D’altra banda hi ha les coses que, almenys a mi, em “fan ràbia”. Una és aquesta mena d’ostracisme a què ens condemna l’Independent que, sincerament i amb el temps que fa que ens coneixem tots plegats, no entenc. No ho entenia abans però ara té molt menys sentit que mai; no som ni competència directa ni indirecta ni res que se li assembli. En qualsevol cas, és un mitjà privat i qui se’n ressenteix és la informació.

I l’altra, que aquesta fa “molta ràbia” és aquesta mena de feblre blocaire extramurs de Gràcianet per part del certs polítics graciencs. Com que no hi ha cap raó objectiva per tal que aquests elements decideixin “ideològicament” fer un bloc al blogspot i no a GràciaNet, la conclusió a la que arribo és que senzillament no se n’adonen de res. Continuen ancorats en un concepte de política (i aquí salvo el Carles Alemany, no així a altres companys seus d’ERC) que es fa “en ” el barri però no “des del” barri. Perquè només s’entén això si certament cap dels polítics citats no entressin mai a Gràcianet, no llegissin el que es comenta als fòrums, no miressin els altres blocs, no aportessin ni una sola informació… i crec sincerament que és el que passa.

Jo li vaig posar un missatge al Guillem Espriu al seu bloc al respecte (ja que el Salat no deixa fer comentaris al seu bloc, faig aquí referència a un article seu) i no va ser el que ell comenta si no l’anterior, bastant fluixet, signat com a Maroto. No és qüestió d’anonimat, sinò de prudència a l’hora de deixar el mail per certs llocs d’Internet. Tinc una adreça de batalla, que és la de Maroto(@)gracianet.org (de MAurici ROdon i TOrner) i si m’arriba algun correu a aquesta adreça se’n va directament a la paperera. I de totes formes l’experiència amb la defensa del no-anonimat és que normalment qui molt el critica és qui l’acostuma a utilitzar quan li convé. I és legítim. L’important és el missatge, i mentre l’anonimat no impliqui insults directes sinó raonaments més o menys durs, són aquests els que són importants i internet té aquestes coses. Si el Salat elimina els comentaris al seu bloc per por a l’anonimat, és legítim que ho faci, però qui perd és el seu bloc, perquè si alguna cosa té aquest sistema és que s’enriqueixen els articles d’un amb les aportacions dels altres.

En fi, no m’enrotllo més. Som tan bons que els hem dedicat un apartat als “graciencs exiliats” a la nostra portada. No ens donaran ni les gràcies. Ni ho veuran…

Salut!

O això o Gracianet no es prou conegut dins la vila… i el pobre “Roig i Gracienc” desconeixia els http://blocs.gracianet.org

Quins collons!