cinema – Txewaka bloc

dilluns anire al cine!! i tu ?

txewaka — Fri, 29 Jan 2010 11:51:55 +0000

Davant d’una mesura que pretén normalitzar el català en el cinema, com a mitjà de comunicació nacional, no hi podem estar més que d’acord. El català té un espai a la televisió, el català té un espai majoritari a la ràdio, el català té un espai important a la premsa, el català té un espai normalitzat a Internet… Però malauradament, només el 3% de les pel·lícules que es projecten als nostres cinemes estan en llengua catalana.

Per contra, el Gremi d’Empresaris del Cinema ha anunciat que el dia 1 de febrer, tancarà les seves 74 sales en contra del cinema en català i fent-ho coincidir amb l’entrega dels Premis Gaudí, la cerimònia més important del món del cinema a Catalunya. La vaga, convocada pel proper dilluns està secundada principalment per les grans distribuïdores cinematogràfiques, com són Cinesa, Grup Balañá, Ocine, Yelmo o ACEC.

Davant d’aquesta situació, centenars de milers de persones s’han mobilitzat per Internet per demanar omplir les nombroses sales de cinema del país que dilluns vinent pensen obrir en tant que estan a favor del Cinema en Català. Crònica.cat anima als nostres lectors a omplir les sales de cinema a favor del Cinema en llengua catalana aquest pròxim dilluns 1 de febrer.

A continuació la relació de cinemes a favor del cinema en català i que obriran les seves portes durant tot el dilluns 1 de febrer:

Llista dels cinemes catalans que no faran vaga l’1 de febrer

Lauren Universitat (Barcelona)

Cine Arenas (Barcelona)

Cine Alexandra (Barcelona)

Casablanca Kaplan (Barcelona)

Lauren Gràcia (Barcelona)

Lauren Horta (Barcelona)

Lauren Sant Andreu (Barcelona)

Lauren Costa Brava (Blanes)

Cine Nou (Vic)

Cine Esbarjo-Verdi (Cardedeu)

Cinemes Montcada (Montcada i Reixac)

Lauren Viladecans (Viladecans)

Cinebaix (Sant Feliu de Llobregat)

Multicines La Bailet (Sant Vicenç dels Horts)

Cine Catalunya (Terrassa)

Club Catalunya (Terrassa)

Lauren Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Bosc Cinema Municipal (Vilanova i la Geltrú)

Cine Retiro (Sitges)

Cine Prado (Sitges)

Cine Casal (Vilafranca del Penedès)

Truffaut (Girona)

Arinco (Palamós)

Les Bruixes (Altafulla)

Lauren Reus (Reus)

Palace (Reus)

Lauren Lleida (Lleida)

Cine Funatic (Lleida)

l’unic cine que hi haurà pel·licules en català es l’alexandre

Avatar

txewaka — Fri, 08 Jan 2010 09:00:49 +0000

Una altre recomanació AVATAR aneu a veure-la . Sobretot permeteu-vos el gust de veure-la en 3D. Sí les pel·lícules en 3D de dibuixos ja sorprèn, en persones es al·lucinant.

officialavatar?blend=4&ob=4

Mentre l’estava veient em va vindre el cap que aquesta pel·lícula devia ser la mateixa sensació que van tenir els meus pares en veure una pel·lícula en color i en cinemascop.

La historia no és res de l’altre món però et quedés bocabadat veient la imatge. Un cop més el cinema s’avança.

celda 211

txewaka — Tue, 05 Jan 2010 10:11:05 +0000

Els que ja em coneixeu, ja sabeu que sóc un fan del bon cinema que fan a l’estat espanyol ( només del bo ) i aquest Nadal he anat a veure la celda 211 feta pel Daniel Monzon i protagonitzada per Luis Tosar amb una interpretació meravellosa.

watch?v=NJQNHHcExMw

Us deixo una de les moltes crítiques de la pel·lícula qeu he trobat per la xarxa.

