desPensaments

Durant les vacances, que per desgràcia ja han acabat, m’he dedicat a llegir bastant. Aquests són els llibres que he devorat:

• Les aventures de Huckleberry Finn, de Mark Twain. En la que diuen és la seva obra mestra, un llibre del tot entretingut tot i que per mi va de més a menys.

• Capitans Intrèpids, de Rudyard Kipling. Entretingut, és uns història bastant curta i, per tant, rapideta de llegir.

• Doctors, d’Erich Segal. Un llibre gruixut, dels que a mi tant m’agraden 😉 Durant més de 700 pàgines l’autor t’explica aproximadament 20 anys de les vides d’uns aspirants a metge primer, i com se’ls hi desenvolupa la vida un cop tenen el títol a la butxaca. Em va enganxar desde la primera pàgina i no vaig ser capaç de deixar-lo fins que el vaig acabar.

• Angels i dimonis, de Dan Brown. Llibre anterior al famosíssim Codi da Vinci, comparteixen la mateixa estructura i estil. També t’enganxa a través de capítols curts i acció trepidant (tot passa en 24 hores), amb un final sorprendent (almenys per mi).

• Les aventures de Sherlock Holmes, d’Arthur Conan Doyle. Un clàssic, recull diferents peripècies del detectiu.

• Memòria Traïdora, d’Elizabeth George. Novel.la policíaca extensíssima, em va enganxar des del principi. Llàstima que la resolució deixa, per mi, alguns forats buits.eliza

Bé, ja s’han acabat les vacances i per tant tornem a la crua realitat: cal treballar per viure. Que trist que és ser pobre! 🙂

Fa un temps ja vaig escriure un article parlant de les bicis, i un parell em vau saltar a la jugular perquè les criticava. Bé, ha passat un temps i la cosa, des del meu punt de vista, ha empitjorat. Em faig farts de veure cada dia les bicis fent el que els hi rota: ara estic al carril bus (ralentint el trànsit) però arribo al semàfor i me’l salto. I si no el puc saltar, pujo a la vorerai com si fos un vianant. O bé vaig per la vorera i li pitu a aquella iaia que m’estorba perquè no vegis que lenta que va (segur q ho fa per molestar). O ara pujo aquest carrer contradirecció perquè total, com que sóc una bicicleta no em diràn res.

I no em digueu que els vianants també ho fan, perquè no és excusa.No pots excusar la teva irresponsabilitat en la irresponsabilitat delsaltres. Fet que, curiosament, passa molt a la política del nostre país:"Corrupte jo? Doncs apa que quan manaves tu!". Caram, ja m’esticperdent altre cop. El que vull dir és que si circules per la viapública has de seguir les normes de circulació que són per a tothom(excepte els polítics amb els cotxes oficials). I em fa ràbia cadavegada que veig als ciclistes fer el que els hi rota. I em fa més ràbiaencara quan veig que no paguen impostos per utilitzar la via pública(com tot fill de veí que té un vehicle) i que, a sobre, no paren defer-li’s carrils dedicats prenent espai als vianants (que de fet és laforma més comú de desplaçar-se per barcelona: a peu. I per tant,haurien de tenir el màxim d’espai)

La mateixa ràbia que em fan els taxistes, que tenint un carrilper ells sols molts cops els veus circulant pels dels altres. Sobretot,quan tenen clients 😉

Realment, la rumba té aquell nosequè que la fa diferent de la resta de la música. Ahir em van enviar una canço boníssima, que han interpretat des dels Chunguitos fins a Estopa, passant per Remedios Amaya.

Es titula com aquest article, i la lletra fa:

Que yo te quise tu bien lo sabes y luego tuve que aborrecerte
Los besos tuyos no son sinceros y ya no quiero volver a verte
Que yo te quise tu bien lo sabes y luego tuve que aborrecerte
Los besos tuyos no son sinceros y ya no quiero volver a verte, mala.

Mala malita mala, mala es tu condición, malo
Malo malito malo, malo es tu corazón, mala
Mala malita mala, mala es tu condición, malo
Malo malito malo, malo es tu corazón.

No sientes nada de cuanto dices prometes mucho siempre que hablas
Por más que tratas de convencerme yo no me fío de tus palabras
No sientes nada de cuanto dices prometes mucho siempre que hablas
Por más que tratas de convencerme yo no me fío de tus palabras, mala.

Mala malita mala, mala es tu condición, malo
Malo malito malo, malo es tu corazón, mala
Mala malita mala, mala es tu condición, malo
Malo malito malo, malo es tu corazón.

Si podeu, us recomano que us la baixeu. Segur que al cap de 10 minuts ja esteu picant de palmes i cantant 😉 L’enllaç per la mula és:

ed2k://|file|Rumbas%20-%20MALA%20MALITA%20MALA.mp3|2716682|e47faa63c1164c0c3b9f088147633fdb|/

Mar adentro,
mar adentro.

Y en la ingravidez del fondo
donde se cumplen los sueños
se juntan dos voluntades
para cumplir un deseo.

Un beso enciende la vida
con un relámpago y un trueno
y en una metamorfosis
mi cuerpo no es ya mi cuerpo,
es como penetrar al centro del universo.

El abrazo más pueril
y el más puro de los besos
hasta vernos reducidos
en un único deseo.

Tu mirada y mi mirada
como un eco repitiendo, sin palabras
‘más adentro’, ‘más adentro’
hasta el más allá del todo
por la sangre y por los huesos.

Pero me despierto siempre
y siempre quiero estar muerto,
para seguir con mi boca
enredada en tus cabellos.

