Aqui teniu una imatges d’ell

www.cabanyal.com/…/dossier/dossier_fotos.htm

He copiat la seva biografia de la wikipedia

La seva família es va traslladar a Barcelona quan Centelles tenia un any. Va entrar a treballar com aprenent el 1924 en el taller fotogràfic de Ramon Baños on va aprendre la tècnica del retrat. Uns anys més tard es va convertir en ajudant de Josep Badosa, qui el va introduir en el món del fotoperiodisme. El 1934 es va independitzar i va col·laborar en diaris com La Publicitat, Diari de Barcelona, Última hora o La Vanguardia.

En començar la Guerra civil va ser destinat al front d’Aragó i es va dedicar a realitzar reportatges sobre les tropes. Va realitzar reportatges sobre la conquesta de Terol i sobre la batalla de Belchite. Va ser també col·laborador del Comissariat de propaganda de la Generalitat de Catalunya i va ser l’encarregat de l’arxiu de l’exèrcit de Catalunya instal·lat a Barcelona.

El 1939 es va exiliar a França i es va emportar una maleta amb els negatius d’aquelles imatges que considerava més rellevants. Les tropes franquistes van requisar la resta dels negatius que encara es trobaven en el seu domicili i que, posteriorment, es van traslladar a l’Arxiu de Salamanca.

Va estar pres en diversos camps de concentració on va aconseguir salvar els seus negatius així com les càmeres fotogràfiques que s’havia emportat. Va aconseguir fins i tot establir un petit laboratori fotogràfic en el camp de Bram, proper a Carcassona, gràcies a que posseïa un carnet de periodista expedit per les autoritats franceses.

El mateix 1939 va aconseguir un permís especial per a abandonar temporalment el camp de concentració i treballar en la verema. Quan va aconseguir feina fixa en un estudi fotogràfic, el permís es va convertir en definitiu. El 1942 va entrar en contacte amb la resistència francesa amb la qual va començar a col·laborar realitzant fotografies per a identificacions falses.

Alguns dels membres del grup de la resistència van ser detinguts el 1944 i el laboratori fotogràfic va ser desmantellat. Centelles va deixar els seus negatius a càrrec d’un amic i va tornar a Catalunya, entrant per la frontera andorrana. Es va instal·lar a Reus on va residir de forma clandestina durant dos anys.

El 1946 va tornar a Barcelona i es va presentar davant les autoritats. Va ser jutjat i va quedar en llibertat condicional. El seu passat polític li va impedir dedicar-se de nou al fotoperiodisme pel que es va decantar per la fotografia industrial. El 1955 va traslladar-se a viure a Premià de Mar (Maresme) fins el 1985, any de la seva mort. El 1976 va poder recuperar els negatius que havia deixat a França durant el seu exili. Les imatges van tornar a exposar-se i Centelles es va convertir en un símbol dels fotoperiodistes de guerra. El 1984, el Ministeri de Cultura espanyol li va concedir el Premi Nacional de Fotografia.

Un dels seus darrers actes en vida fou la de posar al corrent, abans d’ingressar a l’Hospital de l’Esperança de Barcelona (Barcelonès), les quotes que tenia com a militant del PSUC. El diumenge 1 de desembre de 1985 va morir a la ciutat comtal, a l’edat de 76 anys, a causa d’un limfoma.

Obra

Centelles va ser el tercer fotògraf espanyol en utilitzar una càmera Leica de pas universal que li va permetre realitzar un tipus de fotografia diferent. Els retrats de Centelles tenien una gran força expressiva, deixant a banda les clàssiques fotografies planes, sense relleu, que fins a llavors es realitzaven i que estaven, en certa manera, condicionades per les càmeres de plaques i per la utilització del magnesi. No buscava la creativitat sinó mostrar la realitat tal com era.

En el camp de la fotografia de guerra, va realitzar imatges que, a més del valor informatiu, prenien un aire propagandístic, el que va fer que moltes d’elles fossin portada dels principals diaris, sobretot de La Vanguardia.

El 29 de novembre de 2009 sorgí la polèmica quan transcendí la notícia que els fills de Centelles van vendre l’arxiu sencer del fotoperiodista per 700.000 euros al Ministeri de Cultura espanyol, per a destinar-lo al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. Tot i les queixes de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya per la compra-venta, fonts periodístiques de l’ACN esbrinaren que l’oferta catalana pujava a 500.000 euros. Mentre el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, considera la venda del llegat fotogràfic com una deslleialtat flagrant, els fills del fotoperiodista acusen la Generalitat d’intent d’espoli com el que que va patir el seu pare durant el franquisme.

Un altre any torna el concurs de fotografia Fotonat de la Universitat de Barcelona a la facultat de biologia, organitzat pel CRBA i aquest any presento aquestes dues fotografies.

Ja us aniré informant de com va el concurs i si m’han seleccionat per la fase final. Entreu aquesta galeria per veure les bones fotos dels altres anys.

Va néixer a Chanteloup-les-vignes, als afores de París, el 22 d’agost de 1908. Als 22 anys va decidir provar sort a Costa d’Ivori on va realitzar les seves primeres fotografies. Un altre cop a França, va adquirir una càmera Leica que quedaria associada a ell. Després de fer petites incursions al moviment surrealista va fundar l’agència fotogràfica Magnum amb Robert Capa, David Seymour i George Rodger.

Va cobrir importants esdeveniments com la mort de Gandhi, la Guerra Civil Espanyola o l’entrada triomfal de Mao Zedong a Pequín. Cartier-Bresson va ser el primer periodista occidental que va poder visitar la URSS després de la mort de Stalin.

Amb la seva esposa, Martine Frank, com ell, fotògrafa, va crear l’any 2000 una fundació encarregada de reunir les seves millors obres. Va morir el 2 d’agost de 2004 a Cereste, França.

Aquí us deixo enllaços

http://www.henricartierbresson.org/index_en.htm

http://www.magnumphotos.com/Archive/C.aspx?VP=XSpecific_MAG.AgencyHome_VPage&pid=2K7O3R1VX08V