desPensaments

Aquest pobre noi ha comprat un portàtil on anava inclòs el Windows i quan el vol retornar seguint les instruccions de la llicència li diuen que nanai.

I és que les llicències, i les lleis, només són per a uns quants.

Ahir vaig anar al Teatre Romea a veure l’obra Celebració. Obra adaptada a partir d’una pel.lícula danesa, hi intervenen pesos pesants de l’escena catalana (Mingo Ràfols, Carles Canut, Boris Ruiz, Santi Sans, etc) i el resultat és francament encomiable.

Si teniu oportunitat d’anar-hi, no us la perdeu.

Potser l’únic però que li poso és la presència d’un infant durant l’obra. Si estem tots d’acord en què els nens han de ser nens i no han de treballar ni n’hem de treure rendiment econòmic, no entenc perquè fer-los actuar en una obra de teatre no ha de ser considerat treball, i per tant, explotació infantil. Però bé, això ja són figues d’un altre paner.

Ara acabo d’anar a la nova web de Ferrocarrils de la Txene. Resulta que he escollit la opció de veure la web sense Flash i vès per on, no rutlla. He volgut consultar els horaris i no hi havia manera. Aleshores, els hi he volgut enviar una reclamació i… m’ha donat error! No pots reclamar! Oh!

Potser caldria recordar que el Pacte del Tinell estableix que:

• 3.3 Fer accessibles tots els lloc web finançats amb fons públic(respectant els estàndards establerts per World Wide Web Consortium)

Doncs ja ho veieu… si no tens Windows i uses Explorer no funciona bé. I que no em vinguin amb la cantarella de "és que sou una minoria" perquè la gent que va amb cadira de rodes també són una minoria i bé que es fan les portes més amples i rampes per tot arreu.

* Titol inspirat en la cançó de la Trinca "I el pobre poble què?"

Ja fa bastants dies que tinc l’ADSL infrautilitzada, i em sap greu. Saber que tens 1MB d’ample per a baixar tot el que vulguis, i no trobar res que et motivi especialment… fa ràbia!
Bé, seguiré pensant en com donar-li ús a aquest fantàstic ample de banda, però de moment ja us dic que, excepte per quan utilitzo l’eDonkey2000 i/o em baixo els updates del sistema, tinc instal.lada a casa una autopista quan amb una comarcal ja faria via 😉

Ja fa uns dies que, per sort o desgràcia, cada dia al matí he de conduir fins a la feina, que está fora de Barcelona. Em toca tragar-me tota la Diagonal i agafar després la Nacional 2 (ara A2).

Normalment, a l’hora que surto de Barcelona no hi ha massa gent. És a dir, n’hi ha bastanta però no la suficient per embussar la Diagonal. Però heus aquí que els urbanus van decidir intervenir ja que això devia ser intolerable. Ara, dia sí dia no, tenim un pitufillu ordenant el tràfic just devant d’El Corte Inglés (sucursal Diagonal). D’entrada això hauria de ser ben rebut, però a la pràctica resulta que quan el Sr. urbanu està allà jo faig 1/4 d’hora tard a la feina. Quan no hi és, arribo puntual.

I és que és de tots conegut la increïble facilitat que tenen aquestsfuncionaris públics per complicar la circulació. Quants cops no heusentit el comentari "tanta cua… segur que al final hi trobem unurbanu!". O també aquells entranyables moments en què un urbanuet fa passar (amb signes ostentibles d’emprenyament i demanant que passis rapidissimament) quan tens el semàfor en verd i t’atura quan està envermell… Suposo que en aquest cas l’urbanu deu actuar com a sistemade backup del semàfor perquè ja em diràs quina gràcia téordenar el tràfic fent exactament el mateix que fa un semàfor. Oi?

Si és que hi ha coses que mai no entendré, la veritat 🙂 Però des d’aquí li voldria dir a l’urbanu de Diagonal que no es preocupi per nosaltres, que segur que a les entrades dels col.legis serà més necessari. I que moltes gràcies per la preocupació envers el ciutadà.

Recordo que quan era petit em fascinaven les películes de’n Bud Spencer i en Terence Hill. M’ho passava d’allò més bé amb les garrotades que repartien i l’humor una mica absurd que destil.laven les seves películes. També recordo la desilusió que tenia quan anava al video-club i no n’hi havia cap que ja no hagués vist. Van ser, sens dubte, els meus preferits durant una bona temporada.

I avui he tingut una gran sorpresa. De casualitat (com acostuma a passar per Internet) he anat a parar a una pàgina on explicava la seva biografia conjunta. I m’he quedat amb la boca oberta. Qui havia de dir que en Bud (el gros, el que no reia mai, el que repartia clatellots amb la mà oberta, el que semblava més limitat!) parlava 6 idiomes, havia participat a 2 Olimpiades o que tenia la carrera de Dret i estudis de Química! I que en Terence havia participat en moltíssimes altres películes abans de fer-se parella de fet amb en Bud!

Jo els tenia per dos actorets que feien películes de riure, però ara es veu que no. De petit no ho vaig apreciar (em limitava a riure de les seves peripècies) però es veu que feien cinema-denúncia! I van revolucionar el gènere de les comèdies amb un humor corrossiu i ple de denúncia social.

En fi, un dels mites de la meva infantesa que ara ha retornat i encara s’ha fet més i més gran. Tant, que m’han agafat ganes de connectar l’emule i baixar-me alguna de les seves películes de nou 🙂

Recordo que quan era petit em fascinaven les películes de’n Bud Spencer i en Terence Hill. M’ho passava d’allò més bé amb les garrotades que repartien i l’humor una mica absurd que destil.laven les seves películes. També recordo la desilusió que tenia quan anava al video-club i no n’hi havia cap que ja no hagués vist. Van ser, sens dubte, els meus preferits durant una bona temporada.

