Llàstima dels crêpes, però bé, tenint en compte la calda potser tampoc hagués estat el més aconsellable.

je, ja et vaig dir que era un local molt “personal”. Darrera del seu “cutrerio” ja veus que hi va gent de volada com el Matthew tree o jo mateix 😉

[pels altres: Vaig enviar el Joan, un col·legui de Can Bañeres a sopar al Tossal]

¡Quina calor!
Es un restaurant d’hivern, pel menjar i per l’aire “no condicionat”.
Però bé. Aconsellable.

Experiència paranormal:
Parlavem la meva dona i jo. Jo de cara a la porta i a la “tele”. Per la tele parlaven del RM. La meva dona m’explica divertida que per radio en Matthew Tree havia dit que a Englaterra ningú pot veure a la dona d’en Beckham. En aquell just moment veig que en MT entra per la porta i parla amb la señora gran amb ulleres, que es darrera de la barra, sobre una taula que té encarregada. Es just al costat nostre. La meva dona escolta la seva veu, la reconeix, es gira, el mira, em mira i esclatem els dos a riure.
MT havia encarregat taula per un futimer de gent jove. Colapsen la cuina. Tant que ens vam quedar sense crêps.

Hi tornarem.
Adéu maco.

Y en este caso, puedes 😉

Con esta caló cómo no vamos a estar un pelín pallá?

“ay, como voy, con los huevos colgandeeeeiros…”