maig 20th, 2007

La nit dels museus (una crònica diferent!)

Ahir dissabte dia 19 era el dia que es celebrava a nivell europeu la festa de “La nit dels museus”. On molts dels museus importants tenien les seves portes obertes en horaris fora del comú.

Jo, agosarat de mi, li vaig proposar a la meva parella aprofitar aquesta efemèride per tal d’anar a tres d’aquestos museus: el MACBA, el MNAC i la Fundació Miró.

L’excursió la vam començar a les 7 de la tarda al MACBA, on vam trobar un museu massa gran en comparació amb la col·lecció que mostràvem, ja que només estava oberta l’exposició permanent…

Sortint del museu d’art contemporani vam decidir anar xino-xano fins a la muntanya màgica de la capital catalana. Montjuïc ens va rebre en forma de laberint, maleït Construmat!! Un com rodejat la fira del totxo vam aconseguir arribar a la espectacular escalinata dels MNAC. No hi havia color! Millor organització, totes les exposicions obertes, molta més seguretat i personal capacitat… Vam gaudir de l’art romànic, gòtic, barroc, modern (incloent 5 quadres de Picasso) y també de les col·leccions de la baronessa Thyssen y del llegat Cambó… Un museu preciós, que per desgracia nostra no vam poder veure’l tot sencer ja que ens havíem proposat anar al Miró abans de dos quarts de dotze…

Cansats i encara sense sopar, i mig perdut per les males indicacions vam arribar a la Fundació Miró. Un museu molt recomanable, amb una col·lecció permanent del geni català…  I també en aquests cas una exposició temporal extraordinària d’en “Claes Oldenburg Coosje van Bruggen”, que segurament molts no os sona, però si os dic que es qui va fer els llumins que estan perduts per allà d’alt de Barcelona os sona mes…

Conclusió final… molta cultura, molt art, butllofes als peus i mooooolt cansanci… Una bona tarda-nit de cultura! Molt recomanable…!

maig 19th, 2007

Campanya publicitària a favor del preservatiu a França

Os deixo tres anuncis que estan emeten a França per tal de concienciar a la població que si has de tenir relacions sexuals, el millor que pots fer es utilitzar el condó, tant si ets heterosexual o homosexual…

 

 

maig 18th, 2007

Brotxeta de libèl·lules com a menú reial

Tercer i possiblement últim dibuix de la colecció “Granotes Monàrquiques”. Aquest tanca, per ara, la saga de dibuixos que vaig començar el passat dissabte. El que os porto avui l’he titulat: “Brotxeta de libèl·lules com a menú reial”.

 “Brotxeta de libèl·lules com a menú reial”.  Il·lustració de Roger Giménez Tomeo - 2007

Il·lustració de Roger Giménez Tomeo – 2007

maig 16th, 2007

Ponte el cinturón!

Si teniu oportunitat mireu el nou programa de la Cuatro: Factor X…

Ja tenen el primer èxit freak!: Ponte el cinturón!

No se si em fa gràcia per que es molt friki o realment hem fa pena la pobre noia…

 

 

maig 15th, 2007

Soc Blau i soc príncep

Os deixo el segon dibuix de la colecció “Granotes Monàrquiques”, aquest es titula: “Soc Blau i soc príncep”.

Soc Blau i soc príncep  Il·lustració de Roger Giménez Tomeo - 2007

Il·lustració de Roger Giménez Tomeo – 2007

maig 14th, 2007

Ni siquiera tuvo tiempo de despedirse (experiència literaria-il·lustrativa)

Tots coneixeu la meva passió per la il·lustració, tots sabeu que qualsevol excusa es bona per a mi a l’hora d’agafar un llapis…

Doncs des de fa uns dies que m’he embolicat amb un projecte amb una altra persona, es tracta d’il·lustrar una relat literari curt.

Ella es diu Noemi Gallego, és una molt bona amiga que li encanta escriure i explicar histories d’amor i desamor a traves de petits contes.

Vaig decidir fer aquest intercanvi amb la motivació d’intentar dibuixar els  sentiments que una altra persona ha plasmat en un paper amb una altre tècnica diferenta a mi. Espero haver aconseguit que els meus traços tinguin tanta intensitat com les paraules escrites per ella.

 

Ni siquiera tuvo tiempo de despedirse

“Ni siquiera tuvo tiempo de despedirse. Ni siquiera pudo tenerlo. Tuvo que huir de noche, cuando la luna escondía lo que el sol mostraba. Cuando el sonido de los grillos se confundía con el viento suave que soplaba en mayo. De noche, cuando ella no podía impedirte que la abandonaras, con sus lágrimas saladas y sus besos dulces.

Recorrió la distancia que separaba el punto exacto donde él estaba hasta la vieja y sucia estación de tren.

El tren, su tren, partía en media hora y eso suponía visualizar en cinco breves segundos su vida anterior para poder llevarse pequeños pedacitos de recuerdos. Pinceladas de besos apasionados. Caricias sin pedir permiso. Cenas románticas y lunáticos fines de semana. Visitas a países que jamás olvidaría y el recuerdo impregnado en cada poro de su piel, en cada gota de sudor que lentamente recorría su frente y su cuerpo imaginando noches estrelladas y gritos de placer incontrolable.

