12
2007
Camí d’Apira a la televisió
Per a tots aquells que no vau venir a veurem a l'espectacle Camí d'Apira, o sigui, pràcticament tothom. Comento varies coses.
Vam tenir força éxit, es van fer els quatre passes previstos i en total vam haver-hi uns 800 espectadors, dels quals hi havia uns 350 amb invitació. La resta van pagar els 12 euros de l'entrada, pel que es podria dir que va ser un éxit, tant per dates com pel tipus d'espectacle (dansa).
La veritat és que l'espctacle es va anunciar a pràcticament tots els mitjans de comunicació catalans. De moment guardo fotos on se'm recoenix perfectament al diari Avui, el Periodico i La Vanguardia. 😀
Tot i així, pels que no veu venir teniu un petit tast d'allò que us vau perdre a la televisió. Emetran mitjà hora de l'espectacle pel Canal 33 i el Canal Internacional de Televisió de Catalunya.
Canal 33 Dissabte, 13 de gener de 2007 a les 09:10
Canal 33 Reemissió Divendres, 19 de gener de 2007 a les 24:15
TVI Dissabte 20 a les 10:50
TVI Reemissió Dissabte 27 a les 05:10
No teniu excusa ara, eh!
23
2006
Camí d’Apira
Músiques i danses cap a una terra sense límits.
28, 29 i 30 de desembre de 2006
Institut del Teatre – Sala Ovidi Montllor
Plaça Margarida Xirgu, s/n
Barcelona
Dijous 28 a les 21h
Divendres 29, a les 21h
Dissabte 30, a les 18h i a les 21h
Vet aquí uns homes que volen tornar a casa. Vet aquí el vent que empeny la seva nau. "Camí d'Apira" us convida a enprendre novament el viatge fantàstic d'Odisseu i els seus per les terres mítiques de la Mediterrània; però avui, a cada port, el fruit del pillatge, el regal de l'aventura, serà una nova dansa que ens farà més savis.
Seguint el rastre de la poesia i el mite, els erudits han volgut identificar algunes de les terres de l'Odissea d'Homer: la terra dels menjadors de lotus seria Tuníssia; l'Illa dels tres vèrtex és, naturalment, Sicília; l'illa de la nimfa Cal·lipso s'alçaria davant de les costes d'Andalusia, ja als límits de l'Hades, d'aquell Estret de Gibraltar que era -i és encara per a molts- la fi del món… Empesos pel vent Bòreas, de cada indret n'hem pouat una múdica i una dansa tradicional.
Però no tornarem a Ítaca. D'Homer mateix n'hem après que l'important no és el destí, sinó el viatge interior i exterior, l'experiència de la vida. I el nostre destí final és en realitat Apira, un topònim homèric que vol dir "terra sense límits" i que, en aquest cas, els geògraf no han pogut identificar amb cap territori real. Perquè Apira no és exactament un lloc: Apira és un àmbit sense límits, un espai obert de comunicació i convivència. I el millor vehicle per arribar-hi és la música i és la dansa, llenguatges universals.
I aleshores comprendrem el missatge que s'amaga en les primeres notes de la cançó que obre l'espectacle, "Apó xeno topo", que vol dir "En un lloc de l'estranger". Aquestes notes tradicionals d'Esmira són exactament les mateixes que enceten un altra cançó tradicional, però just a l'altra banda de la Mediterrània: "El cant dels ocells".
Venda d'Entrades al Telentrada
29
2006
L’ètica del Periodisme
Últimament estic veient en els mitjans graciencs força vicis de “mal periodista”, així que m’agradaria recordar que a Catalunya hi ha un codi ètic de la Professió que molts sembla que no coneixen.
Per la gent que no ho coneixeu, us puc dir que es pot resumir en dotze criteris que tot periodista hauria de seguir. Per tant, tothom que pretengui o digui que faci “periodisme” hauria de seguir-los (jo no en faig :D)… Després us posaré els 12 criteris, però abans m’agradaria destacar tres punts:
# “difondre únicament informacions fonamentades”
– Ja n’hi ha prou de fer una notícia a partir d’un comentari d’una sola persona! Contrasteu la informació d’altres fonts, i sobretot, de les altres parts implicades!
# “evitar la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets”
– Que masses vegades sentim campanes, eh!
# “Rectificar amb diligència i amb tractament adequat a la circumstància… sense eludir, si calgués, la disculpa”
– En aquest punt em refereixo a certes pràctiques d’alguns com: Modificar les notícies sense dir res. Equivocar-se és humà però cal informar de les rectificacions, el que no pot ser és anar canviant una notícia de la xarxa segons com bufa el vent sense dir res! I les persones que han estat mal informades? Qui les informa que hi havia un error en la notícia i que s’ha modificat? … o per exemple eliminant comentaris de les notícies sense dir res, sobretot si els comentaris que segueixen es basen en el que deia el comentari eliminat. Qui informa que falta un tros de la conversa i que els comentaris i el fil argumental estan truncats? Una mica de rigor! Si us plau!
Criteris del Codi ètic de la professió a Catalunya
1. Observar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada d'ambdues coses, així com la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.
2. Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d'expressions o qualificatius injuriosos.
3. Rectificar amb diligència i amb tractament adequat a la circumstància, les informacions -i les opinions que se'n derivin- que s'hagin demostrat falses i que, per tal motiu, resultin perjudicials per als drets o interessos legítims de les persones i/o organismes afectats, sense eludir, si calgués, la disculpa, amb independència d'allò que les lleis disposin al respecte.
4. Utilitzar mètodes dignes per a obtenir informació o imatges, sense recórrer a procediments il•lícits.
5. Respectar l'off the record quan aquest hagi estat expressament invocat, d'acord amb la pràctica usual d'aquesta norma en una societat lliure.
6. Reconèixer a les persones individuals i/o jurídiques el seu dret a no proporcionar informació ni respondre preguntes, sense perjudici del deure dels periodistes a atendre el dret dels ciutadans a la informació. Aquest dret protegeix molt especialment l'estricte confidencialitat sobre la salut o la malaltia d'una persona com a nucli de la seva privacitat, malgrat la curiositat que pugui haver-hi en el cas de personatges coneguts públicament, fins i tot més enllà de la seva mort. Pel que fa a assumptes relacionats amb les administracions públiques, el dret fonamental a la informació ha de prevaler sempre per damunt de qualsevol restricció que vulneri injustificadament el principi de la transparència informativa a la que estan obligades.
7. No acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers per promoure, orientar, influir o haver publicat informacions o opinions. En tot cas, no s'ha de simultaniejar l'exercici de l'activitat periodística amb altres activitats professionals incompatibles amb la deontologia de la informació, com la publicitat, les relacions públiques i les assessories d'imatge, ja sigui en l'àmbit de les institucions o organismes públics, com en entitats privades.
8. No utilitzar mai en profit propi informacions privilegiades obtingudes de forma confidencial com a periodistes en exercici de la seva funció informativa.
9. Respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i malaltia i en casos o esdeveniments que generin situacions d'aflicció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies, especialment quan les persones afectades ho explicitin.
10. Observar escrupolosament el principi de presumpció d'innocència en les informacions i opinions relatives a causes o procediments penals en curs.
11. Tractar amb especial cura tota informació que afecti a menors, evitant difondre la seva identificació quan apareixen com a víctimes (excepte en supòsit d'homicidi), testimonis o inculpats en causes criminals, sobretot en assumptes d'especial transcendència social, com és el cas dels delictes sexuals. També s'evitarà identificar contra la seva voluntat les persones pròximes o parents innocents d'acusats o convictes en procediments penals.
12. Actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d'informacions o opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creences, extracció social i cultural i malaltia, així com incitar a l'ús de la violència, evitant expressions o testimonis vexatoris o lesius per a la condició personal dels individus i la seva integritat física i moral.
27
2006
Salt al buit
Fa força anys que ballo en un esbart, activitat on he progressat molt i he viscut grans actuacions però… hi ha moments en que toques sostre, o fins hi tot que vas enrera, i quan analitzes els problemes d’aquest estancament te n’adones que el problema és el lloc on estàs; és com el jugadors de futbol, poden jugar tota la vida en segona divisió i ser titulars indiscutibles en el seu equip o fer el gran salt, saltar a primera divisió i barallar-se amb els millors, encara que puguin acabar a la banqueta.
Jo he decidit fer el salt, penso que mai jugaré a la champions però almenys ja estic a primera divisió… s'han acabat les limitacions d'un esbart, comença l'aposta descarada per la nova creació. Un altre dia us parlaré més d’aquest salt però de moment prepareu-vos per la meva estrena en la primera divisió, us deixo un petit avanç.
Camí d'Apira
Lloc: Sala Ovidi Montllor – Teatre Mercat de les Flors
Idea i guió: Jordi Lara
Música i arranjaments: Jorge Sarraute
Música: Cobla La Principal del Llobregat, Grup de percussions Tac-te-que-té i Cor de Mariona Cautelar
Escenografia i vestuari: Montserrat Figueres
Actor: Xisco Segura
Seleció de Dansaires dels esbarts: Orfeó Gracienc de Barcelona, Comtal de Barcelona, Gaudí de Barcelona, Sant Martí de Barcelona, Montserratí Martinenc de Barcelona, Fontcoberta de Banyoles, Dansaire de Molins de Rei, Dansaire de Castelló d'Empúries, Sant Martí de Torrelles de Llobregat, Associació per la dansa Estudi Folck de Manresa i Enèsim Companyia de Ball
Coreografia i direcció artística: Leo Quintana
dijous, 28 de desembre de 2006 a les 21 h
divendres, 29 de desembre de 2006 a les 21 h
dissabte, 30 de desembre de 2006 a les 18 h
dissabte, 30 de desembre de 2006 a les 21 h
Properament venda d'entrades al Telentrada i fins a una hora abans de la funció.
24
2006
Experiències de desenvolupament en software lliure
Un projecte que m’ha reportat algunes sorpreses molt agradables és el lifetype, recordeu que fa poc hem afegit al sumari dels blocs un llistat dels últims comentaris? Doncs resulta que aquest codi Made in Gràcia ja ha fet el salt a la Xina.
