Comentaris a: Confessions d’un soldat israelià: “tractem els palestins com animals”

Per: malaltxbasquet

malaltxbasquet — Fri, 21 Jul 2006 22:32:47 +0000

En el fons del fons, el problema d'Israel i els seus veins és i serà etern mentre a Israel manin senyors de la guerra que viuen pensant amb "El gran Israel". I a sobre compten amb el sentiment de culpa d'Europa per tot alló de l'Holocaust, que paralitza qualsevol declaració ferma, per no oblidar als EEUU, on el loby Jueu, té molt de poder. Per arreglar-ho tot els arabs estan dividitas entre els posseidors de petroli que no volen problemes amb el germà gran i en dictadures més o menys consentides... Total una merda, omn ningú té collons de ficar-s'hi

Per: Maurici

Maurici — Fri, 21 Jul 2006 18:30:55 +0000

He ampliat l'apunt amb la portada de The Independent.

Per: El cunyat

El cunyat — Thu, 20 Jul 2006 20:14:35 +0000

Ja no es tracta del pensament sociopolític del país en questió. Més enllà de la situació particular al proper orient, aquesta és la vida del soldat. Ja ho diu el testimoni, ets jove, t'han sotmès a una instrucció basada en l’obediència cega i la substitució del raciocini per la violència. !Abajo la inteligencia! !Viva la muerte! que deia aquell.
D'acord que l'estat de guerra permanent l'aguditza, però aquest és l'esperit militar. Per això s'entrena els soldats, per imposar-se als demés, encara més si són civils. Tornant al testimoni, és més fàcil tenir els demés terroritzats que no enfrontar-t'hi directament. I faig servir el verb terroritzar amb tota la intenció del món. A més, això de fer guàrdia ha de ser una cosa ben avorrida, i alguna distracció han de trobar. Terroritzar encara més. Acaba sent un cercle ben viciós. Prenguem exemple dels cascos blaus o les tropes dels Estats Units en les “missions de pau” en les diferents missions que han tingut arreu del món.
En definitiva, no és culpa d’aquest conflicte en particular sinó de la cultura de la violència institucionalitzada. I d'exèrcits en tenim arreu. I ens els fan pagar entre tots.
Lloada sigui Costa Rica.

Per: carlemany

carlemany — Thu, 20 Jul 2006 19:55:50 +0000

Felicitats, per la tasca del descobriment, fa posar la pell de gallina, qu encara hi hagi gent que doni suport a tot aquest horror, o com deia avui un paio a Rac1 "volen dir-nos qui son bons i qui dolents i la veritat hi ha molts de dolents i pocs de bons i aquests cada dia omplen les llistes de baixes civils"

Per: Gracienka

Gracienka — Thu, 20 Jul 2006 18:54:02 +0000

Conegudes com Bat Shalom. Si teniu curiositat :
http://www.batshalom.org

Per: Gracienka

Gracienka — Thu, 20 Jul 2006 18:49:40 +0000

Una petita puntualització ;-) les primeres veus discordants, han estat i son un grup de dones israelís, pertanyents a un grup pacifista i humanitari, que ja fa cosa de 6-7 anys s'instal.len dia rere dia a les fronteres de pas entre les franges de Gaza i Cisjordània, per ajudar i donar suport de tot tipus (sanitari quan els foten pallisses, menjar quan han d'esperar dies a que els deixin veure els seus familiars a l'altra costat de l'alambrada, etc) als palestins que volen creuar el seu territori, i no poden a causa dels controls militars. Aquestes dones estàn amenaçades de mort pels seus compatriotes jueus més radicals i fanàtics, amb el què això suposo en un pais en constant guerra. Per tant, crec important un reconeixement a aquestes dones valentes, de les que potser no s'en parla i que es juguen la vida, ja fa anys.És necessari que poc a poc vagin sorgint més i més veus discordants en aquest conflicte complexe e inacabable que ultimament, està agafant un caire més enllà de les fronteres palestines, cosa molt preocupant.
Ara miro a vere si t'en puc donar més dades buscant al google.

Per: pau

pau — Thu, 20 Jul 2006 18:05:47 +0000

és molt bèstia, jo ho he vist aquest matí al meneame

Aquests israelians són uns feixistes!

Per: cani

cani — Thu, 20 Jul 2006 17:08:47 +0000

És inhumà. Arriba un moment que el botxí viu com l'executat, amb por.
Haver de viure en un lloc que sempre estas amenaçat o has d'amenaçar, és no viure. Ara, alguns dels que ho viuen sembla que s'han adonat que tots junts son els que han de resoldre el problema. Cada mort només fà que semblar odi. I l'odi creix, sense res, i es fa inmens, fins que ningú recorda d'on va sortir. Europa i els altres son els mercaders que sols esperen el moment de posar la paradeta i fer negocis. La resta no importa. Estem fututs i en som responsables.