Era evidente que tenía que ir corriendo a la estación si no quería perderlo. A lo lejos se oía el silbido de otro tren. Quizás con otro destino distinto pero siempre con el mismo final.

Se colgó al hombro una mochila de sentimientos y lentamente, como quien no tiene prisa por llegar, con la vana esperanza de que quizás no llegara a tiempo a coger ese tren, y así, sin más, volver a su rutina, emprendió el camino hacia el medio de transporte que cambiaría para siempre su vida.

Pero llegó puntual. El tren lo esperaba. Y pudo escuchar alto y claro como una voz mecánica y agria anunciaba a todos los pasajeros ya había llegado y que pronto emprenderían la marcha.

En las ruedas chirriantes podían oírse perfectamente los gritos y lloros de todos aquellos que desde el andén despiden a sus seres queridos. En cada vagón un olor dulzón impregnaba el aire caliente y asfixiante que aún perduraba después de cada viaje.

Los viajeros, la mayoría personas mayores se amontonaban en las escaleras para subir y agitados se daban empujones, intentando llegar los primeros para coger sitio en las usadas butacas de los compartimientos. Nadie había venido a despedirse de él. Nadie sabía aún nada de su partida.

Al intentar subir después de ceder el paso a una señora con muchas prisas y a un señor maleducado que insistió en que los mayores primero, se dio cuenta que algo tiraba de él.

Una mano le agarró de la chaqueta y al girarse, descubrió sorprendido que se trata de una niña pequeña. Sus ojos tan azules como el mar estaban brillantes y llenos de lágrimas. Su pelo rubio y revuelto descansaba en una coleta. Y su cara, llena de pecas y manchas era un lago de tristeza y melancolía.

Tú no deberías estar aquí, al igual que yo somos dos inocentes marionetas del destino.– dijo ella

¿Te has perdido? ¿Dónde está tu mamá?- preguntó preocupado, pero cuando se quiso dar cuenta dos señoras mayores, vestidas de luto, le empujaron casi a la fuerza en el vagón y al girarse la niña había desaparecido.

Al subir por fin al vagón notó un ligero mareo. Las manos le sudaban y las piernas temblorosas hicieron que cayera y perdiera el control de su cuerpo. Y allí, inconsciente, junto al resto de pasajeros, emprendió su viaje.

Han pasado dos meses desde ese día. Y no recuerda nada. Sólo sabe que está muerto.

Muerto espiritualmente, de alma y corazón. El tren que cogió partía hacia su nueva “vida”. Una vida sólo, una vida sin ella. Murió cuando él la descubrió con otro, la misma tarde de su partida. Los vio claramente. Sentados en un café lleno de cuadros y fotos antiguas. Riendo sin parar y suavemente rozándose entre humo de cigarros y perfumes baratos. Descubriendo noches de pasión y frías promesas de amor.

Murió sin ni siquiera tener tiempo de despedirse.”

Text: Noemi Gallego  –  Il·lustració: Roger Giménez – 2007

maig 13th, 2007

Vibres amb la música?

Ets noia? t’agrada la música? ets d’aquelles que sempre tarareges? tot el dia amunt i a baix amb l’Ipod?

Doncs l’empresa Soft Paris ha creat un perifèric pel teu Ipod… un perifèric que et farà vibrar… si, si vibrar… Un vibrador, anomenat OhMiBod, que vibrar a ritme de la musica que sona en el teu aparell d’Mp3… Curiós… però real!

Mireu l’anunci…

Via: LlamameLola.com

maig 12th, 2007

Monarquia o Anques de Granota?

Aquí os deixo la meva ultima il·lustració, es tracte d’una obra pensada mentre em dutxava aquest mati intentant-me despertar de poques hores de son de l’última nit.

Es tracte d’una idea surrealista… i l’he titulat: “Monarquia o Anques de Granota?”

“Monarquia o Anques de Granota”  Il·lustració de Roger Giménez Tomeo - 2007

Il·lustració de Roger Giménez Tomeo – 2007

 

maig 10th, 2007

Una visió poètica de la mort i la reencarnació

La mort i la reencarnació poden ser de moltes formes, te les pots imaginar de mil maneres, però segurament ningú a part d’en Kitty Lin (http://www.kitsha.com) ho podia imaginar de forma tant poètica i tant maca…

Gaudiu d’aquest treball ben batut però poc sacsejat…
“The Sky Bar”

 

 

Per cert aquest curtmetratge ha estat dins la selecció dels premis Audience Awards del Festival Animex 2007. I està basat en la cançó de Bartender Angel de la cantant de Taiwan Mavis Fan


Via: LlamameLola.com

maig 9th, 2007

Despullar-se ràpid o millor de mica en mica…

Amb una mica de música suau, intentant anar a ritme et vas descordant la camisa, amb un moviment fi la deixes caure al terra, et treus el calçat de forma digne sense caure per terra, i et descordes els pantalons… i els deixes que caiguin…

Aquesta podria ser una manera més o menys digne de despullar-te… o no?

Però com sempre, els japonesos poden tirar tot això per terra… i si no, mireu aquest vídeo…

 

« Pàgina prèviaPàgina següent »

Aneu a la barra d'eines