Un sistema de blocs similar als blocs de GràciaNet ha utilitzat el meu codi per afegir aquesta mateixa funcionalitat al seu sistema. Podeu seguir una mica el fil aquí. La veritat és que m’ha fet gràcia veure el mateix sistema de comentaris que nosaltres però tot amb xinès 
) anomenada “CSS caching aggregation”. La idea és molt simple, consisteix en agafar totes les CCSs que Drupal necessita per mostrar una pàgina, agrupar-les en una sola per reduir el nombre de peticions HTTP al servidor, aplicar unes funcions que optimitzen la CCSs (eliminant espais i salts innecessaris… etc…) i a sobre, desar aquesta nova CCS única unificada optimitzada en una cache.
El resultat final és una càrrega fins a un 70% més ràpid de la pagina inicial d’un portal Drupal, un estalvi entre un 10-15% de tràfic per CCSs… etc. Podeu seguir el tema en alguns fils com aquest o aquest.
Ambdós projectes són similars però tenen els focus principals situats en coses diferents. A Drupal hi ha una autèntica obsessió pel rendiment, la qualitat del codi, l’arquitectura i els desenvolupadors, us puc assegurar que en molts moments és una obsessió gairebé malaltissa, perquè he vist dures revisions d’un codi perquè la funció isset() és una mica més ràpida que empty() en certes situacions tot i funcionar igualment (són capaços de reprogramar tot el API per guanyar un 1% d’eficiència o aconseguir una arquitectura més sòlida i escalable). En canvi joomla! centra el seu focus en la comunitat i l’usuari sense coneixements, intentant guanyar el màxim de compatibilitat per aprofitar tots els mòduls de mambo o fins hi tot els temes del wordpress.
Per mi, uns són massa puristes, perquè a vegades promouen canvis que obliguen a adaptar TOTS els mòduls i temes fets fins al moment, cosa que implica que molts es perden pel camí… i els altres són massa tolerants, perquè aguanten codis obsolets i arquitectures qüestionables per continuïtat i compatibilitat.
Després de provar i revisar la documentació dels propers llançaments de Drupal 5 i Joomla! 1.5 (que curiosament salten de la versió 1.0 directament a la 1.5 per raons “comercials”), crec que Drupal és netament superior. La majoria de prestacions tècniques del nou Joomla! fa força temps que Drupal ja les incorpora, fins hi tot coses com el suport de multi-llocs en una mateixa instal·lació no serà inclòs en la versió 1.5 de joomla! i esta previst per a futures versions (un mode de treball que esta fortament afiançat en el nucli de Drupal des de fa força temps). Un altre focus de millores del joomla! 1.5 són les funcions de cache, altament criticades en l’anterior versió pel seu baix rendiment (això els anirà molt bé perquè realment coixejava per aquí).
27
2006
Les contradiccions de la política (CiU – PSC)
Simplement mireu aquests dos retalls del diari La Vanguardia, és curiós amb quina facilitat es canvien els papers a la política 😀
La Vanguardia, 13 d'abril de 2003
La Vanguardia, 19 de Juny de 2006
27
2006
Explorer 7 vs. FireFox 2 : [2 a 2]
De moment anem dos a dos amb el tema de vulnerabilitats, ja han sortit a la llum dues vulnerabilitats del IE 7.0, la primera vulnerabilitat sembla que afecta a IE 5, 6 i 7 i va ser reportada el dia 19 per Secunia, segons la versió de microsoft el problema surt d’un component de windows, el qual afecta a Outlook Express però pot utilitzar el navegador com a vector d’atac. Sembla que un lloc maliciós podria accedir a dades d’altres finestres obertes.
La segona vulnerabilitat, reportada també per Secundia sembla que permet obrir una finestra emergent amb el títol d’un lloc visitat prèviament per l’usuari, permeten certes pràctiques de pishing.
En quan a les dos vulnerabilitats anunciades per a FF, la primera està relacionat amb una vulnerabilitat corregida en la versió anterior, segons la llista Bugtraq l’han catalogat com a greu però els responsables de FF diuen que només és un problema secundari de la primera vulnerabilitat que pot fer que FF deixi de respondre i es tanqui.
El segon problema, publicat per la llista Disclosure informa d’un problema que podria ser explotat i utilitzat per enganyar a l’usuari a revelar informació confidencial. Tot i que actualment encara no hi ha més informació sobre aquesta.
22
2006
Estem fatal
Ja fa temps que estic enganxat al concurs de Google Ídol. Jo ja passo de política i aprenents de frikis, vaig directament al frikisme dur.
Perquè us feu una idea del concurs us adjunto dos videos dels participants d'aquesta setmana.
Tot i així la política catalana cada dia s'assembla més a aquest concurs que tant m'agrada… perquè no ens enganyem, en que s'estan convertint els nostres polítics? Doncs en una gent que fan playback, es dediquen a repetir el que els han dit i surten per la tele a fer el ridícul.
I em repeteixo… per a quan un gidol gracienc? No surten voluntaris?