Veient tota la moguda que ha procurat el clos de l’hereu riera em dono compte de la necessitat de solucionar petits traumes polítics, o com a mínim fer la seva descripció.
- El infantilisme. Es tracta de confondre els teus desitjós amb la realitat.
- El cretinisme. El veure només la punta del dit i no la lluna que aquest assenyala.
- El messianisme. Pensar que tu tens la veritat absoluta i que el mon et seguirà.
- El distorsionisme. Veure la realitat deformada en excés per la meva mirada distorsionada.
- El conjurisme. Pensar que tot es una conxorxa per anar contra naltrus.
- El victimisme. Pensar que tots i tothom va en contra nostre.
- El narcisisme. Pensar que tot es fa al nostre voltant perquè som els únics importants.
- El provincialisme. Pensar que el únic important es el que passa a casa meva.
- El universalisme. Pensar que l’únic important es el univers i la cosa local i petita no es important.
-
- El pendonisme. Pensar que una anècdota es un gran acte patriòtic.
- El pedantarisme. El ser un pedant i pensar que saps mes que ningú.
Es clar que com a mínim jo tinc el pedantarisme….
De totes maneres interrogants importants. Qui serà el president del districte?
El nou o nova president de districte fins on pujarà? (el últim alcalde, el penúltim conseller…)
Com ens defendrem de nous parachutistes barcelonins?
Quins traumes i defectes falten a la llista?
