La closca de la poma

Ja os he parlat un parell de cops de la Noemí, la meva companya (encara) de feina que li encanta escriure relats curts... Doncs ella esta vinculada en un “club d’escriptura” per Internet que cada setmana proposen una frase per tal que els usuaris escriguin els seus relats curts... Aquesta setmana passada la frase era: “Imaginaba que era un pirata”. I ella ha decidit escriure’l sobre mi... Diu que no esta acabat i que no el presentarà al “club”, però tot i així ha volgut que jo el tingues! Gràcies!

“Imaginaba que era un pirata. De hecho lo imaginaba siempre, en cada parte de su vida. Abría su cuaderno de dibujo y dejaba volar su imaginación.

Imaginaba que tenía un barco enorme, con una negra bandera ondulada por el viento. Una bandera con una blanca calavera y dos huesos cruzados en su interior. Imaginaba que llevaba un pañuelo en la cabeza y que su lápiz de dibujo era un garfio. Se imaginaba una vida pirata. Lejos de las leyes, de gobiernos con la libertad por compañera. Imaginaba poder viajar allá donde no iba nadie, donde las aguas eran tan peligrosas como excitantes. Se imaginaba saqueando otros barcos, atracando en mil puertos y bebiendo ron cuando quisiera...su tripulación, sería la mejor de todas, y por supuesto, su alma era de un pirata, pero un pirata de verdad...frío, duro, calculador, sin corazón y poco respetuoso...pero él en el fondo sabía que no era así...disfraza su sensibilidad con pinceladas de negro y su capacidad de ayudar a los demás lo sustituía mirándose al espejo continuamente y repitiéndose lo "cruel" que era...

Quien tuvimos la suerte de conocerlo, a él, a Rog el "perverso" supimos desde el primer momento que intentaba engañarnos, escondiéndose en pañuelos enormes y en historias increíbles...sólo unos pocos...los elegidos, sabían que detrás de su máscara, había en él un "pirata" bueno y honesto...”

Noemí Gallego – Juny 2007 -

Uff!… com canvia la vida en qüestió d’una setmana… Dos dels meus puntals basics a la feina han decidit marxar… un el divendres passat, i l’altre aquest proper…

El primer, en Jose, era el programador amb qui compartia el dia a dia, hora a hora, minut a minut, tota la meva jornada. Una d’aquelles persones que fa que la feina sigui molt més agradable i senzilla… un tipus excel·lent que ha marxat per millorar, ja ell s’ho mereixia de fa molt de temps! Sembla un home dur, però que li pots agafar carinyu… Ens seguirem veient segur!

La segona, em fa sentir una sensació agredolça, la Noemí  es potser la persona que em transmet més afinitat dins del curru, la noia de recepció amb qui ràpidament vam començar a intercanviar bromes, confidències i converses… La sensació dolça es per que se que necessita el canvi, necessita sortir d’un lloc on porta més de set anys i que finalment la portat a la monotonia. Però indubtablement la sensació que preval per sobre la dolça es l’agre… ja que jo em sentiré força sol, sense els cafès matinals amb ella, sense els e-mails a mig mati, sense les clocades d’ull cada cop que ens veiem pels passadísos… La trobaré molt a faltar.

Per sort, se i de bona tinta que no perdre el contacte amb cap dels dos… Sort del Messenger, del e-mail, del mòbil… i sobretot de les bones intencions!

Aquest post que deixo avui es mes propi del bloc de mon germà (daus de deu) però no puc evitar dir que he estat jugant al joc de cartes anomenat “Munchkin” i es súper divertit i molt fàcil de jugar…

Ahir vaig anar a comprar-me’l, ja que les primeres partides les vaig fer amb les cartes de mon germà, al arribar al Gigamesh em van dir que el “Munchkin” original esta esgotat i que fins a mitjans d’estiu no el tornaran a editar, i per això em vaig acabar comprant els “Star Munchkin”… igual de divertit i amb la mateixa mecànica de joc.

Si voleu més info sobre el Munchkin: http://www.edgeent.com/munchkin/

I si voleu info de Star Munchkin mireu aquí: http://www.edgeent.com/starmunchkin/

Molt recomanable!!! De debò!

– Els “corbates verdes”, si, si… els venedors de pisos

– Obrir un caramel i que estigui trencat

– Dormir destapat

– La gent que fa les castanyoles amb els dits mentre que caminen…

– Russell Crowe

I a vosaltres quines coses os fan ràbia sense motius lògics?

Segurament per algú nascut a l’any 83 el fet de que m’agradi la música d’en Lluís Llach es deu tractar d’un fet paranormal. Doncs no hi puc fer-hi res… M’agrada! I com ja vaig dir el dia que es va retirar realment es una autentica llàstima, he decidit fer una il·lustració en homenatge a l’artista…

Il·lustració de Roger Giménez Tomeo – 2007 

No crec que tingui gaire cosa a veure, però casualment el dia de l'estrena del video clip s'ha mort el Fary.

…Quina putada…!! amb lo maco que hagués estat que es mengessin la grua de la Cibeles…

Aquest dibuix es producte d’una de les meves moltes paranoies, en concret aquest va sorgir en una conversa pel messenger amb una amiga, quan ens acomiadàvem li vaig dir alguna cosa així com: “Bona nit, somia amb alguna cosa maca, com per exemple un rinoceront amb tu-tu”.

Aquesta tonteria de frase, se’m va quedar gravada a la ment, i li he estat donant voles durant dos dies, fins arribar a fer alguns esbossos als papers que tinc a sota el teclat de la feina, o un dibuix de prova a l’agenda personal de la meva novia… però el resultat final os el deixo aquí, espero que os agradi!

Il·lustració de Roger Giménez Tomeo – 2007

Aquí os deixo un d’aquells e-mails típics on adjunten imatges (algunes falses) d’alumnes que l’han cagat molt en els exàmens. Hi ha d’algunes molt bones…!

La ment humana es mooooolt curiosa!!

“Hola Bush! Adéu rellotge!” segurament a estat la frase que haurà pronunciat un dels ciutadans albanesos que han rebut al president dels Estats Units. Mireu les imatges i no perdeu de vista el rellotge d’en Bush!