Em sap greu però vaig amb el temps just, i probablement el proper cop que em conecti a internet m’hauré afaitat unes quantes vegades. Tanmateix, gràcies per les respostes, i aplaço la meva fins, posem, d’aquí a un mes.

Una abraçada i a reveure

Jo no és que hagi vist gaire bonrotllisme amb això de l’Estatut. D’una banda teníem els del PP dient que perseguim els nens castellanoparlants perl carrer, els d’ERC fora del govern, el Maragall tocat i enfonsat, el Saura (conseller de participació) posat en evidència…

Sí que és cert que l’Oasi català va ser una anomalia històrica, fruit també d’un moment històric anòmal. Amb Pujol, però, crec que l’Oasi es va acabar i ara van més a mata-degolla (inclús dintre dels partits) i certament això és millor i ens apropa més a un país “normal” que és del que jo sovint em queixo, que m’agradaria viure d’una vegada en un país “normal”.

I continuu pensant que no sé si anaves ben bé per aquí al parlar de l’Estatut. Si era a nivell dels blocs, em sembla que hi ha hagut de tot però no precisament manca de crítica al nou Estatut, de fet el 90% dels blocaires de GràciaNet estàvem disconformes amb l’Estatut… i jo mateix vaig fer una crítica bastant indignada del vot nul polític d’Esquerra Republicana…

Sobre el que dius dels papers de Salamanca, totalment d’acord. Mai vaig entendre que si els que s’oposaven a l’entrega eren els “liberals” no se’ls donés de la seva pròpia medecina i es parlés en termes de dret a la propietat privada i que el (malvat) Estat no pot ni tocar aquest dret.

1) Bàsicament estic d’acord amb el que dius sobre insults i demés. El que passa és que mantinc que sabent el que és internet, un ha d’acceptar certes coses, no perquè les trobi més o menys bé sinó perquè simplement formen part del paissatge, de la mateixa manera que la postura més sàvia si vius a Gràcia és que no et molesti veure trallades al terra els caps de setmana. Consti que això ho dic tenint en compte la meva condició de propietari d’un bloc amb una proporció de gent cagant-se en la meva mare certament important -a http://www.lapaginadefinitiva.com-, i no crec que tingui cap importància. De fet no he censurat mai ningú per dir-me el nom del porc, per bé que en alguna ocasió, quan he fet entrevistes, sí m’he carregat missatges que insultaven l’entrevistat.

2) En tot cAS, com deia el rovell del debat no està en els modals a Internet o el bloc del banyeres, sinó que faig més l’esment en temes com el no a l’estatut, per semblar-me molt més representatiu d’aques bonrollisme i de les limitacions que imposa a l’excercici de la crítica que precedeix tota cosa encomiable. Al cap i a la fi, a internet aquest bonrollisme tampoc destaca gaire, i de fet la diferència amb la vida oficial és que, com quan estàs al tossal dubtant si demanes una altra ampolla de rioja, hi ha gent que diu que el banyeres és un tio barat de comprar.
3) El que, again, posava en qüestió és el vincle estret entre conservadurisme i bonrollisme, basat en la formació de grups de qualsevol condició que s’esforcen per a) no dir les coses pel seu nom; b) substituir qualsevol debat per un en termes de cohesió (*). És clar que és exigible que la crítica sigui formulada en termes civilitzats, però si un periodista està o ha estat comprat és un fet, i la única constatació d’aquest fet ja ultrapassa, en la meva opinió, les “normes d’educació” canòniques, unes normes que, en essència, serveixen perquè no es pugi parlar de coses que són tan reals com el coi de calda que fot ara.
Salut i mercès per la resposta.
(*): Exemple: els papers de salamanca, on acaba convertit en debat de tribus un debat que era sobre propietat privada. O l’actual polèmica amb els Alzamora, Llavina i companyia.

Jo, potser perquè porto a GràciaNet des dels principis, tinc una certa consideració per tenir molt en compte qui és el propietari del lloc web i qui no. També perquè en aquest temps et trobes amb altres administradors de web, amb altres moderadors, i de l’experiència tots em tingut en un moment o altre l’experiència que et diguin que ets un censurador o un nazi (torna la llei de Godwin) quan senzillament moderes uns comentaris que estan a la teva web i que no consideres apropiats o que inclús podrien ser constitutuis de delicte (i aquí qui pringa som nosaltres, ho sabem per experiència). Això toca els collons, però només la primera vegada.

És com si vas a un menjador popular i et regalen el menjar i tu vas i dius que “el menjar és una merda”. És molt possible que tinguis tota la raó, però si no t’agrada el menjar no hi vagis.

I és com lo del Bañeres. Avui, al meu entendre s’ha passat tres pobles amb el seu article, però és el seu bloc. Jo si finalment m’hi apropo intentaré dir que crec que s’ha passat tres pobles, però en cap cas faré cap crítica ad hominem perquè considero que estic a casa seva.

Com en el tema d’abans, no deixa de ser una qüestió de moral, i com a tal, cadascú pot tenir-ne una o altra, però com a tal també ja fa molt de temps que penso en aquests termes i producte de moltes petites experiències, no és simplement una postura ideològica. Necessitaria nou anys més replens d’experiències contràries per canviar-la.

