Com diria en Maragall; “què ca-brooon” 🙂

Les coses bones que deia del regidor de pilons i canvis de (cap)sentit eren per mantenir relacions i subvencions amb el poder opressor, petit-burgès i opressor de les classes populars, bla bla bla…

[Òtia, però si jo era Liberal radical!
:-)]

ei, q tal si ens preparem un escrit guai pel sopar? d’aquests q ens agraden?:-)tinc idees molt fortes!!!:-P

jo crec que de tot se n’apren i la vida és això i així fem el dia a dia, i així ho expliquem i totes i tots som guanyadors d l’espai, d’un espai q ens hem merescut fa temps i q és d justicia 🙂 i tu el Toni, el Roger, el Quim el David i la Reies…us hi vareu posar xr a fer-lo possible i després un Oriol o un Roger l’han refrescat i seguit treballant..

Però el fet de com-patir un atac de pedra al tren, o un canvi de feina ran de mar, això és d’una senzillesa i alhora d’una complicitat de la qual jo no en sóc capaç. És la grandesa de les nenes dels blocs. Amb la vostra transparència patim i gaudim el que patiu i gaudiu. A banda de les referències a Wagner, que a mi em donen ganes d’envair Polònia. [I, xiste meu, quan llegeixo Baltasar Porcel m’entren ganes de reenvair Mallorca, en alguna cosa ens vam equivocar.]

De l’Àlex -i l’altre dia a la cinquena birra ho parlàvem- ja m’és indiferent si porta el trajo de conseller, o va de casual o de lagarterana. A part de la paciència (i Àlex no vacilis de sants Jobs, que Jobs és el putu amo), té els sants collons de coincidir amb mi amb un munt de coses (i -què passa- jo sóc més gran, ergo estava prime), de redactar amb certa destresa fins i tot les oracions subordinades de relatiu i de posar-se a cops tan pedagògic que arriba a fer-se pesat tant com jo em poso pesat quan intento ser pedagògic. I quan sigui gran se n’adonarà que hi ha gent amb la qual, siguis o no pedagògic, no hi ha res a fer i potser arribarà al màxim nivell com a polític (regidor d’urbanisme) ;-). [És que lo d’alcalde de Gràcia ho tinc reservat per a mi, sorry]. Sus voy a de hasé una candidatura políticofestiva que sus vay a enterá, hatajo de mamones. I mamonas, que també vull xuclar vots iniciativus.

I el Cani, doncs vaja, un aprofitat de la vida. La feina li fan el Mussol i la Lluna i ell transcriu i tan ample que es queda. Però mira, hi ha màgia. Una mirada diferent, omniscient i quan cal no exempta de mala llet, però sempre elegant. I oju, que la crac és la Lluna, el Mussol a cops pardilleja un munt! I el Cani escolta i -gràcies a Jobs- ens ho posa negre sobre blanc. Un luju, nai.

I ja que veig que fer la pilota als blocaires apuja el comentaris (com a mínim els ensabonats), més blocreflexions:

Molt bon bloc sense el reconeixement que es mereix de crítica i públic: Malalts pel Bàsquet. Crec que potser el seu mateix nom el “mata” una mica perquè un intueix que la cosa anirà de cistelles i temps morts, però no és així i jo sempre hi trobo bons apunts.

Promesa 2007: la línia OTCH. I ja cal que espavili. Va començar molt bé, amb un cinisme finet-finet, però la crua realitat de les derrotes per múltiples de cinc gols dels Tricotadores no supleixen de cap manera una bona destralada a l’Hereu.

Una mosca collonera: la mosca collonera (una de le moltes aplicacions del mot collons i derivats. Al principi no fa gràcia i al final no fa ni puta gràcia.

Un bloc per dir que jo també tinc un bloc que és el que es porta: el del Ricard Martínez.

Un bloc a l’exili física i intel·lectualment: el del Guillem Espriu.

Un bloc per llogar vídeos: el bloc-buster.

Per aquells que com jo no s’enrecorden de Job, i atès que no hi ha superproduccions a setmana santa del tema (és més espectacular el tema de Moisès amb efectes especials)
http://www.autorescatolicos.org/felipesantossanjob.htm