Por lo tanto la ley de Mauri debe decir

Cuando en un blog o foro *español* e hispanohablante aparecieren los términos “catalán” o “Cataluña” …

Manel, no pateixis, no sóc pas tan perillós com diu en maurici, no?

Maurici, ja vaig sentir comentaris, ja que et vas fent gran, je je, però vas seguir més que no pas jo.

Ahora llego de la cena, de hecho hemos estado comentando el rollo este disidente que nos llevamos. [Àlex i família, aquest bon home és el que te dije].

La intro promete Manel, a ver que tal la corolas 🙂

Estoy ya pelín espeso pero aprovecho para ponerle a Àlex (cuidadín con él, que es un peligroso conseller de ERC) el link al super-hilo del HL, que tenía curiosidad.

És aquest Àlex: “Ciudadanos de Segunda», un documental….

Vaig a mumir, no sense abans anunciar que els guanyadors del sopar dels blocs han estat el greips i la gracienka!

Jo, és que ja me vaig fent gran!

Això sí, el nou Imperator, molt agradable…

Noooonitas!

pues predice arquepitos en toda chirinola
de patrias, tribus, tierras y manes
y que tópicos tornan como bumeranes
al ritmo que en la casa nuestra tiene la ola

mas no contaba con el dire de un diario
que cernióse sobre su leguleyo huchohó
y con toda ceremonia se anuncia un corolario
a la ley de Mauri, y lo firmaré yo.

El fet que “caigui” del menéame no fa res més que reafirmar la llei! (encara que això implica que hauré de fer un coi d’apartat d)) 🙂

I Octavi, aquí tenim una conyeta amb unes polaques que pel Google van arribar a l’apunt de “la noia del calçot” (aquí a la dreta on posa “international post” pots seguir la situació surrealista que es va produir) però certament la Llei la vaig pensar en castellà i en futur del subjunctiu, per donar-li -dins la ironia que intenta reflectir- una mena de caire d’allò que els bascos anomenen lege zaharra, (Llei antiga) i per això la Cristina (que és la meva mare [hola mama!]) em demana si veig molins de vent o què! 🙂

En menys de dues horetes vaig a dinar a Ca la Mama i li ho explico [Mami, que esto es una especie de experimento basado en otra Ley que circula por Internet; bueno, que te lo cuento cuando llegue!], però crec com tu que traduïda (traduttore tradittore) perdria part de la seva gràcia. (si és que en té. A mi m’ho sembla però potser nomès em fa gràcia a mi).

Mira Octavi, moltes gràcies, jo ja dubtava quan l’Àlex va proposar de traduir-la, si fer-ho o no, però el teu copet -en conjunció amb la meva mandra- m’ha fet decidir! Pos va a ser que no!.

La Ley de Mauri se creare en román paladino y en paladino román se dejare, pues si la misma se tradujere, perdiere asaz jirón de aquéllo que su hacedor pretendiere.

Y quién así no lo entendiere, buen par de opciones tuviere: o el que testículos tostare se jodiere, o en un tres y no nada esparciere la niebla y el dos tocare.
O cómo el sabio dijere: “quién polvo no quisiere, que en la era no se metiere”.

Obligat lex simul atque promulgata est.