“Tractant-se d’Internet” a mi no em justifica que això impliqui carta blanca per fer el brètol. “Tractant-se d’Internet” per a mi és el mateix que “tractant-se d’una reunió de veïns”.

Así lo aprendí yo…

Salut i bones vacances! 😉

Precisament ara estic mig ficat en una discussió d’aquestes. Ja et contestaré més àmpliament, però crec que no dedueixes bé que prefereixo la crítica al mal rotllo, el que estic dient és que prefereixo la crítica de bon rotllo a la crítica de mal rotllo. Si et vols fer un passeig per aquí (és llarguet i estic com a Maroto) entendràs el que vull dir. Entenc (i potser és només una impressió) que “desarma” més mantenir les formes i fer uns je je ji ji que dir fill de puta al primer que passi.
I que consti que no pretenc fer doctrina d’això. Això és el que senzillament jo veig bé, com altres poden veure-ho malament. I com tothom té dret a veure-ho com vulgui, jo també exerceixo el dret de participar on em trobi a gust. Avui, al bloc del Bañeres em fa mandra entrar perquè està massa agressiu per al meu gust.

Em fa gràcia, però, que l’altre dia entrés el Fórceps en plena “taja” per saludar. Diríem que aquest tipus de coses són les que a mi m’agrada trobar-me, i per tant, vaig per aquest camí.

Salut! (ui, al final sí que m’he enrotllat una mica)

1) Perdó per a) la tardança; b) la meva probable desaparició, doncs me les piro de vacances i no podré seguir; i c) per l’off-topic, again.

2) Primer vull aclarir el tema del mal rollo, en el qual estic fonamentalment d’acord amb tu en el que es refereix als insults i demés. Tanmateix, i més tractant-se d’internet, crec que és un tema accessori, al que no s’ha de donar rellevància de cap tipus. Çò és, en l’exemple del bloc de banyeres, el rellevant no és que hi hagi un paiu que estigui allà insultant, sinó si és o no és cert que hi ha una pràctica generalitzada en el periodisme esportiu de paius que es venen a canvi de diners.
3) Tanmateix, amb el mal rollu no em referia als insults, ni amb el bon rollo a pràctiques encomiables com anar a omplir el pap amb uns colegues que pensen diferent o no. El mal rollu al que em refereixo és el que un sent al formular determinades crítiques, és a dir: té més a veure amb el sentiment de culpa per votar No a l’estatut que amb el bloc del banyeres. No és, tampoc, el mal rollu del fedeguico, a qui veus desitjant que ens comencem a degollar pel carrer. Em referia al mal rollu que sent un quan ha de criticar coses seves o properes que, en tant que seves o properes, dol criticar.
4) És en aquest punt on trobo que més fallo, i per això volia conèixer opinions. A dia d’avui, la meva conclusió és que reduïr-te a parlar bé de les coses, considerar pitjor la crítica al bonrollisme, és un error. És un error que condueix de pet al conservadurisme, per bé que amb les excuses habituals des de la transició -la cohesió del grup que sigui, siguin catalans, espanyols, dones, etc-.
5) Tot l’anterior no té, evidentment, relació ni amb el bloc ni amb la xarxa de gràcia, que per descomptat tenen altres motivacions que no les que estic exposant aquí i és per aquestes altres que els visito. Tanmateix, m’abellia parlar d’aquestes coses, perquè són coses que estan poc parlades i per aquí hi sol haver gent preparada.

Salut, gràcies per la resposta i bon estiu!

Potser m’hauria de pensar més la resposta (amb això vull dir que igual demà canvio d’idea) però així a la primera crec que certament tens raó en la teva visió del bonhomisme. Potser a vegades fa inclús una mica de vergonya aliena i segurament tindràs raó que és signe de conservadorisme.

Però, al meu bon entendre, la bona crítica no és la del mal rotllo ni la de l’insult, la bona crítica, és la del cinisme, la del puterío, la de dir cabrón sense haver de dir cabrón i la de ser prou elegant perquè tothom sàpiga que has dit cabrón però que ningú t’ho pugui retreure.

I és més bona perquè és més difícil. Fer el que fa el Jiménez Losantos és relativament fàcil. Endolles el ventilador, treus tota la merda, menteixes (i aquesta part és important, no es pot fer bona crítica basada en mentides) i, a part, tens uns cretins disposats a seguir-te fins a la mort.

M’estic llegint darrerament un blog d’un tio de dretes però que va desmuntant totes les teories conspiranoiques del 11-M. El tio és un cínic de collons, no li cal dir una paraula més alta que una altra, és tot un crack (HispaLibertas Els fa més mal ell que cinquanta Enrics Sopenas amb la seva xul·leria i despreci.

A una crítica ben formada li pot caldre un bon insult de tant en tant, però a un insult no li cal ni crítica ni res, només que algú piqui i entrar en una espiral de vulgaritat i buidor.

