“No sé res del futur, només sé que el futur són els joves”

Plató en estat pur. El dubte ens porta a les respostes. A les afirmacions de Castells al Citilab de Cornellà, que considera que els mitjans de comunicació no són el quart poder, sinó l’espai on juga el poder i on es reparteixen les cartes del joc. Els poders forts són aquells que no fa servir la força, que no imposen sinó sedueixen. I és en aquest aspecte on la moderna política ens ofereix bufons mediàtics com Silvio Berlusconi, un expert en l’art de la mediàtica.

I és que la relació de poder és la matriu, el codi font de tot allò que succeix a la societat. El poder s’exerceix en el control de la informació i la comunicació i no és estrany doncs l’enorme concentració de media de l’abans esmentat Berlusconi o de l’etern Rupert Murdoch.

Mobilitat + Autocomunicació de Masses

Però la jerarquia comunicativa i la verticalitat dels models de poder no són eterns. La revolució comunicativa ens porta a un model en transformació. És aquí quan Castells introdueix dues paraules clau: mobilitat i autocomunicació de masses. Rapidesa, immediatesa, globalitat i horitzontalitat. El model nodal de les xarxes socials ens porta un nou panorama on els ciutadans construeixen missatges, competeixen de tu a tu amb els periodistes i els mitjans de comunicació, i val a dir-ho, construeixen una alternativa de poder.

Què ens queda doncs als periodistes? La veracitat. Aquesta és l’últim reducte de la nostra existència segons Castells. Som capaços d’acceptar aquest model? Una evolució dolorosa, sense dubte, i en alguns casos que haurà de realitzar-se sense el beneplàcit de les empreses periodístiques. Són temps del periodista-emprenedor, del branding personal i d’aprofitar reflexions com les de Castells per tornar a trepitjar el carrer… i les xarxes.

PD: Per llegir més sobre la conferència de Castells, recomano el post de Montse Carrasco

Curiós l’ascens d’aquest moviment anomenat ‘Tea Party’ que vol recuperar els valors i la tradició respecte al “socialisme” (sic) del primer president de color dels EUA, i que ens molts aspectes recorda a l’extrema dreta que es mou en termes mediàtics a l’Estat espanyol amb el seu potent ventilador capaç de repetir idioteses fins a convertir-les en llegendes a peu de carrer. Ens sona l’estratègia Goebbels, veritat? Repetir i repetir mentides fins que es converteixin en veritat…

Curiosa aquest linxament a un president com Obama que ha impulsat la reforma sanitària a contracor de molts americans. Curiós aquest distanciament de molts polítics demòcrates als Estats Units però també de molts dels polítics de casa nostra. A un mes per a les eleccions al Parlament de Catalunya ningú vol dir “Obama” ni comparar-se, quan fa poc menys de dos anys era l’exemple a seguir.

Malament anem si no som capaços de veure models a seguir -sobretot pel que fa a la mobilització ciutadana- en el president demòcrata. Malament si el que ahir era un model ara és considerat un Zapatero qualsevol. Malament anem si acabem discutint en els debats i no els programes. Malament anem si no intentem analitzar què significa el vot immigrant i les diverses lleis contra aquests a Arizona o Califòrnia i treure paral·lelismes sobre les polítiques de baixa estopa amb Anglada i Garcia Albiol de protagonistes. En temps de crisi, seguretat i immigració són pòcimes ideals per aixecar passions, desgraciadament.

Obama sap, però, que la clau d’aquestes noves eleccions serà el vot dels immigrants. I els republicans també, tot i que la consideració d’aquest vot sigui totalment diferent. Robert Desposada, president de ‘Latinos for Reform’, un conservador influent i analista polític d’Univisión, ha iniciat una campanya amb uns anuncis que intenten captar el resentiment hispà cap a Washington i els polítics demòcrates. És una estratègia per tal que els llatins NO VOTIN.

Al costat contrari, un vídeo d’America’s Voice: Mobilització dels llatins pel 2 de novembre.

“Als republicans no els importa el vot llatí”, diu el candidat demòcrata John Larsson.

Serà capaç el ‘Tea Party’ d’influenciar i seguir creixent en aquesta Amèrica de somnis però també de malsons, sobretot per a molts nouvinguts? Serà capaç Obama de sobreviure a aquestes eleccions i projectar una segona part de mandat més pràctica? Serem capaços a Catalunya de no caure en la demagògia respecte a les qüestions socials? Serem capaços de sobreposar-nos als intents d’alguns candidats en voler ser la Sarah Palin de torn?

[+] U.S. Midterm Elections 2010