I avui he tingut una gran sorpresa. De casualitat (com acostuma a passar per Internet) he anat a parar a una pàgina on explicava la seva biografia conjunta. I m’he quedat amb la boca oberta. Qui havia de dir que en Bud (el gros, el que no reia mai, el que repartia clatellots amb la mà oberta, el que semblava més limitat!) parlava 6 idiomes, havia participat a 2 Olimpiades o que tenia la carrera de Dret i estudis de Química! I que en Terence havia participat en moltíssimes altres películes abans de fer-se parella de fet amb en Bud!

Jo els tenia per dos actorets que feien películes de riure, però ara es veu que no. De petit no ho vaig apreciar (em limitava a riure de les seves peripècies) però es veu que feien cinema-denúncia! I van revolucionar el gènere de les comèdies amb un humor corrossiu i ple de denúncia social.

En fi, un dels mites de la meva infantesa que ara ha retornat i encara s’ha fet més i més gran. Tant, que m’han agafat ganes de connectar l’emule i baixar-me alguna de les seves películes de nou 🙂

Recordo que quan era petit em fascinaven les películes de’n Bud Spencer i en Terence Hill. M’ho passava d’allò més bé amb les garrotades que repartien i l’humor una mica absurd que destil.laven les seves películes. També recordo la desilusió que tenia quan anava al video-club i no n’hi havia cap que ja no hagués vist. Van ser, sens dubte, els meus preferits durant una bona temporada.

I avui he tingut una gran sorpresa. De casualitat (com acostuma a passar per Internet) he anat a parar a una pàgina on explicava la seva biografia conjunta. I m’he quedat amb la boca oberta. Qui havia de dir que en Bud (el gros, el que no reia mai, el que repartia clatellots amb la mà oberta, el que semblava més limitat!) parlava 6 idiomes, havia participat a 2 Olimpiades o que tenia la carrera de Dret i estudis de Química! I que en Terence havia participat en moltíssimes altres películes abans de fer-se parella de fet amb en Bud!

Jo els tenia per dos actorets que feien películes de riure, però ara es veu que no. De petit no ho vaig apreciar (em limitava a riure de les seves peripècies) però es veu que feien cinema-denúncia! I van revolucionar el gènere de les comèdies amb un humor corrossiu i ple de denúncia social.

En fi, un dels mites de la meva infantesa que ara ha retornat i encara s’ha fet més i més gran. Tant, que m’han agafat ganes de connectar l’emule i baixar-me alguna de les seves películes de nou 🙂

Recordo que quan era petit em fascinaven les películes de’n Bud Spencer i en Terence Hill. M’ho passava d’allò més bé amb les garrotades que repartien i l’humor una mica absurd que destil.laven les seves películes. També recordo la desilusió que tenia quan anava al video-club i no n’hi havia cap que ja no hagués vist. Van ser, sens dubte, els meus preferits durant una bona temporada.

I avui he tingut una gran sorpresa. De casualitat (com acostuma a passar per Internet) he anat a parar a una pàgina on explicava la seva biografia conjunta. I m’he quedat amb la boca oberta. Qui havia de dir que en Bud (el gros, el que no reia mai, el que repartia clatellots amb la mà oberta, el que semblava més limitat!) parlava 6 idiomes, havia participat a 2 Olimpiades o que tenia la carrera de Dret i estudis de Química! I que en Terence havia participat en moltíssimes altres películes abans de fer-se parella de fet amb en Bud!

Jo els tenia per dos actorets que feien películes de riure, però ara es veu que no. De petit no ho vaig apreciar (em limitava a riure de les seves peripècies) però es veu que feien cinema-denúncia! I van revolucionar el gènere de les comèdies amb un humor corrossiu i ple de denúncia social.

En fi, un dels mites de la meva infantesa que ara ha retornat i encara s’ha fet més i més gran. Tant, que m’han agafat ganes de connectar l’emule i baixar-me alguna de les seves películes de nou 🙂

Recordo que quan era petit em fascinaven les películes de’n Bud Spencer i en Terence Hill. M’ho passava d’allò més bé amb les garrotades que repartien i l’humor una mica absurd que destil.laven les seves películes. També recordo la desilusió que tenia quan anava al video-club i no n’hi havia cap que ja no hagués vist. Van ser, sens dubte, els meus preferits durant una bona temporada.

I avui he tingut una gran sorpresa. De casualitat (com acostuma a passar per Internet) he anat a parar a una pàgina on explicava la seva biografia conjunta. I m’he quedat amb la boca oberta. Qui havia de dir que en Bud (el gros, el que no reia mai, el que repartia clatellots amb la mà oberta, el que semblava més limitat!) parlava 6 idiomes, havia participat a 2 Olimpiades o que tenia la carrera de Dret i estudis de Química! I que en Terence havia participat en moltíssimes altres películes abans de fer-se parella de fet amb en Bud!

Jo els tenia per dos actorets que feien películes de riure, però ara es veu que no. De petit no ho vaig apreciar (em limitava a riure de les seves peripècies) però es veu que feien cinema-denúncia! I van revolucionar el gènere de les comèdies amb un humor corrossiu i ple de denúncia social.

En fi, un dels mites de la meva infantesa que ara ha retornat i encara s’ha fet més i més gran. Tant, que m’han agafat ganes de connectar l’emule i baixar-me alguna de les seves películes de nou 🙂