Sí, sóc conservador, en el sentit que estic a favor de les bones maneres, el respecte i el sentit comú. Potser culpa d’haver nascut en aquest país. I d’altra banda un també ha de ser conscient del terreny on trepitja. GràciaNet, per exemple, no és terreny per escampar merda ni practicar la crítica vociferant. ¿Perquè? Perquè som una comunitat i en certa manera la comunitat defineix el lloc i els hàbits. Com segurament si et conviden a un sopar no començaràs a tractar de fills de puta els altres convidats o als anfitrions mateixos, aquí passa una mica el mateix. Això és una xarxa ciutadana, que amb bastant esforç està creada per ajuntar la comunitat gracienca a Internet, no per desbarrar-la.

Avui, amb alguns comentaris bastant desafortunats en un altre bloc, hi ha hagut gent que ha apagat l’ordinador perquè no podia més. De cop no es trobava a casa seva, de cop se la veia envaïda per una colla de quillos que no paraven de cridar. Això és el que no volem. Volem que aquí tothom s’hi trobi bé. I si cal fotem fora als quillos i aire. És com el bloc del Bañeres, em sembla increïble que un tio que obre un bloc i el posa a disposició de tothom tingui cada dia tres o quatre tios dient-li de “gran felador” a “ignorant” o “mentider”.

Digues-li bonhomia, digues-li no voler buscar-se problemes, digues-li que no tinc cap intenció que un projecte voluntari com aquest m’amargui el més mínim. I menys als meus/meves “amigotes”. Hi ha altres llocs on es pot cridar tant com es vulgui rodejat de gent que crida encara més fort: red liberal, nodo 50, barrapunto…

Per acabar, doncs, segurament tens raó que som massa del bon rotllo, però mira, és que ens agrada ser del bon rotllo. Segurament també tens raó que aquí no fotem prou canya, però és que segurament aquí no és el lloc per fotre aquesta canya. Segurament tenim un pèl de conservadors, però ens ho passem teta sopant i estar encantats de conéixer-nos.

Segurament és que m’indigna molt enfadar-me per xorrades. Per tant, les evito.

Salut i perdona pel rotllo de tornada que t’he fotut. 😉

Fa temps que et llegeixo, tant aquí com al bloc del Banyeres, i com des de fa tres mesos em balla pel cap una crítica constructiva, basada en la constatació del teu bon cap i de la teva honradesa.
Així que tot disculpant-me per la pixada fora de test, prossegueixo. Aquí -i el mateix val per Ejpaña que per Catalunya- s’ha imposat, arrel de la transició, una lectura de la política basada únicament en la idea del bon rollo, çò és, la de paius simpàtics parlant d’altres paius simpàtics en termes elogiosos, i substituir en les referències crítiques els noms per coses com “alguns diuen”, “hi ha qui” o el gairebé ultraviolent “un ha dit”.
A aquesta lectura política s’hi ha sumat amb entusiasme foramidat el món de la cultura -el d’aquí, i el d’allà-, que ha substituït la crítica i la beligerància per un cóctel de corrupció intelectual i econòmica basat en el bonisme, i en valors bonrollistes com la cohesió, satanitzant tota crítica en ser aquesta “demostració de rencor”, “retorn al guerracivilisme” i demés zeros conceptuals que no impedeixen que un pensi en les moltes persones i èpoques en que aquí hi ha hagut gent que s’ha esforçat per fer coses i per prioritzar la crítica per sobre del mercadeig de favors.
És aquest bonrollisme, que no és res més que la màscara bona d’un conservadurisme desmesurat -som l’únic país del món civilitzat en que el govern no pot perdre mai un referendum, i l’únic també en patir subnormalitats democràtiques com un president de la gene o del barça que duren vint-i-pico anys o dos caps d’estat en gairebé 70- destinat a amagar realitats -i.e. el 3 per cent- en benefici de la cohesió, la unitat o el que toqui en cada moment, el que més mal fa -més que les extemporànies crides dels nacional-catòlics, de les quals a diferència de fa un quart de segle ens podem riure amb la boca plena de dents, i que no tenen cap futur-.
És per això que cal reivindicar la crítica com quelcom constructiu, i la crítica de debò, que és la que es formula amb mal rollo, sentint mal rollo, indignació quan t’arriben determinades coneixences sobre aquell o l’altre, i que és el que ha aportat més coses, començant per la república, al nostre país.
No sé si t’has empassat les illusions perdues, on Balzac narra, plè d’una saludable mala llet, la corrupció parisenca. O si t’has fet un volt per http://www.guillemmartinez.com, on hi ha una descripció del que vivim ara. Però en tot cas, i tenint en compte que per primer cop en la nostra història no tenim els militars en disposició d’alçar-se en armes ni milícies polítiques armades als carrers, els arguments derrotistes -ben certs en altres temps- tenen cada cop menys sentit i cabuda, i un hauria de poder anar a votar un No com una casa a l’estatut-patena, o dir tranquilament els kilos que s’ha estalviat el periodista de torn en comprar-se un pis a canvi de favors.

Una cordial salutació, disculpes per la parrafada i a reveure

p.s: Si aquest cap de setmana funciona el macgiver de l’aire condicionat, et deuré unes quantes copes.