar, en honor seu, el concurs d’estels. I ho fa, gràcies al suport i abnegació del seu amic Hassan.

Però el mateix dia, que ha de ser de glòria i felicitat per haver guanyat el concurs, s’esdevé un fet inesperat; brutal, colpidor, que marcarà la relació futura dels dos amics per sempre més. La covardia del més fort toparà amb la força moral del desvalgut. Una lliçó de fermesa i integritat moral que Amir no sabrà entendre fins molts anys més tard. I aquest sentiment de culpa, l’acompanyarà la resta de la seva vida.
En la fugida de Kabul per l’entrada dels talibans, i camí del seu exili a Nord-amèrica, Amir deixarà enrera una casa, una infantesa, i un amic i s’endurà un record que el tormentarà sempre. Però tindrà una oportunitat de redempció, quan anys més tard, ja casat, un antic soci del seu pare, Rahim Kan, el seu antic padrí, el farà cridar al seu costat. Està a punt de morir i abans li vol revelar un gran secret. El gran secret de la seva existència.

Entendreu., potser, com se sent un immigrant en país estrany i com l¡American way of life, va prenent forma en el cor d’un afgà que no vol perdre els orígens. I potser us emocionarà el sentit del retorn, de la retrobada, del coneixement de la història i l’assumpció del passat, recobert per un secret inconfessable.