Fa poc he pogut llegir un informe de la Ester Sánchez sobre la distribució de la inversió de l’estat en les diferents comunitats autònomes, i mira per on m’he anat a fixar en Catalunya. Cal dir que les dades utilitzades són de fonts oficials, en la majoria dels casos surten dels Anuaris del Ministeri de Foment, i per tant, hi ha una certa “cuina” en les dades. És una mica com el que passa amb el IPC, que els preus pugen increïblement, com amb l’entrada de l’euro, però miraculosament l’IPC puja molt poc, perquè és l’estat qui defineix quina metodologia utilitza per a calcular l’IPC, i per tant, si li convé que hi hagi una pujada moderada de l’IPC utilitzarà una metodologia que afavoreixi el que vol.
Tot i així, per molta “cuina” que es faci la realitat és la que és, i pots modular i moderar una mica les dades però difícilment podràs amagar la realitat. Així que comencem amb les dades totals de inversió que afirma haver fet el ministeri de Foment en el 2005.
(clica per ampliar)
A Catalunya s’han invertit 12.865 M€, sembla que no està malament però quan mires quin percentatge del PIB (Producte Interior Brut) representa o la quantitat de euros per habitant que representa això sortim molt mal parats. Cal notar que País Basc i Navarra són un cas a part perquè el seu sistema de finançament exclusiu els permet recaptar una major part d’impostos i ser el mateix govern “local” qui inverteixi en el territori, per tant, ja és normal que l’estat inverteixi menys.
Un altre taula per aclarir les coses:
Mentre que Catalunya rep el 11,9% de la inversió de l’estat aquesta representa el 19% del pes econòmic i el 15,5% de la població. Per tant, som una comunitat altament solidària amb la resta, doncs, s’inverteix per sota del nostre pes econòmic i per sota del nostre pes demogràfic. Això queda més clar en la següent gràfica:
La creu del mig significa la mitjana d’inversió de l’estat, en el eix horitzontal tenim el % de inversió sobre el PIB de la comunitat i en l’eix vertical el nombre d’euros invertits per habitant. Quan més a la dreta i més amunt estigui una comunitat més afavorida estarà. Si deixem de banda els casos especials del País Basc i Navarra tenim que Catalunya estem a baix de tot a l’esquerra, però el que em sorprèn és que allí a baix, en el grup dels solidaris com Catalunya m’esperaria trobar-hi aquelles comunitats que el seu pes en el PIB és superior al seu pes demogràfic. O dit d’una altre manera, les comunitats solidàries haurien de ser aquelles que la mitjana de riquesa que genera cada habitat es superior a la mitjana de l’estat. Catalunya és un cas d’aquests, mentre que tenim el 15,5% de la població de tot l’estat generem el 19% de la riquesa, però quines altres comunitats estan en aquesta mateixa situació? Doncs Aragó (3,2% PIB vs. 3% població), Balears (2,4% del PIB vs. 2% de la població), Madrid (17,4% PIB vs. 12,9% població), Navarra (1,7% PIB vs. 1,3% població), País Basc (6,2% PIB vs. 5,2% població) i La Rioja (0,8% PIB vs. 0,7 % població) .
Si analitzem les dades trobem tres grups:
1. Comunitats clarament receptores. Les comunitats autònomes amb una inversió de més d’un 20% per sobre de la mitjana estatal, tant per càpita com en percentatge sobre el PIB, són: Aragó, Cantàbria, Astúries, Extremadura, Castella i Lleó i Castella-la Manxa.
2. Comunitats equilibrades. A prop de la mitjana d’inversió estatal per càpita (al voltant d’un 5% per sobre o per sota), se situen Galícia, Andalusia, Múrcia, La Rioja i Madrid.
3. Comunitats clarament solidàries. Més d’un 20% per sota de la mitjana estatal, tant en inversió per càpita com en relació amb el PIB, es troben Canàries, València, Catalunya i Balears.
Perquè Aragó esta en el primer grup? Hauria d’estar com a molt en el segon! I que fa Madrid en el segon si hauria d’estar clarament en el tercer? Perquè els Valencians no es queixen si en realitat els tocaria estar almenys en el segon grup? Això sí, Catalunya amb mala fama, mala reputació però a pagar com el que més. Aquí es veu claríssimament com a l’estat no l’interessa una Catalunya independent i molt menys uns Països Catalans. Aportem el 31% de la riquesa de tot l’estat i a l’hora d’invertir en infraestructures rebem el 21,5% . Visca la solidaritat dels Països Catalans! ¬¬’
I ara podem veure un gràfic que ens mostra la tònica dels últims anys d’inversions.
(clica per amplia)
Aquí es veuen les inversions de l’estat de l’any 1991 fins al 2004 i es contabilitza el nombre d’anys que s’ha invertit per sobre del %PIB i per sobre del %població. Com sempre Navarra i País Basc són un cas a part. Doncs resulta que a Madrid s’ha invertit dos anys per sobre de la seva aportació al PIB i cinc anys per sobre del seu pes en població, al País Valencià tres i un i a Astúries, per exemple, sempre… i a Catalunya? Doncs mai! zero i zero, sempre s’ha invertit per sota del nostre pes en el PIB espanyol i per sota del nostre pes demogràfic.
L’Estat es va gastar el 2005 en infraestructures 2057 euros per habitant (de les inversions per habitant més baixes de tot l'estat) a Catalunya, tot i reconèixer el dèficit en infraestructures i el dèficit acumulat durant anys i anys de desinversió, com sempre a la cua de tothom. Ja ens toca que s’inverteixi per sobre de la nostra aportació al PIB i per sobre del nostre pes demogràfic, totes els comunitats no forals han tingut períodes d’aquests. Quan ha calgut no hi ha hagut cap problema en invertir clarament per sobre del que tocava per tirar endavant grans projectes, doncs, si volem ser justos ja és el moment que a Catalunya li toqui una inversió justa.
Jo crec que lo just ja no és com fan els polítics Catalans reclamar un millor repartiment, sinó que ens toca com a la resta de comunitats algun any de sobre-inversió perquè portem tota la vida de infrainversió. Nosaltres mai no hem rebut sobreinversió, i en canvi la resta de comunitats algun any o altre sí, sempre hem estat per sota, així que ja ens toca.
No són justes les engrunes que demanen els nostres polítics sino que caldrien dos anys d’inversió a Catalunya per sobre del nostre percentatge del PIB i cinc anys d’inversió per sobre del nostre pes demogràfic (com s'ha fet amb Madrid). És lo just, en totes els altres comunitats no forals s’ha fet, perquè no a Catalunya? O això o que ens deixin ser un comunitat foral com Navarra o el País Basc, llavors no tindré cap inconvenient en veure dos zeros en la última gràfica.
(clica per ampliar)
(clica per amplia)