A totes les persones, militants o no, ens agrada un petit, discret, o no, agraiment,reconeixement de la feina que fem, que hem fet,sia per una petita acció o per unagran acció. Els sopars de la militància donen fe del benestar que sent la militància reconeguda amb el pin de plata.
Dediquem-nos a anar per feina amb bon i just criteri propi, perquè el “col·lectiu” ERC segueixi sent únic i més endavant, la primera força política de Catalunya, amb en Carod de pilot malgrat no tingui carnet de conduir, però per a mi, sí que té un exquisit sentit polític.
Per més revolts i giragonces pels que hagim de passar, o ens facin passar, cap descregut-uda i els-les sense criteri bandejats pels manipuladors amb mal criteri, ningú d’ells ens esparracarà la habilitat per l’art de la política-sentit polític), ni la il·lusió i la esperança de que la independència és possible,si treballem tots a una. NO ENS ATURARÀ NINGÚ.
Ai, me’n oblidava. AVÍS PER A “CONDUCTORS TEMPERAMENTALS”: la independència no serà per abans d’ahir.. ni per passat demà.. Serà, si tothom s’hi posa amb passió raonada, no de protagonista, i ho fem de forma incondicional, amb sentit de país, el nostre i com un deure personal, “amb o sense premi”. L’única expectativa: Catalunya lliure de garrapates espanyoles, i catalanes també.