Ramón Sampedro

Via escolar.net, he trobat aquesta imatge:

Obviament, es tracta d’un catxondu que ho ha retolat… 🙂

Desde petit m’han ensenyat sempre que la confiança és quelcom quecosta molt de guanyar i molt poc de perdre. Normalment la confiança esva agafant amb el pas del temps i de les vivències viscudesconjuntament. Per això costa tant de guanyar, ja que al ser quelcompurament subjectiu (tu pots confiar plenament en algú i, curiosament,el teu millor amic desconfiar-hi també plenament) depèn molt de lainteracció amb l’altra persona i les experiències viscudes de formaconjunta. I de la teva decisió personal de creure que l’altra personano et dirà mentides.

Però sens dubte, el més terrible és retirar-li la confiança a algú per qui hauries posat la mà al foc.

Pot ser que li retiris la confiança per un fet concret, per una actitut, per una "traïció" a la teva confiança. Aleshores, la desconfiança que apareix és, diguéssim, relativa. Vull dir, es tracta d’algú que sempre t’ha respost excepte en un cas concret. Ho assumeixes (ja no hi pots confiar més davant un fet similar) i aquí pau i després glòria. Però no en desconfies, senzillament no hi confies plenament.

Però el pitjor cas és quan algú traeix la teva confiança de forma contínua en el temps. És a dir, algú en qui tu has decidit confiar t’adones al cap d’un temps que la confiança no només no era mútua (aspecte bàsic per a segons què), sinó que n’ha abusat conscientment per als seus propis beneficis.

Aquest és el pitjor cas, ja que no només canvies la confiança per la desconfiança immediatament, sinó que et dediques a rellegir els fets a través de la nova variable introduïda en l’equació: la mentida. I, malhauradament, les peces comencen a fer click com en un puzzle. Tot allò que no veies clar però creies a causa de la confiança, tots aquells petits detalls que decidies passar per alt, aquells comentaris que no entenies… tot allò pren una nova dimensió i et mostra l’altra persona tal com realment és. I et dol. I t’emprenyes amb tu mateix per haver cedit en determinats moments a canvi de tenir pau. A partir d’aleshores no només no confies en l’altra persona, sino que no te’n fies, que encara és pitjor.

Quan has fet coses per algú que no havies fet mai per ningú; quan has posat el coll per tal que un projecte determinat tiri endavant; quan has lluitat amb tu mateix per a millorar-te com a persona; quan t’has excusat molts cops per dubtar de l’altra i has cedit en els teus plantejaments; quan has patit veient a l’altra persona derrumbar-se i has estat al seu costat sense retrets; quan has silenciat fets i opinions per a no ferir i et fereixen sense compassió et sents traït. Traït, utilitzat i enganyat. I si bé en un primer moment la sensació que et queda és aquesta, després la que s’imposa és aquesta altra.

I si bé per principis creus en la bona fe de les persones, has de confessar-te que hi ha gent amb molt mala fe. Gent dolenta, que en diuen els avis. És ben bé com aquella dita: "Se’t pigen a la cara i et diuen que plou".

Per això, si em pregunten què és el més dolorós a la vida ja fa temps que ho tinc clar: que traeixin la meva confiança.

Fa dies (concretament el 30 de Juny) vaig anar a la web de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Malhauradament em vaig trobar que amb FireFox no es veia correctament l’apartat de nomes html, i ni tan sols es podien enviar comentaris. Aixi que vaig agafar l’Explorer i vaig anar a l’apartat de Queixes i els hi vaig enviar una dient precisament això, que no complia els estàndards i que no la podia visualitzar correctament si no ho feia amb Explorer.

Avui (22 de Juiliol) m’ha contestat. I quina resposta! Llegiu:

Senyor,

Fem referència al missatge que ens heu tramès a través de la nostra pàgina web.

Pel que fa al cas us informem que, a hores d’ara, estem treballant per solucionar les incidències que s’han detectat en el funcionament de la nova pàgina web de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, algunes de les quals han vingut derivades, no de la pròpia pàgina, sinó d’un problema amb el nostre servidor.

Així mateix volem comentar-vos que com l’objectiu d’aquesta nova web era que fos accessible per tothom també s’ha creat una versió html per a tots aquells usuaris que tenen algun tipus de discapacitat.

Quant al cos de la lletra, es pot augmentar o reduir tant com es vulgui.

Ben atentament,

Coordinadora d’Atenció al Client

Si us ho fixeu, entenen que no fer servir Explorer vol dir estar discapacitat! Terrible… :'(

Em sembla que necessito unes vacances…

Imatge obtinguda a e-noticies.com, n’ignoro l’orígen.

Llegeixo avui a diferents mitjans (El Periodico, Google News en castellà, cerca a huubs en català,…) que l’Ajuntament de Badalona ha buidat una piscina del casal El Gripau Blau per a netejar el clavegueram i ensenyar als nens que la sequera és realment un problema de tots.

Home, ho trobo una miqueta bèstia. Més que un ensenyament jo ho diria un càstig. Que a falta de 5 dies per tancar el casal els hi buidin la piscineta a uns infants, suposadament amb finalitats pedagògiques i a la vegada facin servir l’aigua per netejar el clavegueram és bastant cínic. No obstant, les piscines municipals, segurament perquè els seus usuaris ja estàn conscienciats que la sequera és un problema de tots (sobretot dels altres, dirien alguns), continuen plenes.

És que en tot l’any no han pogut netejar el clavegueram i estava tan i tan brut que no podien esperar 5 dies més? Quina poca mà esquerra que té la nostra/seva esquerra….