Sobre de com es diu en carod per molta tonteria que sembli crec que ha aconseguit el què es pretenia i és que dels tres entrevistats només es parli d’ell.

Una amiga Irlandesa que fa poc temps que viu per gràcia, ahir em va comentar que no sap com s’ho fa en carod que surt a tot arreu, ale aqui queda esto.

De Campos de Castilla
A orillas del Duero
Castilla miserable, ayer dominadora,
envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora.
¿Espera, duerme o sueña? ¿La sangre derramada
recuerda, cuando tuvo la fiebre de la espada?
Todo se mueve, fluye, discurre, corre o gira;
cambian la mar y el monte y el ojo que los mira.
¿Pasó? Sobre sus campos aún el fantasma yerra
de un pueblo que ponía a Dios sobre la guerra.

–Antonio Machado
(http://memojo.com/memojowiki/Wiki.jsp?page=DespreciaCuantoIgnora)

Pel que fa a la participació d’en Carod-Rovira, coincideixo amb en Roger, que ens hem quedat en l’anècdota. Jo també vaig escoltar per la ràdio els estractes sobre el seu nom i, a partir d’això, me’n vaig anar a Youtube i vaig veure tota la seva intervenció. Però vivim en un mon tan saturat d’informació, que ens exigeix aprofundir-hi. No podem quedar-nos només amb allò que ens ofereixen. Que no ens passi com a la senyora que pretenia coneixer millor la biografia del vicepresident que ell mateix a partir del que havia trobat a internet (quantes pàgines devia haver consultat?) o la noia que s’indignava del que ella sabia que havia parlat en Carod-Rovira a Perpinyà. Cal ser actius si volem estar ben informats.

Ara ja em veig tota la tarda rumiant noms propis traduïts (en cat i cast) 🙂

Però en Jules Verne com l’hem conegut tota la vida? Com a Julio Verne! Probablement el criteri era no traduir-los, els noms propis, però en alguns àmbits es feia. Al menys en castellà…

Enfi, cada ú es diu com es vol dir. I s’ha de respectar (per una qüestió d’educació, no per res més).