Possiblement s’estableix un doble procés: de formació per a aquells que volen fer política municipal o lícitament ser ambiciós, conjuntament amb aquells que ja tenen el seu terreny de joc en aquest camp. Crec més lògic que els candidats a regidor provinguin d’aquest món que no pas de ser gerents de districtes o de la part més tècnica de l’ajuntament, perquè m’entenguis.

Dedicaré un article al tema que demanes, perquè em sembla adequat i oportú i es mereix un debat únic.

Segon exemple: alguns catalans, per jugar a la “lluita armada”, han col.laborat amb ETA. Els pressos d’ETA a la presó estan units, gaudeixen de bons advocats, en fi, dins de la pena d’estar tancats, tenen l’avantatge de pertànyer a una organització que no els oblida. Quina sorpresa la dels pressos catalans col.laboradors d’ETA quan, en entrar a la presó, son rebutjats pels etarres i per tant no poden gaudir del avantatges, pocs o molts, de la unitat. El motiu? “Vosotros no formais parte de la “organización”.

Carles

Amb això vull dir que de feina des dels districtes ja se’n fa, i que hi ha molta gent competent i tirant endavant els projectes i serveis al seu territori, però per a la majoria de la gent el districte no serveix per a res.

Quina seria la millor opció política? Una única administració per a tot el Pla de Barcelona, l’organització actual o una nova organització amb capacitat política plena als antics termes del Pla (possiblement mancomunant alguns serveis, …?

Cuida’t!

puc estar d’acord amb tu en coses, però pensa que jo parlava de la pau i no de l’alliberament nacional que no era el tema de la xerrada. Podria haver estat sobre Iraq, però sóc dels que crec que el tema de la pau a Euskal Herria té incidència directa sobre els catalans.

Carles,

gràcies per llegir-me.
Perdona per no esmentar-te, però primer t’hauria d’haver vist. No et vaig veure, per tant, és difícil que t’esmenti, la qual cosa no vol dir que no hi fossis ni el contrari, no?

La senyora Renom no sé pas qui és (és la senyora que estava asseguda entre la dolors i l’anna simó?, però ja he esmentat en joan rigol. El fet que suggereixis que ho faig a propòsit em sap greu. Esmento la gent que conec. Tens raó en la maite fandos, i hi havia la teresa sandoval, també.

Recordaràs que no foren presentats, per això he dit que segur que em deixava gent important que potser no vaig conèixer.

Josep,
quan dic ajuntament de gràcia, em refereixo a la seu del que fou l’ajuntament de gràcia, ara seu del districte, i és com familiarment es coneix. Si d’això en dius demagògia, uix, em sembla molt agafat pels pèls, sincerament. Puc entendre que puguis criticar coses, però crec que aquesta part simbòlica, no.

Treus un tema interessant, i que dóna per molt. El que sí diré és que personalment i el meu partit aposta per la descentralització i d’això en fa funcionament normal. Aquesta quatre anys hem gestionat més pressupost i hem tirat endavant més polítiques pròpies. El que sí sé és que aquests quatre anys s’ha sentit, quan calia, una veu diferenciada i pròpia de Gràcia.

En el darrer plenari de divendres a la Casa Gran (com anomenem en família a l’Ajuntament de Barcelona, sense fer-ne demagògia) es va parlar de l’elecció directa de consellers. Per mi són dos processos paral·lels. Hi ha una part de descentralització de serveis i gestió, però crec que tu parles més de la desentralització política, la de decisions, i per aquesta cal canviar una llei espanyola, imagina’t la dificultat. Mentrestant, m’agrada veure un regidor que interlocuta amb les àrees centrals i exposa el punt de vista del territori. Per mi això també és descentralització. I això s’ha fet, t’ho ben asseguro.

Del tema de sobirania, possiblement hauré de parlar-ne un dia sobre el que penso d’aquest tema, no em prejutgis sense conèixer-me, et sorprendria.

Perquè fer com fan alguns polítics que parlen de l’elecció directa del regidor sense bastir-ho de contingut de gestió i com s’incardina és una mica de fum si no es concreta. Com aquell que diu que són els únics que duen quelcom al programa sense haver llegit el dels altres. Curiós, si més no, no creus?

No fem demagògia…els seus governants (del districte, ni tampoc l’ajuntament barceloní) no han fet res en el sentit d’aconseguir una major descentralització del poder polític barceloní, ans al contrari, en participen, però quan són a gràcia (on els seus mitjans de comunicació) fan gala d’unes idees que no s’atraveixen a portar a la pràctica.

Àlex, com ho veus això d’aconseguir una major “descentralització” i ser el màxim de soberans possibles?

Carles Agustí

Jo ja em vaig cansar de solidaritzar-me amb les seves causes i mira, ara casi que els prefereixo tenir-los lluny, ja que sempre ens acaba tocant el rebre a nosaltres.

Solidari? Si i tant. Però ells a casa seva i jo a la meva 🙂