La nueva película de Daniel Monzón llega con el gran Luis Tosar en su papel protagonista. Muchos dicen que para un papel de Goya, e incluso algo más. Sin duda que su papel de “Mala madre” es lo más destacado de una producción que sube la media de calidad del cine español visto hasta la fecha.

El filme cuenta la historia de un funcionario de prisiones que se ve atrapado en un motín carcelario el mismo día en el que comienza a trabajar en su nuevo destino. Se hará pasar por un preso, tratando de salvar su vida y acabar con la revuelta.

Luis Tosas se enfrenta a un personaje complejo, de esos que le gustan mucho. Y lo hace bien. Antes de ver la película estaba cansado de escuchar las constantes alabanzas hacia su interpretación. A mi juicio, merecidas. Aunque sin pasarse, es uno de sus mejores trabajos de los últimos tiempos. Dando vida al líder del motín, un personaje capaz de cualquier cosa y que literalmente, no tiene nada que perder

ÀGORA

txewaka — Wed, 11 Nov 2009 12:53:03 +0000

Alejandro Amenábar acaba de fer una pel·lícula que m’ha sorprès molt Àgora “ aquella gran frase que sols se que no se res” va ser la sensació que vaig sortir del cinema.

La imatge dels pobres cristians tot ho que ens han fet perquè no ens deixaven pensar i creure en el nostre deu tot poderós i únic. És el que sempre m’han ensenyat ( jo ja fa molts anys que no ho crec) però ningú es capaç d’ensenyar la veritat i ho cruel que ha sigut i és el cristianisme manipulant la història.

La pel·lícula és molt recomanable, per conèixer més la història i em quedo amb una frase de la pel·lícula dita per Hipàtia “tu t’aferres al que creus jo em qüestiono tot el que crec” més o menys era així la frase.

He extret la biografia de Hipàtia de la wikipedia

Hipàtia d’Alexandria o Hipàcia ^[1] (Hypatia, Ὑπατία) (entre 340-370 – c. 415-416) fou una filòsofa neoplatònica natural d’Alexandria a la província romana d’Egipte, que va destacar en els camps de la matemàtica i l’astronomia. Fou membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria. És considerada la primera dona coneguda en fer una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.

Filla de Teó (Theon), matemàtic i cap del Museu d’Alexandria, a Egipte, va col·laborar en l’obra filosòfica i matemàtica del seu pare. Tant el seu pare com ella eren pagans. ^[2] Cap a l’any 400, Hipàtia era una autoritat en l’ensenyament de la matemàtica i la filosofia. Es diu que va arribar a presidir l’escola neoplatònica de Plotí, a Alexandria, i que era bella, graciosa i modesta.

Els cristians d’aquella època, en ple ascens al poder i en lluita contra el paganisme, tendien a identificar la ciència amb el paganisme . De tota manera, entre els alumnes i les amistats d’Hipàtia també hi havia cristians preeminents. Quan s’inicià un greu conflicte entre Ciril, el patriarca d’Alexandria, i Orestes, el prefecte imperial, Hipàtia fou considerada una amenaça per alguns seguidors del cristianisme, que la van acusar d’excessiva familiaritat amb el prefecte i d’haver influït en ell per enverinar les relacions amb Ciril, i el clergat la va voler forçar a abandonar aquesta relació.

Probablement^[2]l’any 415, quan tornava a casa fou sorpresa al carrer per fanàtics ^[2] cristians encapçalats per un lector anomenat Pere, la arrossegaren del seu carro, fins a una església, on la van despullar i esquarterar. Teodoret va acusar Ciril d’haver instigat i aprovat els fets, si bé no n’hi ha cap evidència.

Obres

Totes les obres d’Hipàtia s’han perdut i només se’n coneixen els títols per les referències que hi fan altres autors:^[2]

Comentari a l’Aritmètica de Diofant d’Alexandria.
Comentari a la Cònica d’Apol·loni de Perge.
Edició del comentari del seu pare Teó a l’Almagest de Ptolemeu i als Elements d’Euclides.
Perfeccionament de l’astrolabi.